RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimecres, de novembre 08, 2006

DUATLO DE PUIG-REIG (LA CRONICA)

Aquest Diumenge 5 de Novembre els Bisontes van estar presents en la Duatló de Puig-reig, aquest cop no varem tenir la sort de gaudir amb la gloriosa presencia dels nostres estimats craks, oh! gran Charlie! (això és peloteo gratuït, que nosaltres som de lo milloret!!!), però que collons, el senyor Dani i jo mateix, varem portar els colors de l’equip fins al final, en una cursa a on la patata anava com a poc a 180 revolucions per minut. I com que anem sobrats de temps tots dos hem fet una crònica, cada un amb la seva visió personal, aquí les teniu:

Cronica del Dani:
Amb el Carles, vam decidir afrontar el final de temporada fent una dualthó que semblava fácil. No massa desnivell ni mases kilòmetres. Però no ens enganyem, això significa sortir a tope, sortir practicament a l’esprint, i als meus motors això no li senta mai massa bé. Però al final el motor agafa la bona temperatura i començo a avançar gent. Aquells que s’han cremat i que van de més a menys o simplement aquells que no saben que masses revolucions cremen el motor… en fi, una altre remontada per recordar. Perquè la sortida millor oblidar-la, em van passar un munt de cames cavalcant a tope com cabres, pel plà i per l’asfalt. I això no és el meu fort. Seguia de lluny al Carles que cavalcava davant tot i que un puntet coservador. La pujada pel corriol va ser una mica pal, perquè calia fer un sobreesforç per anar passant d’un en un aquells motors amb poca potencia a les pujades. Al final vaig passant amb contagotes i menjant farigola i romaní uns quants que van afluixant i quan s’obre el camí de nou em torno a trovar al Carles. Anem junts uns moments, però decideixo tirar darrera un culet més temptador que porta un bon ritme. Un parell de noies m’estiren i les segueixo uns metres més fins que comença la baixada i allà salto com una cabra pels corriols i trialeres i les perdo de vista. Elles seran la primera i la segona clasificades. A la baixada seguiexo avançant tot i que em noto les cames més carregades que altres dies. Arribo a la transcició, em canvio i quan surto tot just veig al Carles arribar. No esta gaire lluny, així que no hi ha temps per perdre. Ja tenim els 8 primers kms corrent al sac, i només em queden 22 kms en btt i 2 kms d’esprint final a peu. Arrrenco amb la bici i a les primeres pujades passo l’última noia que després serà la tercera. En bici no em trobo malament, tot i que no es pot afluixar perquè són molt pocs kilometres. El traçat m’agrada, corriols, pistes, no massa desnivell i alguns trams força técnics. Seguiexo avançant gent que en bici no roda massa bé o que és lien a les trialeres. Per alguna corva tancadeta de les pistes polsegoses i sorrenques estic a punt de visitar la vorera i faig un d’aquells rectes tan entranyables que tot tremola. Em passen un parell en bici, però el recompte seguéis sent positiu, i tinc la moral prou bé. No he carregat aigua enlloc, així que als avituallaments aprofito per prendre algun suquet que em posi glucosa al cos. Ja sabem que lo primer, és lo primer!!!
A les pistes rodadores mentre avançava algú em trobo amb algún colze més aprop del compte, però no passa res i tots dos podem rectificar la traçada i continuar baixant com uns senyors. A l´última transici ó entro amb un grupet de quatre o cinc, però els perdo perquè em paro a prendre un got de suc que m’ofereix una noia que conec i que em vaig trobar al viatge a l’India d’aquest estiu. Amb l’educació que em caracteritza parlo amb ella uns segons i encaro lúltim tram amb les cames intentant adaptant-se al nou canvi d’esport. Al cap dels 500 primers metres les cames comencen a rutllar i atrapo a algún dels que s’ha escapat. A l’esprint final aconsegueixo passar-ne un més. Al final em sento satisfet tot i acabar el 60 de 300. Amb un temps de 2h04’54”. A més a més després de dutxar-nos i estar presentables altre cop, em toca un sortit d’embotits de la comarca. Així doncs, dia rodó. I a descansar!!!!

Cronica del Carlesepic (o sea, yo):
Varem arribar a Puig-reig amb temps de sobres, la sortida era a les 10 del mati, ideal!!, per tant no varem matinar massa, un cop allí en Dani va deixar anar una d’aquelles frases èpiques seves sobre no se que del cel blau i de lo maca que es la vida, desprès d’un silenci i de creuar-nos les mirades varem passar a coses més series. Directes a deixar la bici a la zona de transició i a preparar meticulosament les sabatilles de la mountain, deixades amb la orientació correcte per no perdre ni un segon per calçar-te, el casc amb la tanca oberta i les cintes per fora, cada segon es imprescindible!!!.
Desprès de buidar les bufetes i de parlar molt sèriament amb el Roca, es dona la sortida i ens veiem arrossegats per una marea humana a on els colzes es van movent amunt i avall per impactar contra les costelles dels altres corredors, alguna ostia ens enduem, i com a bons corredors que som, corresponemt oferint els nostres colzes a l’aire esperant que algú rebi el missatge, (Per cabron jo, a tragar colzes!!), el primer tram de la cursa, 6km corrent era exigent, desprès d’una petita baixada es va acabar la gloria, a pujar de valent, de fet van ser casi 5km de pujada o de “falso llano”, la resta, una trialera de baixada per arribar a les bicis, arribat aquest punt vull dedicar unes lineas al cabron de merda que em va remenar el canvi de la bici, que sàpiga que no em va fer perdre ni un segon, però les bicis NO es toquen!!!, i no segueixo per que parlaria de sa mare.
En aquest punt de la cursa el Dani ja anava per davant meu, era d’esperar sempre ha corregut mes que jo, un cop sobre la bici la transició sempre és dura, em va costar molt agafar un ritme bo, però un cop agafat, no vaig parar de avançar a gent, tant el Dani com jo amb forces problemes per que la cursa transcorria per senders estrets a on es feien molts taps de corredors, que potser sobre les bambes eren unes bales pero amb les seves bicis rígides amb alforges no eren rival per a nosaltres (que chulo piscines!!). Taps a banda, el recorregut de la cursa estava molt ben buscat, molt “senderillu” per boscos (encara queden trossos sense cremar!!!). Un altre cop a la zona de transició i dos kilòmetres de córrer a on les posicions no van variar massa.
A destacar el tros de bossa plena d’obsequis que et donàvem a l’arribada, a on hi havia el ja omnipresent buff, una samarreta, una manxa, un red bull, una ampolla d’aigua, una bossa de patates (vinagreta), una mini pastis, una capsa de tirites, un bolígraf, dos clauers i un caramel. Però a on s’ha vist això!!! Que s’han tornat boixos!! Ja feia molt de temps que no em trobava amb això, per només 12 euros!!!! Això em dona que pensar dues coses, o bé tenen subvencions i patrocinis de tots els comerços i entitats del poble, o a les altres curses, que et poden clavar 24 euros i sense la bossa, et foten els diners i et prenen el pel, (No a les pedalades negoci, volem els números clars!!!!!) vull pensar la primera opció.

Dani - TEMPS - 2h 04' 54'' POSICIÓ - 60
Carlesepic - TEMPS - 2h 09' 05'' POSICIÓ - 77


P.D. Fa molt de temps que no tenim noticies del Xavi, a sigui que allí a on estiguis, manifiestate!!!

l