RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

2012-02-02T09:25:00.003+01:00

SI, ENCARA ESTEM VIUS...

by Ramonet

Sembla una eternitat però no fa ni un mes de la última cursa de ciclocross i ja tinc mono de dorsal.

Prometo que a partir d’ara començar a fer més cròniques, que aquest any es presenta interessant..

L’excusa era penjar el vídeo, m’encanta, m’agrada perquè es de cx, m’agrada perquè es una petita mostra de la dolça agonia del ciclocross sobretot si ets noia i sobretot m’agrada perquè soc de les persones que pensa que una noia esta més guapa amb culotte que amb talons.

4ème Manche de CDM cyclo-cross from Petitesreines on Vimeo.

Formació continua

2012-01-26T17:34:00.006+01:00

FORMACIÓ CONTINUA
by David

Avui toca repassar lliçons. Com arreglar una punxada.

Ultimament a les concentracions dels "puretes" sembla que es punxa més que quilometres es pedalen... i a l'hora de reparar les punxades només els falta treure el tamboret per fer-ho més comodament, així que aquí us deixo un video per repassar, que els anys passen i s'obliden les maneres...

A veure qui es capaç de baixar de 40 seg...???

2012-01-14T21:25:00.003+01:00

PASSEN ELS ANYS

by Charlie!

Passen els anys, molts han vingut i han marxat, molts ja no van ni en bici, però en la meva "grupeta" mai fallen els incombustibles Robert i Ramonet. Vam començar amb 16 anys? Ja en tinc 34... i espero tenir-ne 77 com a mínim i poder seguir pedalant a roda seva!!!

2012-01-04T20:00:00.004+01:00

CALENDARI 2012

11/03/2012 COPA CATALANA (Banyoles) [click!]

06-08/04/2012 VOLCAT [click!]

2011-12-28T17:11:00.005+01:00

TREK12 Wild Wolf Series

by Charlie!

El somni fet realitat.... més info [click!]

TREK12 Wild Wolf Series
www.trek12.com
• 4 de febrer, Gilena (SEVILLA)
• 3 de març, Peñafiel (VALLADOLID)
• 31 de març, Puerto Lumbreras (MURCIA)
• 21 d'abril, Corro d’Amunt (BARCELONA)
• 26 de maig, Santiago de Compostela (A CORUÑA)

24DOCE
www.24doce.com
• 30 de juny – 1 de juliol, Moralzarzal (MADRID)

2011-12-27T14:50:00.003+01:00

MORT AL CX!!!

by Charlie!

Desprès de Karrantza, Muskiz, Les Franqueses, Mataró, Igorre, Asteasu i Puente Viesgo acaba la meva "temporada" de ciclocross.... MORT AL CX!!!!

Per això ahir vam anar a començar la temporada d'esquí nòrdic però veient com està la neu crec que la vam començar i acabar. La única pista que estava oberta era la Llosa-Clavera però només una pista i sense traça, només trepitjada.

Lloguer de material 9€ + 3 de forfait= 12€ d'alegria, baratu, baratu.

Encara hi havia troços on hi havia neu.

Un tiu amb classe i estil.... o no!

GRAN RUTA FINAL D'ANY. By Bucles

2011-12-22T09:48:00.000+01:00

Ruta per realitzar, la farem aquest proper dissabte dia 24. Punt de Sortida i arribada "Les Cases Noves de la Riera", Castellví de la Marca, al Costat de la Múnia. A la primera part es fa pràcticament tota la pujada. És un recorregut realitzant múltiples trams d'altres tracks de la zona. Ideal per fer en un dia assolejat. Amb bones vistes ha de ser espectacular. Per fer amb temps ia ritme suau, són kilomentros i bastant desnivell acumulat. Tècnicament no ha de tenir cap dificultat.

Es puja per la Riera de Marmellar passant per la urbanització de la Moixeta, després del Pla de Manlleu es puja al poble abandonat de Selma i després s'arriba a l'alt de la Teixeta (carretera a Santes Creus) . Se segueix per la carretera encimentada, la que va a Querol i en ascensió seguirem fins a la falda del Montagut d'Ancosa per després recorrer la Serra de Miralles amb vista panoràmiques de 360 graus cap al Pla de Manlleu-sud i cap a la Plana d'Ancosa i Esblada nord : Puig de Montagut, Puig de Formigosa, llac de Formigosa, Coll de Pineda de la Costa, Coll de Rimbalda, Puig de Solanes, PuigCastellar (si es puja té vistes a la plana de la llacuna). En tota aquesta serralada estem al voltant de 800-900 m, els cims més alts passen dels 950 m. Tota aquesta serralada per corriol amb molt bona pinta. Passem per la falda de Puig Castellar icomencem el descens cap a Pontons, després un tros de carretera cap a Torrelles,desviament a la dreta cap a Sant Joan de la Montanya per agafar la pista que recorre la Serra llarga fins a arribar gairebé al final de la Riera de Marmellar de nou.

Sortirem a les 7.30 des del pàrquing dels ferrocarrils catalans Enllaç, al Costat del Carrefour (entrant a Martorell des-de Esparreguera). Qui vulgui pot anar directament. 15/08 a Les Cases Noves.

2011-12-14T18:36:00.000+01:00

XI GRAN PREMIO SANTA BARBARA

by Charlie!

Desprès d'Igorre i Asteasu a Euskadi ara toca desplaçar-se a Cantábria per disputar la tercera cursa de la Copa de España de Ciclocross. Com que tenim un dia de descans agafem el mateix apartament de l'any passat a Santillana del Mar i fem una mica voltes per allí.

Una vaca ben enfonsada en la merda= una vaca de merda?

El dia de la cursa matinem i finalment aparquem en un prat on el Ramonet entra molt alegrement, tant que s'enfonsa no tant com la vaca de merda d'abans però si una mica en el fang. Es dona compte d'això quan vol tornar a l'apartament a buscar les lentilles que s'ha deixat. Decidim treure-la quan s'acabi la cursa que ara tenim que recollir dorsals, veure el circuit, escalfar,...

El circuit és quasi com el de l'any passat, amb una quasi trialerilla, algunes rectes per asfalt, un parell de repetxons per deixar-se la vida i molt prat verd amb moltes curves.

Els primers en córrer de nosaltres som els M30 i a corralines es nota que és Copa Espanya, hi ha un ambientillo més tens que no em fa sentir gaire còmode. Sortida a saco i de seguida embús perquè desprès d'una pujada es fa molt estret quasi a fila d'un pfffff... superat aquest obstacle em barallo amb un circuit que patinava més del que semblava i havent d'apretar al final per no ser atrapat quedo en una 35ena posició.
Pels altaveus no paren de narrar la cursa així que m'assebento de tot i en la grupeta del davant barallat-se quatre, d'entre ells l'Arnau que acaba 4art i el Gustavo Dacosta que fent un puja i baixa des de Barcelona acaba 3er. El meu puto ídol.

Seguidament corre la Carol i mentre ho fa hi ha una cosa que no em quadra... no volgueu saber en quina categoria va córrer... i va passar 5 cops per davant dels árbrites i ningú es va donar compte, per sort no surt a les classificacions, però el que va fer és grande, molt grande!

I en la última cursa corren els Élit, el Ramonet 12é.

El "BABETAS", li haurien de prohibir còrrer per antiestètic, no para de babejar.

El guanyador Egoitz MURGOITIO que corre la seva pròpia cursa, està molt per sobre de la resta.

Desprès de la cursa toca el més dur del dia, treure la furgo del Ramonet del fang. La part bona? No es podrà riure de que ens vam quedar sense butà a la pijofurgo, ell es va quedar al puto fang. Entre cadenes i quatre chicarrones del norte la treiem.
Abans però, com es pot veure en la foto, el Ramonet al volant cómodament assegut i la Carol fent fotos amb alegría... qui empenta la furgo deixant-se la vida més que en la cursa??!!!! Cabrons!

