RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dijous, de febrer 01, 2007


CRÒNICA ATÍPICA. Pre-post-Duatló de Mataró.
(La crònica és del Dani)

Avui m'he proposat fer una crònica una mica diferent.
Una noia aventurera que fa muntanya i té curiositat per provar altres coses, fa poc em va preguntar -Com es prepara una duatló?
I pensant pensant me n'he adonat que el que millor puc explicar és:

-Com no s'ha de preparar una duatló:

La nit abans és poc recomanable anar a dormir a les 3h de la matinada.
El sopar anterior no ha de ser d'aquells sawharmes pesats que et tornen tota la nit.
La tarda anterior a la dualtó és millor no fer 40 km en bici, que encara que siguin planers sempre hi ha moments que apretes. I encara pitjor si fa molts, molts dies que no pedales. Carrega les cames i l'endemà ho notes. Després d'anar en bici és millor no fer 1h i mitja de classe de Salsa. I l'endemà al matí és millor no aixecar-se amb presses i esmorzar alguna cosa més adeqüada que la pizza resseca del dia anterior.
En comptes d’anar en bici el dia anterior a la prova és recomanable fer bici durant la setmana de forma més espaiada. Hauria de substituir els dies de piscina per la bici. Això crec que seria un bon metòde per millorar una mica.
També és recomanable no haver de còrrer per arribar a temps a la sortida, evitar les cues a l'autopista C-32, i evitar els nervis per recollir el dorsal.
Portar la fiança del xip en metàlic i evitar haver de deixar la clau del cotxe com a panyora també va molt i molt bé.
Pixar una mica abans de sortir és un detallet que ajuda a mantenir la compostura. Ja sé sap que els nervis sempre fan la seva feina. A vegades ha calgut fer parada tècnica a mitja cursa i moralment és molt dur perdre posicions d’aquesta manera.
També és millor fer un escalfament com Déu mana. Amb calma i no corre cuita. Les sortides correns són fulgurants i és recomana anar ja una mica calent.
I un detall molt important és desconfiar dels avituallaments i dur el pot d'aigua o el CamelBack. Si és possible millor omplir-lo, perquè una estona després no et trobis que els dos dits d'aigüa amb no se què, que van sobrar de no se quan, s'han acabat als primer glop i que només hi ha un avituallament amb aigüa i res de res de begudes isotòniques, ni xocolata, ni plàtans, ni barrites, ni, ni... Quina merda d'avituallament!!!!
Amb aquesta última recomanació s'evita la pesada càrrega que representa arribar completament deshidratat a l'última part de la duatló i s'eviten també els somnis persecutoris durant els últims kms a peu en què arribes a somiar un i mil cops amb els gots plens de beguda isotònica!!!!!
Cal dir que si s'arriba en aquest estat lamentable a meta… també és pot considerar tota una fita de superació personal!!!! Millor no podia anar!!!!! Però caldrà, amb la major brevetat posible, amorrar-se a la major quantitat possible de gots plens amb líquids de tots colors que retornen la vida interior de la persona. I així ho vaig fer. Vaig perdre el compte, però recordo que anava venint gent i més gent a beure i jo seguia allà demanant que m'omplíssin més i més gots...
Això sí, no vaig perdre en cap moment la capacitat de pensar en el equilibri del món i sovint vaig demanar que em reomplíssin el mateix got de plàstic!!!

I per acabar la cursa res millor que barrejar les pastilles de magnesi que venien de mostra a la bossa plena de records, amb una mica del pa amb butifarra i les dosis de sucre que porten la Coca-Cola i la Fanta.

Sempre que sigui posible, és altament recomanable fer algún estirament. (si és de cames millor!!!!) Encara que sigui mentre et fots la butifarra al mig de la pista d'atletime. Tot plegat molt, molt "PRO".
Sens dubte la nota de peu de pàgina seria:
Auto crítica: NO PROGRESSA ADEQÜADAMENT I NECESSITA MILLORAR.



BISONTES BOMBERS


Ja se que està una mica fora de lloc, però volia fer una mini-dedicatoria-felicitació a dos pollastres que són unes verdaderes màquines, Kim i Dani, desprès de més de dos anys de una dedicació fora de l’abast de tothom, han aconseguit entrar a Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, i amb això faig extensible la meva admiració-felicitació a tota la penya que aconsegueix entrar a Bomber GRANDE!!, GRANDE!!!. D’aquests companys Bombers n’hi ha un que el tinc mig enredat per formar part de la família Bisonte y estic segur que aquest any el tindrem a la nostra secció de Duatleros foten canya i portant la seva llarga manguera fins al podi!! Viscaaaa!!!!. Dani tu també seras ben rebut.

l