RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dijous, de febrer 08, 2007

03 FEBRER DUATLÓ DE SANT JOAN DE LES ABADESSES
Aquí teniu la crònica que m'ha passat el Dani de la duatló de la setmana passada!!!!
Chebere, chebere. Aquesta setmana haviem de descansar i preparar-nos per la dualtló de l'Ametlla del Vallès, però els compromisos socials ens van fer apretar l'agenda i canviar-la per aquesta de Sant Joan de les Abadesses.
El Xavi a última hora va decidir, entre fortes tremolors, (tiquitiquiti!!!) que era millor no presentar-se perquè el va enganxar un "gripazo" d'aquells de llitet i manta. Maco, maco!
Hi ha 174 inscrits, que segons el "speaker" està molt bé per ser la primera edició. (-el Xavi=173)
Així que vaig pujar sol esperant trobar alguna cara coneguda entre els incondicionals d'aquestes proves.
Al passar per Vic a les 7 del matí, el temps prometia. Molta boira i cardava un fred de nassos. El cotxe marcava -4Cº!!!!! Ummm!!!
Jo vaig intentar beure una mica del tè calent que m'havia preparat en el minitermo i em vaig fotre una cremada a la llengua que em va deixar insensible per unes quantes hores. Però com que anava sol al cotxe vaig poder cridar tan com vaig voler un cop em vaig empassar l'aigua bullint!!
Aaaaaaaahhhhhhhhhh! Si que va bé aquest termo!!!
En arribar allà dalt semblava que el sol s'animava i que ajudaria a escalfar l'ambient. Era la primera duatló que corria en la modalitat de circuit. Hi havia un circuit per còrrer de 2,5km que es feia dues vegades, un de BTT de 10kms que es feia també dues vegades i per acabar una darrera volta al circuit de running. Diuen que això la fa més atractiva perquè la gent pot animar més i estar més aprop dels corredors en molts trams.
En el running no hi havien trams tècnics de roca, la majoria eren camins i prats de muntanya, però si hi havia una rampa de pujada trencadora i humida que et posava a 180 moltes pulsacions en un "abrir i cerrar de ojos". El tram de BTT estava composat per unes rampres pedregoses i tècniques de pujada d'uns 3kms, una trialera d'1 kms aprox. (no vaig gosar mirar el kilometratge per si em menjava alguna branca), i la resta era pista i antic camí del trenet que portava el carbó de les mines d'Ogassa fins a Sant Joan.
Vaig arribar molt dora a l'antiga estació del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses i, aquest cop si, que vaig tenir temps d'escalfar, i preparar la bici com un senyor. Amb el fred que feia calia escalfar bé per no petar-se més encara en les primeres rampes on tothom va treien fum.
A la sortida veig algú amb el maillot de l'IronMan. Sens dubte imposa. Es veu molta gent dels típics clubs de triatló. Els incasables del C.N. Reus Ploms, etc. I algunes cares conegudes com el Eduard Barceló o la Neus Parcerisses, guanyadors d'altres dualtons de muntanya.
La sortida va ser folgorant, com sempre. Intento trobar el meu propi ritme però resulta impossible. L'únic ritme que val és el de les 186 pulsacions. Quan arriba la primera rampa tinc un fogot i salto per sobre uns matolls fan un petit tap, però sé que no puc abussar perquè queda molta cursa i les cames em passaran factura d'aquests salts de cangur. Així que intento controlar els primers esforços. Per davant tinc força gent que tiva fort, i en arribar a dalt de tot, miro enrera i em tranquilitza veure que també hi ha força gent. Ufff! Un petit cop de moral. La baixada es per un camí pendent però fàcil. No és gaire tècnica i tothom es defensa prou bé. Un tram pla d'enllaç i tornem a passar pel punt de sortida. Ens queden una volta més de 2,5km, però ara ja sabem com és i ens podem regular millor.
