RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

diumenge, de març 11, 2007

CAP DE SETMANA DE GRAN FONS
Dissabte 10 de març

Ahir dissabte vam fer una bona kilometrada en BTT, combinant part de la Volta a Osona, de la Transcatalunya i el Meridià Verd. El Robert, el Cerilla, el Pollo i Charlie! vam ser els soferts bisontes que de bon matí vam sortir en tren des de Sant Andreu Arenal fins a St. Quirze de Besora. D'allí per carretera fins al poble del costat, Montesquiu, que era per on passava el primer dia de la Volta a Osona. Tot i que portava el roadbook, no el vam utilitzar, grande memòria!! Bé, algún dubte en algún creuament, però poca cosa. Els primer 22km van ser com els recordava, pujada i més pujada amb només un petit descans per una pista encimentada de baixada, poca cosa. Vam fer uns 1.000m de desnivel positiu acumulat, com ha de ser, escalfant de collons i a més, jo que pensava que faria calor, feia una mica de rasca i un dia fantàstic; cap un núvol i cel blau clar. Un cop arribats a Coll de Canes baixadón fins a Vidrà i parada a la mítica font de la Transcatalunya. I després ens esperava el sender de la Tosca de Degollats, però.... on collons està aquell caminet de cabres tremendu?¿?¿?!!!!!! Ens han fotut una pista, desgraciaaaaaats!!!! Una pista on pot passar un cotxe és el que en queda, quina pena, i a sobre està ple dels tronquets que queden desprès de talar arbres, ideals perquè es posin per entre els radis i et fotis de cap. El Robert va tenir més sort, li va deixar tocat el cambi de pinyons, sort que som uns mecànic amb recursos! I també per sort, la pista gira a l'esquerra i deixa la part final del sender tal qual el coneixíem, encara han salvat un troç per petit que sigui. Entre la pujada inicial i el sender fa que anem una mica justos de temps.... i ja ens endincem a la Plana de Vic fins arribar a Roda de Ter, poble natal de Miquel Martí i Pol on rebentem un super DIA. Desprès em dono compte de que a l'altre costat de la vorera i havia un Bon Preu, si ho arribo a veure abans vaig a fer país, que per lo menys tenen etiquetats els productes en el meu idioma. Donetes, donuts i merdes diverses, com sempre, la dieta dels campions i apa, a seguir donant-li als pedals fins arribar al punt entre Taradell i Seva, on comença la pujada a Collformic, i quina pujada. Res d'anar a buscar la carretera, per pista amb rampots de collons fins dalt de tot, tant, que desprès cal baixar un troç per arribar a Collformic. També cal dir que aquella zona de dalt crec que està protegida i no es pot anar en bici, forma part del Parc Natural, però només passem per la pista. Ara podria també justificar-nos de que he vist motos fent el cabra per allí altres vegades que he passat i clar, com que ells ho fan nosaltres també podem passar... bé, en tot cas vam anar per la pista marcada com a Meridià Verd i el nostre pas no va comportar cap perjudici per la natura, més que les gotes de suor que ens van caure i que podrien matar alguna cosa, jejeje! Bé, abans d'aquesta pujada, veient que se li feia tard, el Pollo ens deixa i s'en torna a casa suposadament pedalant per carretera.... va resistir-se a la temptació d'agafar el tren? Ara ja ens queden els Rampots Trencacames de la Calma, perdó, vull dir el Pla de la Calma on feina un vent molt fort, per acabar baixant per la mítica baixada del Pantà de Vallfornes. Està millor que mai, de tant passar s'ha fet una traçada sense pedres i es baixa a tota llet fins arribar a Cànoves. Un cop allí, veient que ja era força tard com per seguir el Meridià Verd i que els nostres diversos compromisos socials i familiars perillaven, vam decidir arribar a Barcelona per carretera; Cardedeu i la carretera de La Roca a fondo, rodant de collons. I no perquè fèssim excessivament tard, sinó perquè som gilipolles, perdó, sóm bisontes i ens agrada estrujar-nos i patir, jejeje!!!!! Ara no tinc les dades a mà, però van sortir 150km i una mica més de 3.000m de desnivell positiu acumulat. Si no recordo malament unes 8 hores, ja penjarè la gràfica i la resta de dades. Apa, un dia pedalant i amb maravellosa companyia, que més es pot demanar? Desprès vaig anar a sopar a casa d'uns colegues, sort de la Cocacola i la seva cafeina, juas, juas, juas, vaig quasi rebentar-me l'ampolla de 2 litres..... o era això o quedar-me dormit amuermat, jejeje!!!
.
Diumenge 11 de març
Aquest matí rajada bisonte general, així que quan l'Arnau i la seva súper Specialized de carbono em van dir de sortir en bici avui pam! perfecte. A les 10 em quedat a Karl Max i amb un dia com el d'ahir de temps, ens hem perdut per Collserola. 03:33:05h, 59.9km i 1455m de desnivell positiu acumulat, una bona sortida on a més de rodar bé, em petat la xarreda entre esbufegs a les pujades i crits a les baixades, jejeje! Una parada a esmorzar a la soleiada terrassa del Centre de Collserola, llauna i mitg entrepà de truita cap a la meitat del recorregut, ha estat el nostre petit descans, desprès una bona estona més. Avui ha esta també un bon dia, de recuperació activa i com ahir, amb agraïda companyia.

l