RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

diumenge, de setembre 24, 2006

DUATLÓ DE LLIVIA (LA CRONICA)
Per fi! el Team Bisonte ja ha fet la primera Duatló!, tot va començar el dissabte, tant el Xavi amb la Neus, com jo amb la Judit, sortim per separat de Barcelona en unes condicions meteorológiques que recordaven massa a les del cap de setmana passat a la Volta a la Cerdanya, per dins meu pensava que llepariem un munt, hi que ho passaríem fatal, però com que la retirada no estava dins els nostres plans, vam sortir cap a Puigcerdà fingint que estava tot sota control.
Un com a Puigcerdà una trucada al Xavi per trobar-nos i cap al Hostal, una mica cutre, les parets eren de paper de fumar i el llit de 1,80m era massa curt per el meu 1,82m. però total, és barato, per estar a Puigcerdà, per tant no li farem fàstics.
Ràpida pujada a Llivia a les 8:00 del vespre per escoltar el briefing, gran sorpresa!!!, han modificat el recorregut, baixem a parlar amb un dels responsables i ens expliquen que per els mateixos controladors les condicions al pic Carlit eren inhumanes, per tant es decideix reduir el circuit de MTB per fer-ho corrents i en lloc de pujar al Carlit, la cursa dona mitja volta al Llac Negre, cagats!, m'han fotut la cursa en l'aire!, jo venia a morir!, jo jo jo, menys mal!, bé en el fons em semblava molt bé, ja que deien que era la Duatló més llarga del circuit, i per fer la presa de contacte amb aquest tipus de cursa ja estava bé
Un cop acabat el briefing, el millor del cap de setmana un tros de sopar a base de pasta i pizza a un restaurant força correcte de Puigcerdà. Abans ens trobem amb uns futurs Bisontes el Dani i el Xavi2, que també han participat com a javatos a la Duató. El sopar estava de p.m. un plat de tagliatele amb bolets i una pizza "Super completa" per postres uns profiteroles de vainilla amb xocolata calenta, iiuujuu!!, això si que és un sopar!. Bé un cop acabat el dia, a dormir en el nostre super hostal.
El Diumenge comença força bé, els nuvols estan molt trencats i no tenim sensació de fred, pinta força bé, així doncs sortim direcció a Llivia amb ganes de rebentar els cronos, mes o menys, bé de fet a fer una posició digna. Doncs un cop allí, entreguem la motxilla amb les bambes per que la portin al punt de transició, i anem a fer un cafè per treure les quatre lleganyes que ens quedaven. Rapidament el nervis comencen a atacar, per tant treiem les bicis de la furgo, ens vestim per a l'ocasió i comencem a rodar per escalfar una mica, no ens adonem que la gent ja estava posicionan't-se a la sortida, per tant ens toca sortir una mica enrera. Per sort la sortida serà neutralitzada per creuar la població, per tant tindrem ocasió de remuntar unes quantes posicions.
Tret de sortida!, i al cap d'una estona ens comencem a moure, el Xavi surt adelantant com un boix per la esquerra i jo vaig fent el mateix per la dreta, remuntem moltes posicions, però els de davant tiren com a bèsties, el recorregut del tros de bici és fàcil de explicar, és una rampota de 16km amb un desnivell de pebrots que no afluixa ni una mica. El Xavi carregat d'energia em passa bastant sobrat, jo vaig a tope, el pulsòmetre està a punt de treure fum, aquestes sortides tant fortes, no han sigut mai el meu fort, a uns cinc kilòmetres de la sortida ens troben la Judit i la Neus xisclant com unes bojes al nostre pas, això proporciona un "subidon" de adrenalina, però a cent metres tombem a la dreta per enfilar una trialera herbosa a on la roda es frena de mala manera, això em destrempa una mica, però es igual a morir!, un altre tros dur de pelar és una rampa asfaltada que em far sortir dubtes de com collons han pogut pujar la maquinaria per asfaltar aquella rampa de plat petit. Un cop superada aquesta mega-rampa, un altre prat d'herba a on la roda queda frenada, pero com ja he dit abans, a morir!.
Per fi el punt de transició, allí busco el meu número, deixo la bici, em poso les meves super Salomon, i a correr 12km d'un circuit trecacames, just a la sortida un avituallament per pendre una mica de líquit, com que no tinc mesura em foto dues ampolles d'aigua, quina cagada!!, sortim pujant per una pista ampla i começo a tenir una lluita interna amb un flato de pebrots, pugem al roc de la calma i comença a baixar per una de les pistes d'esqui de Font Romeu, em passen dos corredors que baixant a tot drap, no porten frens, els intento seguir, pero la seva técnica és massa fina per a mi, prefereixo no escalfar-me, que prou feina tinc amb el flato, arribats al pla em començo a sentir millor pero aleshores veig que passen dues motos, no pot ser!, tot seguit em creua el primer de la cursa, quina bestia!, a mi encara em queda pujar al Llac Negre, però ja és això, estan fortissims. Un altre avituallament situat a la presa de les Butlloses i cap amunt, a pujar al llac, allí comença un sender tortuos amb pedres relliscoses arrels i rierols que creuen el sender fent impossible no mullar-se els peus, a més amb les pulsacions a tope tampoc em preocupo gaire, ja estic arribant!, m'ho diu el Xavi que baixa saltant de pedra en pedra com un cabrit en cel, doncs efectivament una mica mes amunt ens trobem una tenda de campanya amb unes cintes a terra, pero a on és el llac, si estem encara al mig del bosc. És igual, avall que fa baixada, ara no començaré a reclamar que vull pujar més amunt. Intento baixar amb la gràcia i la soltura del Xavi, no se si ho aconsegueixo, però el tio de davant m'està agafat distancia, i no hi puc fer res, quina rabia!!, em creuo amb el Dani i el Xavi2 que van pujant fotça bé. Un cop al pla redueixo la distancia al paio de davant, però el cansament comença a afectar-me, l'he de deixar escapar, a més comença la remontada de la pista d'esqui que haviem baixat a tota llet, pugem caminant, en aquest punt ni el primer podia correr, és dret de pebrots. Un cop al roc de la calma, tot baixada fins a la bici, sembla fàcil però si no et vols quedar enrera has de baixar a tot drap, començo a tenir molésties als peus, suposo que baixo tocat com tots els altres, ja puc veure les bicis. Avans de la transició, la Judit i la Neus altre cop, xisclant com a bojes y fent fotos, subidon d'adrenalina!.
Un altre cop la mateixa operació d'avans, em poso les sabates de la bici i a tota llet cap avall, un dels jutges em fa baixar de la bici, (Noi! per la zona de transició no pots anar pedalant!!) és que corro massa, la baixada si que és el meu territori, un ciclista intrepit m'intenta avançar, pero em dura molt poc, baixo en solitari, perill!! la rampa asfaltada està plena de grava!!, adelanto a dos corredors, pero al segon, el passo en una zona a on la pista esta plena d'aigua, i em rellisca la roda del davant i em foto de cap a un toll, quin fàstic!, estic de fang fins a les orelles! es igual m'aixeco i a "tuba abierta" cap avall!!, un petit pique amb un altre corredor i per fi l'arribada.
La classificació sortira dilluns dia 25, no és per tirar cohets pero estem força satisfets, l'any que bé s'han de preparar aquestes curses el Team Bisonte estarà allí. Ara deixo el relleu al Charlie, que segur que trenca els cronos a la Duatló del Puigmal.

l