RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dijous, de març 08, 2007

LA RAMON CRÒNICA: 2ª PART

Jo com de curses de moment res de res, doncs realitzo les meves pròpies cròniques de la meva recuperació amb entrenaments inclosos... quin remei!!!Per el que respecta a las meves ferides, per el que diu el metge evolucionen molt be, la setmana que ve sabre si al final em tinc que operar o no, ja que el pòmul s'està soldant bastant be i no es nota molta diferencia amb abans, per el que m'han dit els metges es molt probable que no tingui que passar per quirofan. Per el que respecta a la tràquea em tenen que fer una prova d'aquí dos setmanes, si surt be, es pot donar per curada totalment. Encara amb una mica de sort podré participar a las 24 hores de Madrid, en modalitat individual, es clar... jejejeje, no com els covards en equips de 4.
Jo de moment segueixo amb el meu entrenament com puc, o sigui fent rodillos, que son molt i molt avorrits. Sort de la col·lecció de vídeos que tinc, que si el mati pujo amb Indurain el Alpe d'huez, que si a la tarda corro la Paris Roubaix a roda del Bartoli, entrenament de qualitat... jajajajaja. Això si sempre guanyo jo, no se si incloure aquestes victòries al palmarès Bisonte. Aquesta setmana ja he apretat una mica mes, potser he fet menys hores però la mitja de pulsacions una mica mes alta, avui tenia les cames ben duretes, però d'això es tracta, no?
DIVENDRES 2:
-Mati: 2:15 horas (142 ppm)
-Tarda: 1:00 horas (146 ppm)
DISSABTE 3:
-Mati: 2:15 (142 ppm)
DIUMENGE 4:
-Mati: 2:10 (155 ppm)
DILLUNS 5:
-Mati: 2:00 (149 ppm)
-Tarda 1:00 (148 ppm)
DIMARTS 6:
-Mati: 2:15 (143 ppm)
DIMECRES 7:
-Mati: 2:00:00 (149 ppm)
-Tarda 1:00:00 (157 ppm)
DIJOUS 8:
-Mati: 1:00:00 (recuperació)

SANT HILARI SACALM; LA CRÒNICA DEL CHARLIE!
Avui toca Sant Hilari Sacalm, la última cursa del Gran Premi de la Selva, on segons diuen, patejarem per la muntanya bastanta estona, de collons, a mi em va bé i a més són 42km, res de mariconades com fins ara de 25km! Pel mateix circuit que farem nosaltres, una mitja hora abans surten els que fan la cursa a peu, el mite diu que el primer de la cursa de bicis mai atrapa al primer que ho fa corrents, això vol dir que té pinta de ser molt dura... Avui la cosa pinta bé, han donat la sortida i em poso segon, el primer és un cerilla del poble que deu voler que els veins el veguin, el tiu va cec fotent-li, què cabrón, però desprès de les primeres rampa afluixa. No portem ni dos km i ja vaig escapat amb quatre més, hem obert un bon forat, la pista fa com unes banyeres i al fons no es veu ningú, tremendu! Doncs si, tenien raó, avui tocarà empentar la bici, una primera rampa dura fa que toqui còrrer... pujo la rampa, baixo per una pista, entro en un senderillo i..... ppppssssssssshhhhhhhhhhhh!!!!!!! MERDA, he punxat la roda del davant, quina putada, i això que porto tubeless!!!! M’entra la decepció, era una cursa que tenia pinta que s’em podria donar bé i mira, ara em trobo tirat tot just al km 5 de cursa, quina putada. I no només això, no he punxat per una punxa, se m’ha esquinçat el pneumàtic nou de quasi estrena. Trigo 8 minuts en reparar-ho i quan ho faig acabo amb les mans empastifades de líquid del tubeless i amb un pneumàtic rajat on sobresurt una mica la càmara, quina mala pinta que fot, si m’aguanta una estona més serà de miracle. I mentrestant ho reparo festival d’avançaments; primer la grupeta Robert, Maki i Urikane, desprès la dupla inseparable Carras i Cerilla i vinga passar gent, fins i tot m’atrapa el Ñeke, l’únic que m’ofereix ajuda, però ja està, ho tinc reparat. I amb aquest panorama continuo la cursa amb ràbia, així que li foto gas a fondo. Per sort de seguida s’acaba la baixada i comença la pujada, on començo a avançar més i més gent... que bé que va el bloqueig de la forquilla, grande, grande!!! Al final de la pujada ciclable comença un caminet de pujada d’anar a pota i jejeje.... al fons veig al Carras i al Cerilla en el seu duel particular, a per ells!!!! El camí és estret i em costa mot avançar a la gent. A sobre el paio que va entre la dupla i jo es deu pensar que va molt ràpid tot fent anar la bici amunt i avall, però el cabrón va molt lent i no hi ha manera d’avançar-lo, em foto nerviós, fins que en un moment que es despista pam! l’avanço, ja estic darrere del Carras. Aquest em deixa que l’avanci (gràcies!) però quan ho faig sort que m’agafa per l’espatlla, una mica més i em foto terraplè avall, juas, juas, juas!!!!! Segueixo corrents i atrapo al Cerilla, aquest es resisteix més, però també el deixo. Ara el sender s’ha tornat de baixada escaladora, però segueixo avançant a gent fins que arribem a un habituallament. Allí el Miki, en un acte de generosa generositat, m’infla la roda que l’havia deixada una mica fluixa mentre jo rebento de cocacola, la que t’aixeca la titola! El Cerilla m’avança mentre encara s’està inflant la roda, però desprès en la següent pujada l’avanço i res, el circuit ja es torna ple de baixades suicides entre bosc, millor anar a peu i pujades per pista. Així durant uns bons km. Arribo a la mitat del circuit i ja vaig sol, ningú darrera i ningú davant...... fins que desprès d’un tros de patejada de pujada veig a gent..... ja tinc a tiro el Robert, Urikane i una mica més amunt al Maki, jejeje, he recuperat el temps perdut en la puta punxada, viscaaaaaaa!!!!! I amb aquesta motivació extra deixo enrera a l’Urikane, més tard al Robert i ja fins al final de la cursa vaig amb el Maki, que finalment arriba més fresc que jo i em guanya. Encara tenim temps d’avançar a uns quants més, però ja el circuit és totalment ciclable de pujada amb alguna baixada per senderillo un mica heavy. Avui he perdut el compte de cops a les cames de branques i pedres porto, com també de les mini caigudes que he tingut, però bé, com tothom, el circuit és de cabres. Al final acabo 6é ELIT de la cursa, no està malament, el pneumàtic m’ha aguantat sorprenentment, fotré una espelma a Santa Llet, jejeje!!!!! Però bé, així no acaba el dia, resulta que abans de començar la cursa anava 6é de la classificació general del campionat però desprès..... resulta que he acabat 3er ELIT del campionat, quina il.lusió!!!! Desprès de menjar un plat de paella que donen fan l’entrega de premis, on em donen un trofeig i una paletilla de pernil de jabugo, això sí que fa gràcia!!!!! Ni és un gran campionat ni jo sóc un gran corredor, però són aquestes les coses que fan agafar motivació per seguir donant-li als pedals, AVANTI, SEMPRE AVANTI!!!!!!

l