Per sopar postres de tortita amb no-Nutella del Dia, de locos!

I ja el dia seguent ens separem, dissabte i diumenge hi ha cursa a Madrid on hi van els nostres pro's Arnau, Gustavo, Ramonet,... la Carol i jo posem fi a la "semana grande del cx" fent turisme i bicicleta per Euskadi.
Li trobem una utilitat al Sr.Potato, aguantar el ticket de la zona blava.

Els bascos tindràn molt Concert Econòmic però mireu quina merda de caballs tenen.

Classificacions [+]

Fotos [+]

XI GRAN PREMIO SANTA BARBARA

Pedals de Lava

2011-12-12T20:07:00.004+01:00

Pedals de Lava

by David

Dissabte al matí. Agafo la bici, la motxilla i el bitllet amb destí Lanzarote. Diagonal, Esplugues, Cornella, Carril Bici del Llobregat, El Prat de Ll. I en una hora ja sóc a la T2 del Aeroport del Prat, trec la bossa de la bici de motxilla, empaqueto la bici i ja estic preparat per embarcar, només falta que aparegui l’Adrià i dos hores i mitja de vol per començar la Pedals de Lava.

Dissabte a la tarda anem a donar un tomb per estirar les cames i descobrim l’autentica dedicació del Charlie!, te tota una cadena de botiguetes de cosmetica per tota l’illa!!!! N’hi ha per tot arreu!!!!

Els negocis ocults del Charlie!, n'hi ha 10 a cada poble!!!

Desprès quedem amb el Chema de PDL per que ens expliqui els detalls del recorregut i aprofita per tractar-me d’insensat de manera un pel insistent per presentar-me amb una bici totalment rígida i sense cap mena de suspensió, cal dir que al final, desprès de tanta insistència aconsegueix que dubti un pelet de no res d’haver anat amb la Niner amb forquilla rígida... Encara que a hores d’ara no entenc per que tanta insistència ni tant donar pel sac tractant-se d’un recorregut tant poc tècnic...

Destacar també lo bé que viuen els Canaris, com a catalans hauríem de deixar d’aspirar a ser com els bascos amb el seu concert econòmic, el que hauríem d’aspirar és a ser canaris!!! Tot l’any a 25 graus, una hora més de llum al hivern, exempció d’IVA i la sense plom 95 a 0,9 €/l !!!! Això si, tindríem que començar a plantar pins a tort i a dret, que amb els No-Boscos que tenen, de rovellons no se’n fa ni un...

De parcs temàtics tampoc en necessiten, ja tenen el ferri que va a la illa de La Graciosa, de lluny lo més perillós de la ruta, el catamarà botava per tot arreu mentre envestia les enormes onades!!! I allà estàvem nosaltres, com el Leonardo DiCaprio a Titanic, aferrats a la barana de proa xalant com a nens!!! ... i no, aquí tampoc feia falta una bici amb suspensió...

Les muntanyes russes de Lanzarote

La ruta és aconsellable i una bona manera per coneixer l'illa i fugir dels les aglomeracions turístiques, tot i que de tant en tant te les trobes. A nosaltres ens va sobrar un dia que vam aprofitar per pujar al cràter d'un volcà, Montaña Blanca i aproparnos a la Laguna Verde.

Aquí us deixo algunes fotos de la ruta:

Pedals de Lava

PD: a l’aeroport del Prat, ja de tornada em va semblar veure un parell de cares que em sonaven, em va costar una estona ubicar-les del tot ja que encara no hem coincidit mai i quan ho vaig fer ja era massa tard... Éreu vosaltres, oi? Salud i rauixa???

2011-12-11T13:24:00.000+01:00

XIII ZIKLO-KROSSA ASTEASUKO

by Charlie!

Si Igorre és la millor cursa, per mi Asteasu és el millor circuit. Aquest any s'ha notat la crisis i d'un pressupost de 55.000€ de l'any passat s'ha passat a 12.000€ aquest any. En què s'ha notat? El circuit és exactament el mateix, però com que no hi ha calers no s'ha pogut fer vindre ni als millors pro's ni als pitjors internacionals, simplement no ha vingut cap tot i que dos dies abans estàven per Igorre. Menys pro's que ha fet que no hi hagi tant públic però que ha seguit venint i pagant entrada.

Entrepà de calamars per sopar en un euskal taberna on preguntar de què tenen els entrepans és ferir-los l'orgull... "te puedo poner tortilla de setas, pimiento, croquetas, lomo, queso, barritas de merluza,...."

Acampada quasi al centre d'Asteasu.

Humillació total, s'ens acaba el butà i hem de cuinar a la furgo del Ramonet. M'ho recordarà tota la puta vida.

Sotida cadets i júniors vora els 60, aquí el cx és tradició i cultura.

Vam compartir acampada amb els "Delpinathors", aquí el Bladic.

Bernat "Delpinathor" M50 però a veure qui te collons de traçar com ell.

Carol!

Volta de reconeixement...

Aquí si que poden còrrer els Élit sense ser pro's com a Igorre, el Ramonet va poder participar fent el 13é.

Grupeta de la muerte amb Hermida i Lejarreta, semblava una cursa de MTB.

I en la última cursa del dia tocava als M30, l'Arnau fent 2on, habitual al podi però sense acabar de trobar el cop de pedal per guanyar, segur que ho acabarà fent en breu. Igualment el que fa és un éxit espectacular.

Traçant com puc, obrint gas a les rectes, aprenent al màxim, disfrutant com un perro i desitjant que la meva bici quedi feta una merda perquè el Ramonet em deixi la seva i em digui "acaba amb aquesta", llavors comença una altra cursa per mi. Quedo el 15é.

Classificacions [+]

Fotos [+]

XIII ZIKLO-KROSSA ASTEASUKO

2011-12-07T10:10:00.000+01:00

XXXV ZIKLOKROSS IGORRE

by Charlie!

Igorre: Cursa de Copa del Món on abans deixen còrrer als canelos com nosaltres perquè ens flipem una mica.

No és el millor circuit que he fet, però si el més mític i està ple de públic que paga per entrar al circuit mentre no paren de sonar pels altaveus cançons típiques basques, tot molt entre casolà i internacional.

Estàs fins els collons que els cables donin voltes? Agafes un taladro i amb la broca grossa forades per sobre...

I per sota amb una broca més petita que faci de tope i ja tens el cable passat netament. Trukoooo by Ramonet (no fer-ho en potències de carbono...)

Pel que fa a la cursa només correm l'Arnau i jo en M30, la categoria élit és pels pro's i només corren si estàs seleccionat o tens punts UCI. No tenim gaires fotos nostres perquè la resta ens estàven ajudant a boxes cambiant i sobretot netejant bicis. Fins i tot jo tenia bici de recambi, el Ramonet el deixava la seva Specialized amb tubulars... em va quedar clar que en necessito uns i una bici que pesi menys...

L'Arnau com sempre lluitant pel podium queda 2on.

Entrant a corralines, com que aquest any he corregut a Karrantza i Musquiz encara em criden i surto en una millor posició. Quedo el 26é.

Classificacions [+]

Amb la feina feta, una dutxa, rebentar una mica la nevera i a fer de públic.

Tot és molt grande, els fotógraf jugant-se el cap no com Ángel Cristo que tenia els lleons drogats, aquí les rodes t'atropellen de veritat.

Hermida!

Zdenek Stybar!

Sven Nys!

Egoitz Murgoitio, l'eroi nacional basc!

Podium belga!
1. Kevin PAUWELS
2. Sven NYS
3. Tom MEEUSEN

Fotos [+]

XXXV ZIKLOKROSS IGORRE

2011-12-02T17:44:00.003+01:00

RÈCORD

by Charlie!

