RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimecres, de maig 16, 2007

COPA CATALANA MARATON GANDESA - LA CHARLIE! CRÒNICA
Quin és el camí més ràpid per anar a Gandesa? El que passa per l'Àrea de Guisona i a sobre bo pagues peatge!!! Doncs així ho fem, quedem a casa del Ramón on estrenem el seu super portabicicletes, recollim l'Epic a casa seva i cap a Guisona, on per 4€ ens fotem fins al cul d'exquisits manjars. Amb la panxa plena anem cap a Gandesa, on desprès d'un embolic mental del puto Tom-Tom dels collons en un rotonda (visca els mapes tradicionals!!!!!) arribem sense més dificultat.Entre la camper i dues tendes two seconds que estrenem, fotem una acampada il·legal enmig d'un urbanització en construcció.
La nit tranquil·la, només uns fills de puta fiesteros que es diverteixen fotent el cabra amb el puto cotxe, la música a tot volum i tocant la encara més puta bocina dels collons.El matí es lleva perfecte, esmorcem, caguem entre les vinyes per torns i ja estem a la parrilla de sortida. Ningú tenia clar els km de la cursa, en la web posava 82km i el tríptic 65km, però quan tothom està a la parrila el jutge de la cursa diu alt i català: 78km. La tàctica, com en els 100km de les Guilleries, rodar fort però sense preocupar-me de qui s'escapa o no i els darrers 20km a mort.
Sortida! El circuit és primer per pista però ja em dono compte de que avui serà tot molt pedregós, d'aquelles pedres petites soltes que sembla que vaguis trepitjant ous. El Ramón al davant i en un embús em passa el Robert. Al cap d'una estona en una pujada l'atrapo i anem plegats una bona estona. Aquí el circuit és senderillo i molta pedra, amb trams de caminar. Al final es torna pista i el Robert s'escapa un tros. Ja al pla el tinc a la vista, però jo al meu ritme. Ens fan passar per un tros de túnels molt rodadors i m'atrapa una grupeta d'uns 15, jo fa estona que vaig sol. Creuem un riu i el circuit s'enfila durant uns quants km, tots els de la grupeta van caient, arribo sol dalt i ja sol fins al final de la cursa. Ho passo fatal a les baixades, no són res de l'altre món i les faria sense problema, però les pedres em maten, vaig cagat. Vaja, tot el que guanyo pujant ho perdo baixant, per sort ningú pel darrera, però pel davant tampoc.
Quan falten 20km vinga! a rebentar!! El circuit ja no és tant accidentat, més aviat rodador amb rampes no gaire pronunciades, vaig de collons, si una cosa tinc amb les brevets és fondo, així que vaig com una moto. Ostres, com pot ser que vegi un cartell de que faltes 5km si encara em queden 15?¿?¿!!!!!!!! Collons, no em dono compte i estic arribant a meta i el contakm em marca 68km, en falten 10!!!!! Joder, només he pogut rebentar la meitat del que tenia previst, què cabrons. Entenc un error de 2 ó 3km, però 10km.... és com anar de la Plaça Karl Max a la Font Groga, anda que no quedava ni res. Però tú, és el que hi ha, estic una mica decepcionat perquè m'esperava més, el que possiblement haguès pogut recuperar en els km's que han faltat, però que hi farem, he quedat 10è ELIT, tampoc està tant malament. A la propera segur que serà millor!!!!!!!
.

COPA CATALANA MARATON - LA LAURÍNCRÒNICA

Doncs sí, si.... tinc decidit acompanyar els Bisontes a la Marató de Gandesa, així que dissabte a la tarda, agafem els trastos i anem a buscar a la penya a Can Ramón&Lola, allà estan en Robert, en Charlie! i el mateix Ramón, muntant les bicis al portabicis. Queda de collons aquest portabicis!. I amb tot apunt tirem a Ca l'Epic a buscar-lo. Fem camí cap a Gandesa, sense pagar un puto peatge i parem a la ja mítica Àrea de Guissona ( o CholoLandia ) a menjar macarrons i carn i més carn.... ben sopadets seguim el nostre camí cap a Gandesa.

