RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dijous, d’abril 05, 2007

BREVET200 (Manresa): LA CRÒNICA DEL CHARLIE!
Aquest cap de setmana toca brevet, la tercera que faig i la més curta, aquest cop de “nomes” 200km. Ostres, ja no recordo ni quan vaig fer més de 100km en bici de carretera.... visca la tecnología! el software del Polar diu que va ser el 7 de gener i en vaig fer 185km. Com que comença a les 7 del matí de diumenge, el Ramón i jo marxem dissabte per la tarda i fem nit a la camper al descampat de sempre i també com sempre sopem unes pitzes al Pitzza World. Merda! la meva pitzera amb rastes ja no treballa, el mite erótic s’ha esfumat, quina merda. Tampoc està el paio que perd oli i que agafava les comandes, aquest no el trobaré a faltar, jejeje!! El temps sembla que s’aguanta, però el cel està negre i es veu llampegar al fons. Durant la nit plou una estona, però quan ens llevem només quatre gotes a l’hora d’esmorçar... anem al xiringuito del PC Bonavista i agafem el carnet i el llibre de ruta. Avui la representació bisonte, tot i ser minsa, és més poblada, ha vingut en Bucles amb un colega, el Xavi, també de la Penya Martorell aquella colla de torrats que es maten a pals els dissabtes pel matí. El Ribi i la Noe també els veiem, però de seguida començem a pedalar i collons, ni han passat 2 segons que ja comença a ploure, el cel està negre i tenim 200km per endavant.... paro un moment i em poso el meu mític impermeable de plàstic barat de 20 €, el mateix de la Volta a la Cerdanya, grande, grande!!!!! El Ramón cabrón s’ha gastat la pasta i estrena un Goretex Packlite que es l’enveja de mitg pelotón i part de l’altre. Això sí, ha perdut les arrels amb tanta tecnologia, com em comenci a ratllar amb la història de les 3 capes el foto a la cuneta, jejeje!!! Doncs mentre em poso l’impermeable s’escapa una grupeta, així que toca fotre’m la primera rebentada del dia per enganxar-me, allí està la creme de la creme, el Ramón, Bucles, Xavi, l’estrafolari Domi,... El primer control està a Solsona, tot pujada, el que em mola, així que es podria dir que em passo tota l’estona davant posant firmes al pelotón, sóc un cabrón. Arribem Solsona (1:47:45h; 49,03km; 28,6km/h; 729m des. pos. acc) fitxem i vinga, endavant. Ja fa una estona que no plou, però el temps amenaça i el que més molesta és l’aigua que puja de la roda del que portes davant. Perquè serà que tothom vol anar darrera del Bucles? El seu cul no ens posa catxondos, no, és que el colega estrena uns tremedus parafangs de mitg sou que no et tira l’aigua la cara! La carretera ara té tendència a baixar amb alguns repetxos i com que em segueixo trobant bé, continuo al davant tirant, amb la col.laboració d’uns quants, però no gaires. Mentre rodem el Xavi m’explica com li va anar el que algún dia m’agradaria fer i que ell torna a fer aquest any, la París-Brest-París. Es fa cada quatre anys i aquest toca, per això hi ha tanta gent a la brevet, perquè per poder-hi participar has haver de fet al mateix any la brevet 200, 300, 400 i 600km i aquí a Catalunya només el PC Bonvista està holomolat per fer-les, així que to cristo està aquí. I sense donar-nos quasi compte, arribem al segons lloc de fitxar, a Artesa de Segre (1:38:33h (3:26:18); 59,63km; 36,4km/h; 462m des pos acc). Passem pel davant del forn de pa on quan vam anar a Isil a celebrar el cap d’Any vam parar a menjar una coca de xocolata, però una coooocaaaaaaaaaaaaaaa, oooohhhhhhhh me l’haguès fotuda tota!!!! La benzinera no té tant glamour, però és on ens marquen el carnet i continuem. Portem una mica més de 100km i estic una mica cansat, he estat massa estona tirant, això només es pot fer en la brevet200 que és bastant perdonavides, però avui toca entrenar fons durillo, així que endavant..... en seguida ja començem a girar per anar tornant cap a Manresa i pam! el