Aquest mes passat de novembre hem rebentat el contador amb 752 visitants diferents i 1373 visites, el millor mes de l'any. Es veu que el CX i les òsties del Ramonet enganxen. Segur que hi haurà més CX, però hi haurà més òsties ....

2011-11-29T20:10:00.004+01:00

CX MATARÓ

by Charlie!

Segona cursa de Copa Catalana:

Agrair a l'Eloi Jornet les seves magnífiques fotos!

L'Arnau el puto amo del xiringuito fent-se el xulo arribant a meta 1er M30.

Una mica més enrere el Gustavo (2on M30) i el Lluís "el xocolata"(4art M30).

Encara una mica més enrere però compensat-ho amb molta classe (?) jo mateix, 16é M30.

Dominant la cursa d'inici a fi la Mercè, 1era Femina.

En la última cursa sortia el Ramonet, 2on Elit sense problemes.

CLASSIFICACIONS [+]

I la setmana vinent hi ha el que hem batejat com "la Semana Grande del Ciclocross":
03/12/11 Lezama (Euskadi)
04/12/11 Igorre (Euskadi)
06/12/11 Asteasu (Euskadi)
08/12/11 Puente Viesgo (Cantabria)
11/12/11 Alcobendas (Madrid)

El Ramonet i jo ens hem proposat sortir en un video del Jeremy Powers (un pro del cx nord americà, aquest si que és grande de veritat) dels que penja en el seu blog Behind the Barriers que estarà per Igorre... ho aconseguirem???!!!!

2011-11-25T21:17:00.004+01:00

TRANS MAURIENNE

by Charlie!

Ahir va arribar aquest sobre amb segells gavatxos... TransMaurienne????

L'any passat ens van enviar una foto, aquest cop s'han superat, foto i DVD!!! Caldrà agafar-se una Fanta de taronja, apalancar-se al sofa i reviure moments de glòria Alps amunt Alps avall. Les penúries les borra el temps, ara només queda el record de les vacances, que si Galibier, Croix de Fer, unes rises compartides amb el Miki, Ma José, Ramonet, Mercè, Pau, Beth, Arnau i la meva inseparable Carol, fregoneta, Niner i Sr. Potatooooo!

2011-11-19T17:00:00.000+01:00

CX!

by Charlie!

Ja pensant en la cursa de la setmana vinent de Copa Catalana amb VIII Ciclocross Ciutat de Mataró [+].

No tinc prou espai lliure al cervell com per recordar-me de totes les curves, quina putada.

2011-11-18T09:11:00.003+01:00

By Mercè!!

Una mica desapareguda amb molta feina.. poca bici.. Aquestes cosetes i més són les que miro quan dic que treballo en un servei de Microscopia..

Això és Àcar de la Pols.. el tan temut que provoca al·lèrgies

I això la pota de l'acar..

2011-11-15T20:07:00.003+01:00

12ena MONTNEGRE

by Charlie!

Durant tota la nit no plou a Sant Celoni, però és sonar el despertador i començar a ploure, ploure, ploure.... em diuen que pel Montnegre no es fa fang perquè està fet de sauló i és veritat, però el que no em van dir que per contra es fan rius, cabrons!

Un dia de puta mare per sortir a estirar les cames, però ja que estàvem no hi havia més remei que sortir a trinxar pastilles i transmissió. I amb bon humor que és gratis.

Sortida...

Una mica de natació i intentant "disfrutar" del moment...

... i fer el tonto com sempre i cap a casa. Diuen que vaig fer 7é, ni idea, però si fer el 2.000 haguès volgut dir estar 30 segons menys sota la pluja ho haguès preferit.

2011-11-12T10:20:00.000+01:00

CAP DE SETMANA

by Charlie!

Dissabte 12 comença la Copa Espanya de Ciclocross amb el III Trofeo Villa de Gijón amb la Mercè, Arnau, Ramonet i el Gustavo.

Diumenge 13 segona proba de la Copa Espanya amb el Ciclocross Villa de Navia, VIII Memorial Andrés Méndez, amb els mateixos zumbats.

Els normalets ens confirmarem el diumenge amb la 12ena Montnegre a Sant Celoni per anar acumulant km's a les cames.

2011-11-07T21:00:00.001+01:00

COPA CATALANA CX LES FRANQUESES

by Charlie!

En un acte de profunda devoció pel cx surto de casa mentre no para de ploure i cap a les Franqueses, primera cursa de cx de la temporada catalana.

Al contrari del que es podria pensar tampoc hi havia tant fang i allí plovia a estones, mentre s'havien anulat curses de mtb per les pluges feia un dia perfecte per una cursa de ciclocross. El circuit dels millors de Catalunya, llàstima que per voler donar espectacle ens feien jugar-nos les cames pujant i baixant de la riera unes quantes vegades per donar morbo al públic a veure si ens la fotiem, tampoc no calia.

Fins a 104 participants ens vam aplegar i veure cares que no veig gaire sovint.

La representació Bisonte va començar en la segona sortida, classificacions.
L'Arnau va sortir des de la última fila i al cap de dues curves ja anava primer, va 1er sense problema.

Jo vaig fer una sortida penosa de veritat, però unes bones rectes per obrir gas i una mica més de traça a les curves gràcies a les curses de la setmana passada a Euskadi em van fer anar endavant, al final 15é i vestit amb la roba del fons de l'armari, la roba taronja de l'ESPAIBICI és incompatible amb el fang!

Debut del Ribi!!!!!! Sabem que no li agrada gaire mullar-se, pensava que no vindria però allí estava, al final 21é.

I la Mercè desprès del susto inicial d'una que va sortir volant va agafar el ritme i va quedar 1era sense problema.

En la segona sortida teniem al Ramonet. Amb el primer lloc decicidt de seguida a favor del David Lozano, la segona posició va ser un espectacle de pals, remontades i de tot entre el Ramonet i l'Ismael Ventura, la última volta va ser d'infart! Classificacions.

Danys colaterals.

Les fotos guays són de l'Eloi Jornet i aquests són uns dels altres "rarets" que corriem per allí...

Gustavo Dacosta, un altre dels dominadors en M30, 2on.

Els Ravets Manel (12é) i Lluís (4art).

Álbum de fotos, clica sobre la imatge!!!!!!!

2011-11-06_Ciclocross (Les Franqueses)

2011-11-04T21:31:00.003+01:00

I DIUMENGE...

by Charlie!

2011-11-02T14:00:00.001+01:00

MUSKIZ (II)

by Charlie!

L'home del temps es va equivocar a mitges, va ploure i molt però per sort nomès durant la nit. No se si tindràn res a veure els del karaoke del bar prop d'on estàvem acampats. Pel mati feia sol, fins i tot es podia anar de màniga curta i la festa estava montada al circuit, on el dia abans nomès era herba ara hi havia una mica de fanguillo i al final el parc va quedar ben rebentat.

Les inscripcions es feien al "pelotari".

Així estava el circuit a primera hora, a punta de caramelo!

Les primeres en còrrer van ser comn sempre la Carol i la Mercè, no havia vist mai tantes noies juntes fent cx, no m'extranya que hi hagi nivell en aquell país.

La Carol es va poder refer de Karrantza i va acabar 9ena.

La Mercè no falla mai i es podium assegurat, aquest cop 3era.

La seguent participació bisonte va ser una mica més tard a la cursa de M-30 on l'Arnau partia com a favorit i així va ser, va tornar a guanyar com ho havia fet dos dies abans a Karrantza, 2 de 2. Com sempre les curses més curtes del que tocarien segons reglament i aquest any els masters paguem incripció, 6 euros.

A mi ja m'estava perfecte el circuit sec del dia abans, podia traçar sense problema, però al haver-hi fang la cosa cambia radicalment amb el material que porto com la Carol, a cada curva perdia una eternitat. Ja tinc una mica més d'experiència i una gens bona 42ena posició.

