RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimarts, de maig 01, 2007

QUI S'APUNTA A VITÒRIA?
Doncs això, qui anirà al Campionat d'Espanya de Marathon el 16 de Juny a Vitoria? A mi em fa especial il·lusió anar-hi.
Més info a:

LA TRENCACAMES: LA CRÒNICA
Doncs bé el Xavi i jo (l'Epic) com que no tenim coneixement ni senderi, ens hem animat a fer una cursa que ens va cridar pel nom, “la Trencames”, a Sant Pere de Vilamajor, al peu del Montseny.
Home fins aquí tot bé, però el que passa és que aquest matí quan m’ha passat a buscar a les 7:20 ja estava plovent i el cel estava negre de collons, clar amb aquestes condicions doncs què vols, pluja, pluja i més pluja. Però com que nosaltres no som tan figa tova com els amics “Madriles”, doncs hem fet la cursa, perque us feu una idea a 20 minuts de la sortida estaven caient llamps i trons i a l’organització no li ha tremolat el pols, en cap moment s’ha dubtat que la cursa es feia i que es pujava a dalt del Montseny, (per collons i perque som gent ferma!! Bandolers!!!) si, d’acord que això només eren dos hores i no 24, però què collons mountain bike autèntic.
La sortida ha estat prou neta, a més la pluja ha fet una pausa, com que es feia amb xip, no hi hagut masses òsties a la sortida, tant el Xavi com jo ens hem col·locat bastant endavant, i la pujada forta no s'ha fet esperar, després de quatre repechos a on el grup s'ha estirat, ha començat a trempar de valent, en aquest punt un Xavi ultra motivat (Quien tuvo, retuvo) m'ha passat tot pletòric al crit de, EPS BOU!!!, si senyor bon ritmillo.
La pujada ha estat dura, no tenia res a envejar a les rampes de les Guilleries, però aquí estàvem més frescos, i a més quan estàvem quasi a dalt, ha començat a ploure per no parar fins a la meta.
La baixada ha estat acollonant, senders, trialeres i pistes a on hi havia tant de fang que la bici patinava a cada corba i a cada recta. En un d'aquests punts indeterminats l'amic Xavi quan anava sisè ha patit una petita caiguda, no, més aviat una ÒSTIA espectacular, i com que no en tenia prou ha rematat la jornada amb una segona òstia, ha quedat ben senyalat, a ritmo bisonte!!, però no patiu és un tio ferm!! (Serrallongaaaa!!!!).
Jo he de dir que si bé ja he anat moltes vegades en bici plovent, crec que mai en aquelles condicions, però ha estat genial. Tenia fang per tots els “porus” del meu cos (ara no us poseu tontos). A falta de cinc quilometres de la meta anava rodant amb ganes, però la mecànica ha dit prou, desprès de les guilleries no la vaig arreglar prou bé i no ha aguantat tant de fang, la bici fotia uns sorolls que no havia sentit mai, la cadena no parava d’enganxar-se amb el quadre, i havia de parar molt sovint a engranar la marxa amb la mà. Bé al final no ha estat tant malament, el Xavi ha quedat vuité i jo he fet el divuité de la general, a falta de que pengin la classificació oficial.