Arribo a la primera transició amb ganes d'agafar la bici, tot i que sé que no estic massa bé, per veure com em reaccionen les cames. De seguida comença a pujar fort per una pista molt pedregosa i cal agafar bé el manillar i contralar la bici perquè no s'encabriti. Són uns 3km de tibar i algún tram haig de baixar de la bici i anar a peu. Els bessons em diuen... -QUÊ FAS!!!!!! i es posen com unes boles de billar. De seguida que puc torno a pujar i en breu arribem al collet per encarar un tram de pista plana i de de puja-baixa fins a trobar la trialera. Ja en tenia ganes, ja!! Intento arribar sense cap piltrafilla devant que em freni, però baixant sempre troves algún prudent amb fills que s'ho pensa dues vegades i cal esperonar-lo una mica perquè deixi passar. Un parell d'intimidacions en forma de frenada agressiva pel darrera solen ser suficients i et deixen passar. Però trobo un noiet jovenet inconscient que tot i saltar per sobre la bici a cada pedra es resisteix a deixar-me passar. Així que es es descavalca més del compte per seguir baixant li arranco les pegatines de la bici i segueixo baixant pensant -ja era hora!!-.
Després la trialera una pista molt ràpida baixa fins a la sortida. La gent anima i crida, passo volant a 35km/h la transició i em sento bé. Només em queda una volta més en bici i crec que ja he agafat el ritme. Faig la segona volta més còmode. Tinc les cames acostumades i regulo millor el ritme cardíac. A la pujada em defenso i a la baixada atrapo a algú, però les distàncies són cada cop més grans. A la trialera em trobo un petit embús de 4 persones. El de davant és un pardillo que no deixa passar. Al final es fot de cap i veu les estrelles una estona. Un cop aconseguim que ens contesti que esta bé li passem per sobre la bici com podem i seguim baixant. (Típica pregunta retòrica... ESTAS BË? Oi que sí!!!! -Digues que sí-Tranquil que no ha sigut RES!!!!) i la bici esta béééé....!!!!
Hi ha un control a pocs metres i li donem la notícia. Ara si que podem seguir baixant sense mala consciència.
La segona transició és més dura. Anem més petats i les cames han de tornar a adaptar-se per encarar les rampes de l'últim tram del running. M'ajudo amb els braços per no carregar tant el quadríceps i vaig pujant seguint un grupet de 4. En arribar a dalt els perdo perquè arrenquen forts pel petit pla que enllaça amb la baixada. Les cames em dieun "tranquilito baby" que no et sobra res. Així que no baixo tan cabra com abans i m'ho prenc amb més calma. Els salts a aquestes alçades de cursa exigeixen una força que no tinc i no vull deixar-me algún tormell clavat en els prats. Així que, ningú devant, ningú darrera. Puc respirar i prentenc arribar amb dignitat.
Últim "repechón" i la recta d'arribada. Yuppy!!!! Una cursa més al sac!!!
A veure molt, a estirar bé i a menjar Coca i xocolata calenta!!!!!!!!
En arribar a Barcelona vaig a rodar per plà per la carretera de les aigües. Em convé per relaxar les cames i acabar fent més estiraments. Noto les dues dualtlons seguides a les cames i vull provar de fer la famosa Recuperació activa. I dormir molt. Fins la propera!

Classificació:
Temps total: 2h15'17"
Posició: 73 categoria ABM - 100 general

Primer tram running 0:32:15 (107 general)
Tram BTT 1:25:38 (posició 102) Mitja vel: 14,01
Segon tram running 0:17:24 (94 general)
Pulsacions màx: 188
Mitjana de pulsacions: 170

CALENDARI OPEN PROVINCIAL DE BARCELONA

Aquest sembla ser que és el calendari definitiu, han "desaparegut" dues curses de les inicialment previstes (Castellvi de la Marca i Ripollet):

18-02-2007 - Sta. Perpetua de Mogoda
18-03-2007 - Cardona
22-04-2007 - Castellterçol
20-05-2007 - Avinyó
03-06-2007 - La Molsosa

Més info...

CURSA NOCTURNA - 14 de Juliol - Port Ainé

Els Bisontes, en principi no tenim per costum assistir a les proves de l'Open Natura, però aquest any, segons el calendari de curses, han inclòs una prova nocturna, això si que té un encant especial per a nosaltres, som tan freekis que ens molen les coses rares, doncs bé, la prova es realitzarà a l'estació d'esquí de Port Ainè el 14 de juliol. Aqui queda eso...

l