Que si corro, que si no corro... aixì una bona estona, el Ramonet tenia molt motius per no còrrer i és que a més d'una mica d'encostipat que portava mirant el circuit el dia abans li va picar un bitxo a la boca i se li van inflar els morrus com a la Carme de Mairena. L'antinoseque que es va cascar el va acabar de rebentar i com que es va anar a apuntar última hora li tocava sortir del darrera. Finalment corre i anava ligerito, però un problema amb la cadena de la segona bici el deixa fora de servei.

El campió que es saltava els obstacles.

I clarament la traçada bona estava fora del circuit.

Podiums!

Classificacions [+]
Ja pensant en el cap de setmana vinent que comença el cx a Catalunya a Les Franqueses!!!

Per més fotos clica sobre aquesta imatge:

2011-10-29 a 02_Ciclocross Karrantza i Muskiz_3

2011-11-02T10:59:00.001+01:00

MUSKIZ (I)

by Charlie!

Classes magistrals de com saltar obstacles;
(clica sobre les imatges per veure el video)

La primera versió, la clàssica, ens la il·lustra el Ramonet amb la seva classe habitual.

La segona versió, la salvatge, nomes es pot que aplaudir a l'energumen que la fa.

2011-10-31T20:18:00.003+01:00

DESCANS

by Charlie!

Avui dia de descans de curses, acampats al costat de la platja una volta per estirar les cames, posar a punt les bicis, una mica de turisme i per la tarda ja a Muskiz a fer unes voltes al circuit rebentant l'herba del voltant del parc de l'ajuntament. Per demà pintem pluges però de moment estrelles al cel.

Free-camping a lo salvatge.

Àlbum de fotos!

2011-10-29 a 02_Ciclocross Karrantza i Muskiz_2

2011-10-30T19:54:00.001+01:00

KARRANTZA

by Charlie!

Li he mangat el pendrive a la meva mare, ara tinc internet a la furgo, hi haurà crònica on-line!!!

Està clar on estem no?

Robar electricitat a una fusteria? Nooooo....

Agressió en tota regla de la Lola al Sr. Potato!!!!

Reconeixent el circuit a primera hora.

Putes fustotes.

Les súperbicis Orbea de l'Arnau.

Sistema de neteja portàtil basc...

Acampada hippie.

El més guapo de tots, el Pau apunta maneres, esperem però que no sigui tant perla com el pare.

Sortida noies, Carol i Mercè!!

La Carol no ha pogut acabar, a Muskiz rebencha!

Mercè!! 3era.

Ramonet i el salto del tigre.

"Si em vols guanyar tindràs que guanyar la cursa", això mateix m'ha dit l'Arnau abans de començar... i ha guanyat, el meu puto ídol!!!!

I jo una mica més enrere anant treient el fetge i tot de líquids enganxosos per la boca, tot molt saludable.

Al cap de 2 hores ja no hi havia ni cintes ni res de res, han tornat els habitants autòctons de la zona.

Talment sembla que s'hagin cagat directament en comptes de rentar-se les mans. O ...

De moment no hi ha classificacions i demà descans, estem acampats a la platja i dimarts a Muskiz!
Aquí hi ha més fotos!

2011-10-29 a 02_Ciclocross Karrantza i Muskiz_1

2011-10-28T09:40:00.002+02:00

CALENDARI CX

by Ramonet

Amb aquests dies de temps plujós que millor que fer ciclocross. Però anar en bici de ciclocross no te molt sentit sinó es una cursa, cal ser realistes y aquestes bicis valen per anar per tot arreu, però en L'únic que son especialistes son en fotre el salvatge per circuits curts sense pedres.

Si fos per Catalunya poc ciclocross faríem, així que aquest serà més o menys el calendari…

OCTUBRE

15- Villarcayo (INTERNACIONAL)

22- Medina del Pomar (INTERNACIONAL)

23- Ramales (Cantabria)

29- Treto (Cantabria)

30- Karrantza (Internacional)

1- Muskiz (Internacional)

NOVEMBRE

6- Les Franqueses (COPA CATALANA)

12- Gijón (ASTURIAS (COPA ESPANYA)

13- Navia (ASTURIAS) (COPA ESPANYA)

20- Rodez (França) (INTERNACIONAL)

27- Mataró (COPA CATALANA)

DESEMBRE

4- Lleida (COPA CATALANA)

4- Igorre (Euskadi)

6- Asteasu (EUSKADI) (INTERNACIONAL)

8- Puente Viesgo (Cantabria) (INTERNACIONAL)

10- LLodio (EUSKADI)

11- Alcobendas (MADRID) (COPA ESPANYA)

13- ST. Sebastian de los reyes (MADRID)

17- Alginet (Valencia)

18- Valencia (VALENCIA) (INTERNACIONAL)

31- Lezama (EUSKADI)

1- Ormaitzegui (GIPUZCOA)

GENER

8- Campionat d’Espanya

2011-10-26T20:00:00.004+02:00

ZIKLOKROSS

by Charlie!

Aquest cap de setmana comença la meva temporada, espero que hi hagi molt fang. Visca el ciclocross, mort al mountainbike (temporalment).

Les bicis ja no ens necessiten

2011-10-26T09:21:00.005+02:00

Les bicis ja no ens necessiten

By David.

La ciència avança a marxes forçades en tots els camps sense que ningú ho pugui parar, nano-tubs, transgènics, tubeless, etc... ara sembla que la ciència ha posat l’ull en els ciclistes.

Primer van aparèixer les bicis elèctriques per solucionar els problemes de mobilitat de persones d’edat avançada o amb mobilitat reduïda, desprès es van electrificar bicis de descens i fins i tot BTT per ralli.

Ara els japos s’han proposat deixar de banda les bicis elèctriques per atacar directament el kit de la qüestió, el ciclista!!! Tothom sap que una bona bici no et fa guanyar curses si no hi ha un ciclista que la faci anar ràpid.

En el següent video es pot veure els primers prototips que son capaços de saludar i tot!!! Segur que d’aquí dos anys Apple ens presentarà l'IRider en mida natural. Apartir d’aquí als avituallaments, a part de barretres també hi haurà piles Duracel...

2011-10-22T19:24:00.001+02:00

WIKI CAPS DE SETMANA

by Charlie!

Aquests últims caps de setmana els hem matat baixant-nos tracks de GPS de Wikiloc i de vegades em anat per llocs trunyos on s'eviten tot tipus d'alegries i tot es pista... però per sort la majoria de cops ens han dut per llocs espectaculars, aquí van uns quants.

Saldes - Tuixent La Vansa - Port del Compte

2011-10-08 i 09_MTB Serra del Cadí

Sortint de Saldes pista amunt sempre veient el Pedraforca... de moment massa pista...

Nomès per poder fer aquest no-camino va valdre la pena, sense cap més indicació que la que ens deia els GPS ens vam refiar i uf! tremendu.

Tinc la manía de fer fotos a tots els ports encara que siguin de només 1321m i que arribèssim quasi de baixada.

Xispa, dutxa una súper dutxa que ens hem comprat per la furgo i cap a les pista d'esquí nórdic de Tuixent - La Vansa a quasi 2.000m d'alçada on feia una bona rasca.

Chanquete a muertoooo!!!!!!

De moment ni rastre de neu, però ja em trobat el nostre lloc furgoperfecto per quan vinguem a esquiar.

Primer seguint les pistes...

I desprès alegres corriols.

Per allargar la volta acabem anat a les pistes de Port del Compte.

Tampoc ni rastre de neu.
2.300m, alçada màxima.

Dinar i cap a casa.

Matamala - Les Angles - Formigueres

2011-10-15 i 16_MTB Matamala

Que a Matamala fan la festa de la Patata???? Quin millor excusa per agafar la furgo el divendres per la tarda i arribar a les tantes amb una temperatura la mar d'agradable!

"Al Cagadou", sempre que venim a Matamala faig una foto a aquest wc eclològic, no tires de la cadena, tires serradures, em te fascinat.