vent que fins llavors havia estat amb tendència a venir de cul, ara ens el trobem a la puta cara i a sobre ens pasem el desviament i fem uns km de mes! Aquí es produeix el moment estelar de la jornada, el Ramón apareix a les posicions davanteres del pilot, desprès d’una llarga baixa per accident laboral, l’entreno canyón dels darrers dies ha fet l’efecte, viscaaaaaaaaaa!!!!!!. I comencen els relleus per avançar contra el vent, però tots no….. només som 5 els que fem relleus, la resta darrera xupant roda, ni un puto relleu. Ramón, Bucles, Xavi, un paio i jo no parem de fer la roda, aquí em desgasto bastant i entre el cansament acumulat ho passo malament però aguanto. Així durant uns quants km, fent relleus nosaltres i la resta a roda com senyoretes. I a més del vent, per arribar a St. Ramón on hi ha el tercer control, fa una pujada matadora, aquí s’han acabat el relleus, el Ramón davant, jo donant algún petit relleu perquè començo a estar tocat i els mosques a roda, fins que m’afarto i els faig passar, primera perquè treballin una mica i segona perquè estic en crisis, jejeje! Els dos km que falten fins a St. Ramón ho passo malament i els mosques cabrons ara foten el pal. Serán putes, tota l’estona a roda i ara donen pel cul, m’apunto les seves matrícules, ja els he fitxat. Em poso a roda del Xavi abusant de la seva confiança i arribem a la benziera (1:54:32h (5:20:51); 42,89km; 24,8km/h; 519m des pos acc) on em foto una cocacola d’un glop en menys de 20 segons, récord mundial. La bolleria industrial m’acaba de donar la xispa suficient per arribar a Manresa, però sense abusar, així que quan veig el mosques marxar corrents de la benzinera jo al meu rotllo i al meu ritme, avui no és bon dia per morir, jejeje!!!! Marxa la grupeta amb el Ramón i el Xavi, desprès jo i més tard el Bucles que està una mica emprenyat pel temps, pel puto vent i més que res pels mosques. Al meu ritme vaig avançat gent que s’ha quedat de la grupeta primera i em quedo sol i amb el llibre de ruta tot mullat, així que en entrar a Calaf em tinc que esperar als del darrera, no sé per on tirar. Més endavant recordo que és per on vam passar a la brevet300 de l’any passat però al revés i em torno a marxar sol. Ara la carretaera fa baixada i vaig ràpid, bé de forçes. Impossible pillar als del davant, tampoc vaig sobrat i els dubtes als creuaments em fan perdre temps. I en un desviament crec que és recte i pam! em trobo en un cul de sac, un cartell que posa carretera tallada. Mitja volta i enrera, però quan ho estava fent passa un brevetero i em diu que no, que avall. Li crido que la carretera està tallada, però em diu que no, que ell se la coneix. Semblava tant decidit que com un tonto foto la volta i cap avall.... passem el cartell de carretera talla i clar, la carretera estava tallada, de fet no hi havia carretera, era un pista de terra plena de fang i em diu: “merda, la carretera està tallada”. Collons, li acabava de dir, em diu que no i ara es dóna compte que està tallada, com per haver-lo matat. Apa torna enrera i mentre ho feia veig que baixa el Bucles i ja plegats recuperem la carretera bona i xerrant a ritmillo bo ens plantem a Manresa (2:17:25h (7:38:16); 55,96km; 26,9km/h; 445m des pos acc), una mica farts de tanta pluja però contents, com sempre que s’acabava una brevet tot i que aquesta era la infantil de 200, jejeje!!! Arribem al xiringuito del PC Bonavista, ens signen el carnet que més endavant ens enviaran a casa desprès d’haver anat a París a l’Audax Club Parisens perquè sigui homologat i que tanta il.lusió em fa rebre, ens despedim fins d’aquí dues setmanes a la brevet300 i vinga, cap a casa a dinar, que ens l’hem guanyat. Ah, i aviso que a la de 300km anirè tota l’estona xupant roda i fotré el pal als darrers 50km, paraula de bisonte!!!!!!! [7:38:16h; 207,5km; 29km/h; 2205m des pos acc]

l