RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimarts, de juliol 11, 2006

08 I 09 JULIOL: PLANOLES - PUIGMAL (2.910m)
Dissabte per la tarda quedem a casa del Robert, on anirem a Planoles, fent parada abans a Vic a sopar al xinès que ja coneixem de quan vam anar a còrrer la Volta a Osona. I ja desprès cap a Planoles, on passarem la nit a Can Bianya, gentilesa dels meus pares, jejeje!!! Diumenge ens desperta un dia mig ennuvolat, però que no té pinta de ploure, així que començem a pedalar de bon matí, desprès d'unes torrades autèntiques a la llar de foc. De Can Bianya baixem el km que ens separa de la Collada de Toses i fem un troç fins arribar a Planoles, on fem parada al mítica Cal Daldó a veure si estava un colega que potser s'apunta a fer el Puigmal. Com qu eno està, continuem fins a Planés i per l'antiga pista convertida ara en carretera secundària, arribem a Fornells de la Muntanya, on hi ha uns 3km durillos de pujada per tornar a arribar a la Collada de Toses. Allí el Pollo punxa, així que parada tècnica. Desprès deixem la Collada i començem les rampes cap a Dòrria, on deixem l'asfalt i per pista començem a guanyar alçada, fins arribar a la Creu de Meians i els seus prats que s'enganxen com una mala cosa. Però això no és res comprat amb les rampes que ens venen desprès, on no toca més remei que empentar la bici fins arribar a la carena que fa frontera amb Catalunya Nord. Allí un petit descans i continuem per la pista que sembla que mai s'acaba, fins arribar al Pas dels Lladres i tot seguit a la part més alta de les pistes d'esquí Puigmal2006. Desprès un parell dekm més i s'acaba la pista, on haurem de carregar les bicis a coll fins arribar al cim. Aquí fem un reagrupament del grup, ja que cadascú va al seu ritme bisonte particular, abans d'encarar la caminada que es fa una mica dura, no hi ha gaire bon camí. I al cap d'uns vint minuts o quaranta depenent del pas de cadascú..... em fet el cim!!!!!!!!! Una mica de descans, els gorrons que s'han acabat l'aigua es volen acabar l'aigua dels que em estat conservadors, foto de rigor i cap avall, que fa rasca dalt del cim. Aquesta es fa mig a peu, mig en bici, fins que arribem a la pista per desfer tot el camí de pujada. Ja bastant avall el Ramón punxa i ens trobem a un parell de penjats que a quarts de tres volen fer el cim.... nosaltres seguim baixant..... Creu de Meians i Dòrria. I aquí el grup es divideix en dos: els qui baixen per la Collada com a nenetes (Pollo i Carras, jejeje! ho he dit!!!!!!) i els bisontes autèntics (Ramón, Robert i Charlie!), que ens arribem a Planoles tot seguint un corriol molt divertit, tot i que ens queda el mal record de la darrera vegada, que va ser el dia abans de la Transcatalunya de l'any anterior on vam punxar tots totes les rodes.... i ja arribem a Can Bianya de nou, on la mama s'ha currat uns macarrons i una carn de collons!!!! Estem fent una estona el mosca per allí, i ja començem a baixar cap a Barcelona, amb parada abans a un bareto de Ribes de Freser.

l