Vive al fooonde del mar ..... Boooob Esponjaaaaa!!!!!! Calamarooo!!!!!

Començem pel mateix lloc que la segona etapa de la volta a la cerdanya de l'any passat, aquest cop de dia.

Vistes estupendes.

En bici pots rebotar contra la valla i tornar enrere, espectacular.

Festa de senderillos.

Aigua...

I més senderillos!

Sort que estava la passarela seca.

I la famosa festa de la patata!!!

Per la tarda agafem la furgo i anem a dormir al Lac de Balcère on hi ha una zona d'acampada lliure. Pel matí fa molt fred i la Carol ha de treure els guants de pato.

Oooohhhhh....

Pista amunt...

Caminillo amunt...

I entrem a les pistes de Formigueres en plan salvatge, feia molta més baixada del que sembla a la foto.

A 2.237m la primera trepitjada de neu de la temporada!

2.411m el punt més alt.

El puto paradís.

Un troç de baixada mig ciclable mig de baixar caminant.

I al final pista i cap a la furgo, la millor sortida en molts mesos.

Collserola
I avui em sortit per Collserola...

Passar tant fred a Laponia finalment passa factura

Foto oficial de l'ESPAIBICI - BisonteTEAM.

2011-10-20T21:26:00.006+02:00

CICLOCROSS INTERNACIONAL VILLARCAYO

by Ramonet

Sense adonar-nos ja hem fet la primera cursa de ciclocross. Jo amb un parell de dies d’agafar la bici de ciclocross i amb la no-xispa després de tantes maratons i rocs d’azur.

Cap allà el cuarteto de la muerte amb el Gustavo Dacosta, l’Arnau , la Mercè i jo.

Amb el ciclocross tornem a canviar de rutines de cursa. Primer aixecar-te (això es igual que les altres curses), menjar alguna cosa (això encara es igual), però llavors comença la diferencia. Toca fotre’t roba i més roba. Que si samarreta tèrmica, guants, sotoguants, orelleres mil jaquetes, botines.. i un sinfin de capes per al final poder sortir d’aquell petit paradis que es la furgo o en aquest cas autocaravana. Més val no parlar de si plou.

Un cop ets una ceba amb potes i casc toca anar a fer voltes al circuit. Mai en tants pocs metres es poden buscar més traçades. Que si aquesta revolt per aquí, que si obre´t aquí que si tanca allà, fins i tot he vist qui llepa la herba a veure quin tacte te. Per no parlar dels que a mi em fan més rabia. Normalmtent son juvenils o cadets i s’ajunten en el punt dificil del circuit a veure si el fan o no. En cursa no el fan mai i si ho intenten van directes a l’hospital.

Tot aquesta analitica del cicuit perquè al final en cursa passis per on pots ja que la poca sang que t’arriba al cervell no et deixa pensar. El cervell queda reduit a donar voltes una sola paraula.. A muerte!!!

Com he dit tot i que en cursa sempre ho fas diferent no estas tranquil fins que el circuit no el saps de memòria, millor exercici que un sudoko en modo difícil. La Mercè sempre es un exercici que l’hi costa, l’hi tindre que ficar un números als arbres i estaques i segur que fent càlculs i coses que fa el seu cervell ho memoritza a la primera.

En acabat toca córrer els Master-30, a Catalunya son importants i els fan córrer amb Elits, però a fora son mindundis i els putejan, així que a córrer a primera hora. Toca canviar-me i anar a boxes amb 2 bicis (una de l’Arnau i l’altre del Dacosta) i 3 parells de rodes. Casi nada.. al final un agafa una tècnica depurada en tema transport bicicletero.

Doncs res cursa de Master-30, si no hi ha fang doncs encara es viu be. Però si hi ha fang es la guerra, que si canvi de bici que si neteja bicis, l’Arnau es un estressat i es passa el dia provant quina de les seves Orbeas full-equip va millor.

Apa final de cursa i toca la de Femines, un altre cop a deixar les bicis de recanvi dels no-abuelos i agafar la de la Mercè. En aquests moments normalment tinc ajuda de l’Arnau. La Mercè no canvia de bici però l’has d’animar que sinó es posa trista.

Final de cursa de noies i ara entro jo en acció. Menjar un altre cop, al final explotaré, preparar les meves bicis, cosa difícil quan estan les dos fetes pols, ficar-me el mono de cx que entra just de tant menjar i res a pujar-me als rodillos a fer que faig un calentament.

La cursa millor no parlar tot passa molt ràpid. El millor la Coca-Cola del final…

Aquesta es la rutina de ciclocross, dia de locos per córrer una hora.

Trazado CX Villarcayo 2011 from CX Madrid on Vimeo.

Masmola la volta al circuit!!

Cursa de Master-30. L'Arnau 4rt i el Gustavo podí fent 3er. En dos curses i s'estan fotent osties per ser primers

La Mercè amb encara el xip del btt va sortir fatal. Tant fatal que casí anava última. Va anar remuntant fins acabar 4 Elit i 5ena General.

Jo per variar em van putejar, 15 primers de l'any passat i després per sorteig. A mi no em va tocar la loteria i vaig sortir a 3/4 d'uns 100 tios locus. Fent alguns avançaments bastant il.legals vaig acabar el 18è agafant alguns puntets molt útils per la propera cursa sortir més endavant.

Cal dir que porto una setmana arrosegant-me com un sapo. Fucking agujetas, em fan mal llocs que no sabia que et podien fer mal. Això de correr cx no te res a veure amb btt..

Canviem de modalitat però no de costums. Mítica des de ja fa anys la sortida del dimecres amb la penitencia de pujar mínim 2 cops el Forat del Vent, 2 cops Cementiri i si s’escau un altre cop Forat del vent i per allargar Tibidabo.

Com sempre amb el Jaume alias “sparring o mindundi” amb cara de petat, jeje. Ehh i aquest dimecres varem fer record de temps!!!

2011-10-12T20:51:00.012+02:00

FINAL DEL BTT

by Ramonet

Quan arriba L'època del cx correr btt es una merda, però per guanyar-nos poder estar corrent durant només una hora va tocar acabar de rebentar els últims "cartutxos" en els 2 últims caps de setmana.

Campionat d'Espanya Bike-Marathon (Huelva)

Com uns senyors i amb motiu varem anar a Huelva amb avio. Res de milers de quilometres amb fragoneta. També com uns senyors en hotel, i no un hotel normal sinó un hotel situat al mig de l'autopista en una àrea de servei. Era el més barat i entretingut, i només a 8 kms de Paterna si deixaves el cotxe a l'altre sentit de circulació. Sinó tocava fer una volta de 30 kms.

Com a les curses "importants" va tocar sopar pizza per augmentar el greix corporal, pensant que l'endemà ho cremarem.

Doncs res a matinar i cap a la cursa. Jo vaig tindre sort i em van fer sortir davant de 2200 persones, però a Espanya els de la fede ja dese principi d'any a les curses de Marathon van decidir que com les noies molesten les fan sortir darrera de tot. Es molt lògic tindre que disputar una cursa tenint 2200 persones per davant..

Jo que ja per fi estic començant a descobrir que era allò que m'ofegava i no podia respirar, puc obrir gas fins a rebentar. Amb la meva manera de córrer guanyar no guanyaré però m'ho passo en grande corrent en plan salvatge. Millor això que no anar a roda tota l'estona com alguns carreteiros que anaven també amb el grup de davant.

Finalment vaig fer 5è de la general i 4rt Èlit. Llastima que no vaig poder aguantar el Jose Maria Sanchez per els plans a relleus els dos potser haguéssim agafat el De la Peña i almenys l'hi hagués disputat el podi. De totes formes vaig petar com un sapo i l'ultima pujada casi tinc que pujar caminant.