Arribem a Gandesa i trobem de seguida el punt de sortida, més que res perquè veiem les autocaravanes de puta mare de la penya super equipada ... i nosaltres amb la superfurgo decidim acampar ilegalment en una urba en construcció. Plantem les tendes two seconds i apa! a dormir. Si no arriba a ser per quatre desgraciats que dintre d’un cotxe van començar a passar per allà tocant el clàxon amb la música tota óstia, i cridant-nos per despertar-nos, hagués sigut una nit perfecte, perquè la temperatura i la tranquil-litat era absoluta.... bé, quasi...... S'aixeca el dia, i nosaltres amb ell, comencem a recollir les tendes, i a esmorzar, que si arrós amb olives, que si entrepà que si iogurt que si jo que se ¡!!! Deu meu, com pot menjar tot això aquesta gent a aquestes hores????????. I després d'això, la desfilada al descampat a treure el que sobra ... sense comentaris....
S'apropa l'hora de la sortida i anem tirant cap al punt de partida, està ple de gent, ells tirant cap al davant i jo em quedo en un segon grup, al principi de tot. Esperem a que els de la Maraton surtin, i un cop els hi ha donat la sortida, ens han fet passar davant i ràpidament ens han donat també la sortida. Que bé que estic davant del grupet, miro al meu voltant, uf, no veig jubilats ni nens.... això em preocupa, son la meva grupeta, ay ay ay.... bé, penso en tirar i a veure que passa. Avui és el meu tercer dia amb les cales i la meva primera marxa amb elles, així que estic contenta perquè se que pujaré millor que abans. La gent comença a avançar-me, i a poc a poc, em vaig trobant malament.... uf, la panxa.... jo no he trobat un WC, i no puc fer com els meus companys Bisontes, a sota d'un arbre..... merda, em trobo fatal, el mal de panxa es tradueix en angoixa i dolor abdominal, que faig? Abandono?, óstia però només porto 4 km i he pagat 27 euros..... doncs Laura, està clar, segueixes i punt.
Així ho faig, i poc a poc el mal de panxa em passa, i em trobo millor. Passem per camins amb pujades suaus i cadascú un va buscant la seva grupeta, sembla que jo he trobat la meva, una noia i el seu novio de Berga.... que bé sembla que no aniré sola, vaig tirant amb ells, i fem la primera trialera, que bé m'agrada baixar però amb les cales em costa concentrar-me perquè estic pendent de en recordar-me de fer el moviment amb els peus per desenganxar-me .... uf.
Arribem a la meitat de la trialera i trobem una cua impressionant per passar entre dues roques que no hi havia manera humana de baixar amb la bici, després de passar per aquí seguim baixant, i pugem també suaument, camins molt xulos. Arribo al desvio de 25km o 40 km, en un primer moment agafo el de 25, i vaig tirant, però giro el cap i veig que la noia que m'acompanya agafa el de 40...... mmmmmm doncs jo també ¡!!!!!, óstia, em surt la vena tronada Bisonte, que crec que s'encomana i doncs mitja volta i atrapo a la noia de Berga.
I apartir d'aquí, anem xino, xano fins arribar al avituallament, aigua i coca cola, si si , bec cocacola que em posa com una moto i crec que avui em fa falta. I vinga, el noi del avituallament, ens diu que passarem per uns túnels ...... ¿? ........ eh ?......... doncs vinga, cap als túnels....... feia un vent de cara, que et cagaves en tot, i com de llegir cròniques Bisonteres en se força, em posa a roda d'un tio que anava follat per la vida, tirem per pista asfaltada, i trobem el primer túnel, on es veia l'entrada i la sortida sense problemes, i seguim tirant, i jo a roda del tio enfurismat i la noia de Berga al darrera meu i óstia, el segon túnel, no es veia res de res de res, era absolutament negre, i aquí em vaig cagar en tot, no podia fer un altre cosa que seguir al paio aquell.... que tampoc veia res i no va baixar el ritme en entrar al túnel, ostres això no havia fet mai, portar la bici a les fosques i a tota castanya.... quant varem sortir del túnel ens varem trobar amb unes vistes ..... impressionats,que maco ¡!!!! vaig flipar ¡!! i més vent i més túnels a les fosques, varem entrar en el supertunel i tot i que en tot el tram hi havia gent de la organització amb cotxes i les llums enceses el túnel es va fer etern, la noia de Berga es va quedar al mig del túnel esperant al seu novio i jo vaig continuar a roda del de devant. Al sortir, li vaig dir que em sabia greu xupar rodar i que ja em possava jo davant i el tiu deuria flipar perquè, em va dir que no que em posses darrera i que li dones conversa ¿? Óstia, conversa? Si em porta amb la llengua afora.... no se com es deia, però em va dir que era de Sargossa... finalment, s’acaba la pista i ens dirigim a un camí de terra, s’acaba l’ho bó. I aquí em torno a cagar en tot ¡!!!!! un riu i no puc pasar sense mullar-me el manyico para i jo rere ell, i comenta, “joder, se han pasao”..... i jo amb el meu esperit Bisonte, li dic, “pues yo no pienso mojarme las zapitallas ¡!” i agafo em trec sabates i mitjons i les llenço a l’altre banda, agafo la bici i trabesso el riu amb la bici a l’ombro, en manyo flipa, i els de Berga que passen m’el mitg mullanse també, i jo més xula que un vuit, em torno a calçar, monto a la bici, i trabesso el rierol..... i pam ¡! no puc desenganxar-me de la bici, i caig dintre ¡!!! Joder tanta tonteria, i acabo banyada aquí, sabates, culot, mallot, i els guants, apa, ja està.
Passat el riu de la vergonya, continuem i en Manyo ens fot el pal i marxa ( no m’estranya, amb la meva actuació estelar, no deuria voler barrejar-se amb gent com jo.... ) i aquí comença la pujada del Molí..... pujar i més pujar....... les cames em fam mal...... i vaig baixant i pujant de la bici....... vaig intercalant per relaxar uns muscles i cansar uns altres...... la pujada és eterna, però finalment arribo adalt i la de Berga arrasant en el avituallament, menjo i menjo i menjo més per recuperar forces tot i que no tinc gana, això entra molt bé. Continuem el camí i desprès d'una pujada per asfalt ens fan baixar per la supertrialera, la de Berga i jo anem convinant adalt i abaix de la bici, a mitja baixada ella pregunta " a vegades em pregunto, que tenen de popular aquestes marxes....?." ja ja ja, bona pregunta. Arribem abaix, i a pujar un altre vegada, uf, ja vaig cansada, em tremolen les cames i em fa mal tot, però continuo pujant amb la de Berga, amunt, amunt i amunt, des de els túnels que no trobem a ningú, ni ens abansen ni abansem estem en mig de la muntanya soles i arribem al tercer control o era el quart?
Ara no ho sé... en fí allà arrasem altre cop mengem i mengem i mengem més.... allà els 40KM ja sortien ! óstia, encara ens queden uns 5 més per arribar al poble..... amb la calma agafem la bici i xino xano cap al poble, ens fan pujar una mica més i passar per unes roques de pujada que havíem de carregar la bici per pujar-hi i una mica més tard......... ARRIBADA AL POBLE, son les 14.00h, he trigat 5 hores en acabar però ho he fet i m'ho passat super bé, Em varen donar una ampolla de vi, samarreta de la meva talla i una bossa. Que contenta estic ¡!!!! Visca Visca ¡!!!

l