CAIXA GIRONA - TOSSA DE MAR
Dia 1, dimarts però festa, després dels covards de Madrid que anul·laren les 24 de Madrid per no embrutar-se de fang, les alternatives que quedaven eran, les Guillerias, on he dit sempre que no hi aniria, per el que sempre m'han explicat (trialeras i caminar) i jo soc massa "carreteiro" per fotre mes de 10 metres baixat de la bici... i després dimarts Caixa Girona a Tossa de Mar, que aquesta no me la perdo.
En un principi teniam que anar tots els bisontes, però al final "rajamiento vario" i només anem jo i el Carras que es volia treure l'espina de l'open.Vaig pujar dissabte a dormir a Tossa, així no em tocava matinar tant i de pas mirava el circuit, el qual es bastant durillo, amb sorra de platja i terreny molt erosionat i amb una trialera que el Carras va llepar el diumenge i que jo no la he baixat ni un cop muntat a sobre la bici (soc bastant patata amb el tema trialeras).
Així em presento a la sortida a las 7 del matí donant voltes com un imbecil, o no... sempre m'agrada fer una horeta abans d'una cursa curta com aquesta, 39 kms. Així ja surto mes rodat i al final del dia també surten mes kms.El problema es que pensabem que la sortida era a les 9, però no al final es a les 10. El pitjor, que esta molt núvol i segur que pillem.
Dit i fet un quart d'hora abans de les 10 es fica a ploure, a mes no se com ho fotem però jo i el Carras estem els últims de la parrilla, que be haurem de començar esprintant tota la pujada... De cop, SORTIDA, començo a remuntar com puc, per sort la pujada té uns 4 kms, vaig passant gent fins que arriba la baixada, CABRONS!!! no els puc seguir, merda de V-brake, en mullat no frenant ni a tiros, i el pitjor que encara em queda la trialera.
Arribo a la trialera apretant les manetes a tope, casi em pego una galleta, millor corrent... que les jodan!A la pujada pillo els que m'han deixat baixant, els deixo enrere, i a dalt de la pujada pillo un altre de Massi que no m'havia passat, però un altre cop baixada... ufff!! i a sobre encara plou mes... res que s'escapa. Podrien fer una cursa que tota fos de pujada. jejeje.
A la segona volta sembla que estiguem sota una ducha, a sobre amb la merda de llentilles i la sorra de platja no veig ni a 2 metres. Que vingui la pujada!.
Ultima volta, començo la pujada, ostia el Morata, crec que el cambi no li va be, al cap de 200 metres l'Arguegaler sense cadena, ostia, m'agafa la paranoia que ara em toca a mi. Jo per si cas aniré àgil sense forçar la cadena, que per el que queda millor acabar.Arribo a meta al final 6é, no esta malament, sobretot després de tota la cursa plovent, i el que m'ha costat fer las baixades. A sobre he guanyat 10€, ala que bé, això feia anys que no em passava, el pitjor, que no els he recollit, feia molt fred, estava mullat, i he marchat. ala!
El Carras com un jabato, ha acabat, cosa que molta gent no pot explicar, i a sobre bastant be, si avui no ha trencat res ni s'ha caigut, ho pot fer sempre.

RESULTATS:
Ramon: 6é elit 6é general.
Carras: 22é elit 25 general.

DE CAMÍ A PARÍS (3)
Ja tenim de nou el xip brevetero, el proper cap de setmana toca la brevet de 400km, un esglaó més de l'escala que ens ha de dur a la París-Brest-París.

Aquí va el recorregut a fer amb un temps màxim de 27hores:


Més info [+]
Reglament brevets [+]

SPECIALIZED...

CRÒNICA D'UN ENTRENAMENT ATÍPIC

30/04/2007
Avui no tenia previst sortir, havia de fer moltes coses i aprofitant que era un dia laborable en el que feia festa doncs... que collons!!! A les 9 del matí he agafat la bici per presentar-me devant de l'Hipercor i trobar-me amb el Pollo i el Charlie!

El primer que he fet ha estat felicitar al Charlie! per la més que meritòria 5ª posició als 100km de les Guilleries i observar les seves ferides de guerra que duia per totes les cames (les dues, jejeje). El segon que he fet ha estat preguntar si a les 14:30h seriem a caseta (havia de recollir a la Pao al curro... ella si que treballava, pobreta). El Charlie! ha contestat, "i tant que si", i jo me l'he cregut.

Així doncs hem agafat per la Meridiana direcció Ripollet per Sta. Maria de Montcada, però abans, a l'alçada de la Meridiana el Pollo ha punxat... i jo que he pensat: Doncs si que anem bé per arrivar a les 14:30...

Un cop reparat hem anat tirant cap a Sant Llorenç Savall, Calders, Moià, Castellterçol i Sant Feliu de Codines. Aquí, com que encara ens sobrava una mica més d'una hora per les 14:30 hem decidit de tirar cap a Bigues, l'Ametlla del Vallès, Lliçà, Parets i Montcada. La veritat és que hem clavat el temps, a les 14:30 hem entrat a Barcelona.

Avui ha estat un d'aquells dies en que, sembla estrany, en general no hem apretat, hem anat bastant xino, xano. Segurament es deu a que ahir el Charlie! va fer els 100 km i que demà en vol fer 100 més de BTT. Això si, en un parell d'ocasions el molt torrat s'ha posat a tirar com un jabato i una mica més i em treu els ulls... sort que ha durat poc, jejeje.

El Pollo ha acusat la falta d'entrenament en carretera i s'ha despenjat en alguna ocasió, però això té solució fàcil... fer més kilòmetres de carretera!!! Tot i així ha fet la volta ben dignament. Serà que l'excusa de la gasosa ja l'havia usada i la neurona no li ha treballat prou ràpid per pensar-ne una altra a temps per fer mitja volta a Castellar, jajajaja

He de reconèixer que aquesta volta és de les que més m'agraden. És una zona preciosa a tocar de Barcelona i més ara que està tot verd i florit. Ideal per perdre-s'hi amb la bici (flaka o gruesa, és igual).





Distància: 135,6 km
Temps: 4:38 h
Mitja: 29,3 km/h
1495 m des. pos. acumulat

l