La Mercè estava perju de veritat, tot el dia tirant-me virus a sobre amb el seu refredat. Només l'hi va faltar punxar i amb les seves nocions bàsiques de mecànica, la camar de recanvi puntxada i un llarg cúmul de despropòsits va aconseguir acabar. Jo hagués plegat però ella es així i va acabar. De vegades encara el cervell l'hi funciona amb la mentalitat d'un cicloturista i no d'un corredor.

Un cop acabat per recuperar un parell de cerveses, una especie de tapes, bolleria industrial, molta Coca-Cola Zero i entre això tornar a ficar les bicis en caixes i cap a Barcelona en avio que l'endemà corriem l'última cursa de Copa Catalana a Barcelona.

La mala cara de la Mercè...

Gasss a fons fins que vaig petar...

Interessant video de la cursa de Huelva. Tinc algun moment estelar que el vaig reviure en la meva sessió setmanal de rodillos.

Per el que respecta al prota del vídeo. Igual que penso quan estava de viatge crec que no cal donar la imatge que es passa tant malament. Collons si ho passes tant malament que fas en bici...

Vull suposar que tothom que va en bici l'hi agrada l'agonia d'anar a muerte, sinó no ho entenc.

Copa Catalana Barcelona

Amb molta son i el cos destrossat cap a Montjuïc. Fer una volta per veure cap on van els revolts i enseguida la cursa de la Mercè.

Ella anava segona de la general i ho tenia que fer molt malament o no acabar per perdre la posició. Estava amb febre i cansada així que va anar bastant, per no dir exageradament lenta. Per poc però va salvar la segona posició.

Jo anava 3er a 14 punts del Freixer que anava segon. Bàsicament tenia que guanyar-lo i que algú es poses en mig per acabar 2on de la General del Campionat. Bastant difícil tenint les cames com a palos.

Amb una hora de rodillos la cosa va millorar una mica i després d'una volta ja l'havia passat. Peró el Freixer es va deixar la vida i jo la vaig perdre a les dues últimes voltes. Tot i així content per acabar la cursa 5é tot i fer primer i segon els dos francesos. Finalment al campionat 3er.

Podí Femines final Copa Catalana. Mercè segona general.

Podi nois Copa Catalana. Jo 3er general final

I tambè primers per èquips!!!!

Roc d'Azur

A la Roc d'Azur era una cursa que l'hi tenia ganes, o havia estat inscrit i no havia anat o encara pitjor, com l'any passat que hi vaig anar d'espectador.

La Roc d'Azur es genial i sobretot gran, fan moltíssimes curses diferents, les millors la marathon el divendres i la de rally el diumenge. Aquesta amb 4300 participants, 54 quilometres amb els seus corriols al més pur estil Collserola, moltíssim nivell de corredors molts de copa del Mon, retransmissió en directe de la cursa per TF3 i tot això envoltat de molt públic animant per tot el circuit.

El dissabte corria la Mercè, però no amb fèmines sinó amb tàndems, amb el Vicenç. Dos Pacios fan por en un tandem, més encara si condueix el Vicenç per aquells senders. Van fer segons en tàndems mixtes. Veient el nivell de la gent amb la que anaven esta clar que van fer segons per que el Vicenç es un artista baixant.

Jo corria diumenge. Per sort amb alguns puntets UCI tenia parrilla i sortia a segona fila. -sortir darrera de 4300 persones pot ser molt inhumano- Cada fila era d'unes 20-30 persones. Peró a primera fila estava Fumic, Fontana, Sausser, Dietch, Lakata, Shurter, Marotte.... O sigui millor estar a segona fila.

Com he dit la cursa genial, amb camins genials i gent animant per tot arreu. Jo entre el nivell que hi ha i que no tinc referencies amb la gent si vaig be o malament només queda disfrutar.

Va faltar coneixem millor el recorregut i sortir una mica millor però de totes formes content amb el resultat (28è general) i sobretot content per poder apretar a fondo sense anar ofegat.

L'any proper repeteixo si o si. Peró fent al cursa de Marathon divendres i rally diumenge...

Tram de la platja amb la Mercè i el Vicenç

Podí tàndems mixte

La meva sortida... De locos!!!

CLASSIFICACIONS ROC D'AZUR (Atenció amb els 20 primers "pajarus")

VIDEO RESUMEN ROC D'AZUR (min 29 comença cursa)

2011-10-02T17:01:00.001+02:00

SELÈNIKA

by Charlie!

De la Selènika ben poca cosa, desprès de 5 setmanes parat amb massatges i ultrasons per una tendinitis que vaig agafar als 10.000 del Soplao i que no havia curat era el segon cop que agafava la mtb. La vaig acabar sense cap molèstia al genoll, tot un éxit.
Si aquest era el segon cop que agafava la bici, quan va ser el primer cop???? Aquesta és la crònica de veritat, la del cap de setmana anterior que vam anar amb el Santi i l'Ada per l'Albera, aquelles muntanyotes que hi ha entre la Jonquera i el mar.

Acampada ilegal en un pàrquing privat d'un restaurant.

Divendres anem a Rabós i allí ens trobem amb ells, fem nit i comença la ruta circular que primer ens ha de portar fins el mar i desprès al Puig Neulós (1.257m) que és el cim més alt de l'Albera.

Per si no quedava clar on havíem anat.

Quan vas amb el Santi i l'Ada sempre tens que portar motxilla de supervivència, per menys de 100km's no surten, són els autèntics marathon!

Fins arribar a Colliure que és al mar vam fer un puja i baixa per pistes i al principi molta xafogor per un paisatge àrid i que ens va deixar clar que qui va fer el track era un covarde que anava esquivant tots els senderillos per anar per pista.

Un cop a Colliure a nivell de mar vam esmorçar i vam començar l'ascensió al Puig Neulós, primer endinsat-nos cap a l'interior per carretera sense guanyar desnivell i ja desprès per pista sense descans fins dalt de tot, ens vam menjar el desnivell tot de cop sense pietat.
Un hippie que es deuria quedar tirat.
Quasi arribant dalt de tot.

De fet no vam passar pel cim, ens vam quedar uns metres més avall que hi havia el desviament per on ens indicava el track i ja de baixada vam passar pel refugi del Coll de l'Ouillet on va caure una xispa.

I ja amb quasi tot baixada amb alguns repetxons vam anar tirant avall amb unes bones vistes de l'Empordà i passant pel Castell de Requessens vam arribar a l'inici.

Una mica de brenar i ens desplaçem a un càmping de Port de la Selva on l'endemà un dels múltiples contactes de l'Ada autòcton de la zona ens havia de portar a fer una volta. La del càmping ens enreda com uns xinos i ens diu que el poble està a uns 15 minuts... mentida! Mentre ens casquem una pitza el Barça li va cascant gols a un pobre desgraciat que ni recordo, en total li cauen 8 i a mi unes profiteroles amb nata i xocolata.

La previsió era de tormenta i de matinada comença a caure la del pulpo, la sortida en bici anulada però ja que estàvem per allí i quasi no plovia vam decidir de caminar una "estona"... al fons de tot de la foto està el càmping, entre anda i tornada 10 kilometrillos.

Sant Pere de Rodes sota, vam seguir pujant fins dalt de tot al Castell de Sant Salvador de Verdera (670m) amb unes vistes espectaculars.

I amb l'alegria d'haver fet cim vba tocar baixar, una mica de dinar i cap a casa desprès d'un cap de setmana estupendu!

Aquí hi ha la crònica bona!

2011-09-06T20:58:00.004+02:00

OPEN D'ESPANYA BIKE-MARATHON

MADRIDXTREM

by Ramonet

Després de tant rodar per els Alps toca tornar a la dura realitat, pujar i baixar Collserola i sortir per la Meridiana per anar a la C17 amb la bici de carretera amb els cotxes que et volen trepitjar. Per escapar de tanta mediocritat i començar a posar-nos seriósos per el final-principi de temporada anem cap a Madrid a la última prova de l'Open d'Espanya de Marathon.

Per variar sortim el divendres a les tantes per parar a mig camí. Després de buscar algun track a mig camí aprop de la autovia per sortir a rodar una mica vaig trobar un al Frasno, poble sense cap gracia aprop de Calatayud.

El track feia fàstic, ni un maleit corriol, tot pista guarra amb pedrotes. El millor va ser el descobriment d'un port guapo, salvatge i perfectament asfaltat. Tot perfecte si no fos perquè es una carretera militar on esta prohibit circular. Puja a unes antenes però està ple de cartells que només fan que recordar-te que esta prohibit anar per allà. A la segona càmera de vigilància que varem veure ens varem cagar abans que ens surti un Rambo amb metralleta i varem baixar per una pista.

La MadridXtrem son 90 kms, en el "castizo" poble de Colmenar de Oreja. Nosaltres ja anàvem amb la idea de fer pista i més pista, però almenys la part que vaig fer jo bastant corriol i pujades curtes.

Jo després dels últims dies arrossegant-me amb la merda de l' al.lergia tenia molts dubtes de com estaria. Enseguida vaig notar que podia inflar a tope els pulmons. Bieeeen!!!!

Enseguida es va fer un grupet de uns 10. El Del Nero es va escapar fins el km.20 que el varem atrapar. Tant punt el varem atrapar va saltar el Mancebo en plan salvatge. No se com el vaig poder aguantar i varem marxar els dos sols. Quan ja em veia lluitant per el podi de cop...

En el km 40 passa com al Soplao. En una baixada s'enganxa el canvi i es doblega tot. Porto puntera de recanvi. La canvio i segueixo però la cadena s'ha doblegat i salta. Segueixo uns 5-10 kms més fins que es torna a enganxar i torno a trencar una altre puntera.

Ja començo a estar rallat amb això d'abandonar curses, Campionat d'Espanya, WC Val di Sole i ara aquí...

La Mercè fent la seva cursa. Sense cap rival de nivell, es va passejar treien casi una hora a la segona.

En dos curses de l'Open la Mercè al final ha acabat segona de l'Open.

Els guanyadors. La Mercè i el Mancebo. Que apart dels premis normals els van donar a cada un una nit en per dos persones en un parador nacional. Grandeeee!!!!!!

"Vicis" d'estiu

2011-09-05T22:54:00.015+02:00

"Vicis" d'estiu
by David

Entre tanta cursa de BTT, Güol Cap i incursions als Alps tant en bici de carretera com amb bici de muntanya, aquí us deixo un resum de bici recreativa local dels que no hem tingut vacances aquest agost.

L’agost va començar amb una visita al País Basc, una visita als de Bizibidaia a Sant Sebastian, un soparet a Bilbao amb l’Aimar d’Amarobikes i el bateig de surf amb més pena que gloria amb la companyia de la Marta i la Cèlia. Tot va ser perfecte però al arribar a Barcelona vaig descobrir una polissó al meu cotxe! Una estrangera de nom Street Machine!!!! A les penes, punyalades, o sigui que a fer gala de la bona hospitalitat catalana i a portar-la a conèixer el país com cal.

Per començar a trencar el gel el que tocava era portar-la a l’hort, i a falta d’hort que millor que als Port? Una volteta en un dia i mig a cavall de Tarragona, Castelló i Terol. La Sénia, Fredes, Beceit, Horta de Sant Joan, Xerta, Mas de Barberans, La Sénia.

La carretera d'acces al Caro

Nit romantica amb L'Astrid al mig dels Ports

Pel que sembla, a l’Astrid (Street) el cognom de Machine no li ve del pare si no del aguante que te, o sigui que res millor que anar a fer una escaladeta a Montserrat per aprofitar un bon dia d’estiu que va acabar sent el més calorós de l’any... Ole yo!!! De bon matí, sortir per la diagonal i fer cap a l’Aeri de Montserrat, desprès Collbató, El Bruc, Can Massana i refugi de Santa Cecilia on em va tocar esperar a les ninfo –trepes per anar a fer una escaladeta a l'obaga, la Pique Longe a la Granota. Per tornar, la via directe, descens vertiginós a Monistrol i sortint d’ Olesa ja m’havia caigut la nit a sobre ... d’aquí a Barcelona amb una medra de llums de leds i pedalant amb el cul a ran de terra... en total 130 km de bici i 140 m de roca.

La cara nord d'Agulles a Montserrat

La via Pique Longue a la Granota

Amb l'Aina i l'Anna

L’experiència de les recumbents es una cosa que tothom hauria de provar, d’aquesta manera quan un estigues patint pujant un portet amb una bici convencional, un podria pensar... “Podria ser pitjor, podria estar anant amb una recumbent...” Però per dir-ho tot, a l’Astrid se li ha de reconèixer que en pla és una Machine, però qui vol rodar sempre en pla...? O sigui, que d’aquí dos dies la facturo cap a casa seva.

I per acabar el mes, que millor que anar a baixar muntanyes Like a Rolling Stone. Per aprofitar uns passes per Vallnord ens plantem a La Massana amb la Marta lloguem un pepinos de los hòstia, unes Santacruz que t’hi cagues. Agafem el Güevo cap a munt i ens passem el matí pujant i baixant pels senderillos infernals amb “Devil came to me” resonant dins del casc. Això del downhill es droga de la dura si estàs acostumat a fer anar una 29” amb forquilla rígida. Al final, com no podia ser d'una altre manera, arrebossada croquetera en l’última baixada just abans de tornar les bicis de lloguer, impossible de dissimular la caiguda anat ple de pols de cap a peus...

La Marta arrasssant a Vallnord

"Devil came to me, and he said: I know what you need!"

El ciclocross autèntic

2011-09-05T14:38:00.006+02:00

El ciclocross autèntic
by David

Aquets si que son valents!!! més que ciclocross sembla una pista americana en bici...

Chichoneres, pinyons fixes i algun que altre manillar de passeig... de freakys n'hi han hagut sempre.

2011-09-02T08:53:00.007+02:00

WC i d'altres..

by Ramonet

Després de córrer la Transmaurienne, directe a Barcelona, per treballar 5 dies i un altre cop cap al nord. 9 dies més de vacances per fer 2500 kms en furgo i alguns menys en bici.

1er dia:

Seguint la nostra tradició anual, pujada al Mount Ventoux. Mount Ventoux mola, bàsicament perquè es dur, fa calor i està a meitat de camí dels Alps.

Però aquest any abans de pujar varem fer una volteta per unes gorges i carreteres estretes de les que tant m'agraden.

2on dia:

Briançon, ruta tranquil·la amb btt per allà amb algun alegre sender, però apart d'això quilometres i més quilometres de fragoneta per arribar a Bormio (Italia).

3er dia:

El pensament era fer la volta Mortirolo i després Galibier. Però a mitja nit va començar a ploure, sembla que a les vacances no tingui que ploure però no es així. Com som uns covardes varem quedar-nos a la furgo veient una peli dolenta fins que va parar.

A les 14h sortíem per fer el Mortirolo. Tremendu i salvatge el Mortirolo. Sort que vaig ficar seny i vaig muntar el compac que havia agafat per si cas. Amb el 34x26 es puja per tot arreu...

4rt día:

Ara tocava el Stelvio, pujar i pujar per baixar per l'altre banda, entrar a Suïssa per pujar un altre cop cap al Stelvio per Umbrailpass, amb algun tram de terra que fa uns anys varem baixar a la Transalp. Jo seguint la dieta Mercè, o sigui, menjar casi el mateix que la ella, vaig pillar un globo d'aquells que et menjaries l'herba del camp. Em vaig contenir de no atacar una coca-cola abandonada a la taula d'un bar, però tocava tornar a baixar per on havia pujat a buscar la Mercè. Després de estressar la Mercè per que anes més rápid per arribar abans al super de Bormio vaig poder omplir la meva panxeta de bolleria Italiana i Coca-Cola.

Foto de rigor.

Casi com els caracoles de Chile.

Tram de l'Umbrailpass, amb tanta pujada la única distracció es fer fotos.

L'últim revolt...

Yeeeaaa!!!

Baixada del Stelvio, igual de salvatge.

5è día:

Com que no haviem pogut fer el Gavia per culpa de la pluja, tocava fer-lo si o si. Un puja i baixa que en un port com el Gavia ens van sortir més de 70 kms..

Per la tarda a fer de persones normals i fer una volta per Bormio on la cosa més destacada va ser una màquina de pà 24h. Sort que no ni ha una a la carretera de la Roca...

Al vespre tornar a pujar el Gavia però aquest cop en furgo per dormir a dalt. Mil cops pitjor fer el Gavia amb furgo que en bici.

Ohhh un gran invent.

Free camping a 2654m !!!

6è día:

Ja tocava posar-se seriós i canviar de bici. Que millor que correr una Güold Cup. Que grande la WC, potser massa i tot per nosaltres, però igualment, QUE GRANDE!! en majuscules.

Després de fer menys d'un mes d'haver descansat, portar una setmana amb bici de carretera per ports salvatges i tot això en una cursa on estan els millors del mon. Tenia bastant clar que pillaríem.

Al arribar tot nou per nosaltres, on acampem, on agafem el dorsal, com entrem al circuit... Un cop amb els dorsals i la furgo aparcada a fer voltes.

El circuit guapo de veritat, per sort es el menys salvatge, així que amb la meva no-tecnica podia baixar tot muntat això si amb mil traçades que t'has d'aprendre. La gent ja portava casi una setmana fent voltes i nosaltres amb les cames que ens cremaven dels dies anteriors amb 3 voltes ja estàvem petats.

Ja en el circuit de WC encara que podría ser tranquilament Collserola.

La Mercè abans de correr ja va triunfar amb el dorsal.

7è día:

Dia de pre-cursa. Fer més voltes al circuit veure com ja gent va a mil per hora i tu com una tortuga i després a descansar, per fi...

8è día:

La cursa..

La crònica ja la varem fer aquí i està la cursa de la Mercè està millor explicada. Jo ja portava dies amb la maleïda al.lergia, entrenant vaig tiran però en cursa i més en aquella vaig durar Start Loop i una volta.Després de no poder omplir els pulmons vaig petar com un sapo. Va arribar un moment que en una pujada em vaig quedar ofegat igual que a sota una piscina, o parava o queia de costat. Em vaig aturar vaig intentar agafar aire i amb un globo que ho veia tot borrós vaig arribar com vaig poder fins la furgo. Allà em vaig tombar i ni vaig veure acabar la cursa.

Ehh però això no ens desanima, tot el contrari, jo si o si vull acabar una cursa de Güol cup i encara que faci últim poder agonitzar de veritat i no de manera guarra perquè no em trobo bé, Però sobretot perquè la Mercè necessita córrer curses que siguin com les de nois. O sigui que si et despistas un segon et passen per sobre 3 noies.

A la nit ja de camí cap a casa però fent una parada a menjar-nos una super Pizza amb gelat. A part de la cursa hi havien altres cosetes a celebrar..

La traçada bona era per l'esquerra de la foto, sobre les pedretes humides. Varem provar i després de doblegar un disc, una casi-caiguda i un big-crash, la millor alternativa per sobre la pedra.

Gràcies a la gent de l'Odena per els ànims i les fotos. Fins i tot amb la meva curta cursa tinc foto i tot.

9è día:

Fer 1200 kms de cop es de locos, així que paradeta a Montgenevre al Bike Park, però nosaltres som tíos durs que pujem per les baixades, que bevem bidons bidons carregats amb 4 cullerades de les grosses d'Isostar, que ens menjem els PowerGels de 2 en 2. Així que ni forfait ni punyetes, pujar per la pista fins a dalt de la pista i baixar per corriols interminables.

Pista vermella perseguint descenders amb bicis full de lloguer.

Avui mateix marxem cap a Madrid a córrer l'Open d'Espanya de Marathon. Una cursa de 90 Kms.... Jo encara igual de perju amb l'ofegament aquest que ja no se si es al.lergia o que merda es.

2011-08-16T20:15:00.000+02:00

TRANSMAURIENNE

by Charlie!

La Transmaurienne és una excusa perfecte per anar als Alps francesos, fer uns portillos, fer una trobada bisonte i participar en una cursa dura en un entorn fantàstic.

La Carol i jo vam agafar uns dies abans fent parada a Briançon a fer un portillo que nomès s'ha pujat una vegada en el Tour de França (1986) i que va guanyar Eduardo Chozas, el Col du Granon (2.413m). Vam pujar per carretera i la idea era baixar per la muntanya seguint el GR5 que tenia una pinta tremenda, però el mal temps ens va impedir baixar per muntanya.

CamellBag...

Desprès vam decidir fer hipoxia salvatge i vam dormir dalt del Col du Galibier, a 2.645m dorms poc, somies molt i fa una mica de mal de cap. Vam arribar per la tarda enmig de la boira però ens vam aixecar com si estiguèssim volant amb un dia estupendu. El primer ciclista en arribar va ser a les 8:30h per la cara del Col du Lautaret de curt, amb unes petites alforges i esbufegant com un animal. Desprès festival de cotxes, ciclistes, motos i gent, va perdre una mica l'encant de la solitut matinal i vam anar cap a Saint Jean de Maurienne que és el centre de la Transmaurienne i on hi ha el càmping on havíem quedat amb la manada bisonte.

Sempre hi ha un senderillos per on pots baixar directe sense haver de fer curves.

Hi viuràn pitufos?

Tatuatge disc XT.

Vam fer unes voltes per la zona, allí no hi ha terme mig, o puges molt o baixes molt. Però val la pena perquè el lloc és espectacular. I el dia seguent va començar la reunió bisonte, primer van arribar el Ramonet i la Mercè!!, desprès el Miki i la Ma Jose i desprès l'Arnau, Bet i Pau.

La primera etapa una crono pel poble de 3km's i unes quantes escales. Les altres etapes amb sortida i arribada a diferefents pobles prop de Saint Jean de Maurienne on cada dia havíem de fer un petit desplaçament en furgo. No molts km's però molt desnivell, és com un petit Ironbike.
Pura vida!

Maillot líder M30!!!

Made in Germany.

Potato & Orangina de locos.

No tinc cap altre foto teva Mercè!!

Croix de Fer.

Els resultats molt diversos, l'Arnau es va perdre les dues primeres etapes va fer la resta disfrutant amb les Orbea de 26" i 29". El Miki va fer quasi una etapa i ja va quedar satisfet, l'excusa de que a Frankfurt neva molt i no es pot entrenar gaire és bona.

Jo vaig durar dues etapes i mitja, pensava que petaria abans pel genoll cascat encara de los 10.000 del Soplao però no, va ser una contractura a l'esquena que encara em dura que em feia anar com un quatre. Ho passava malament i no disfrutava, peu a terra i a fer d'asistència la resta de dies. La Carol tampoc va poder acabar, va durar una etapa més que jo però la barreja d'asma amb l'alçada tambè li van fer posar per a terra.

I què dir de la Mercè!!, tot i tindre mala sort en una punxada a la segona etapa on va perdre temps i patir com un sapo en la última va fer 3era de la general. I felicitar al Ramonet que tot i anar de "relax" va fer 7è de la general i oh no!!! des del segon dia es va posar primer en categoria M30 i la resta de dies va haver de lluir un maillot talla XL de líder.

Classificacions

2011-07-25T19:33:00.000+02:00

TOUR (Plateau de Beille)

by Charlie!

Les rodes giraven, tremendu.
Amb el dimoni.
Amb un conill.
La millor curva del port.

Amb gorra o amb paraigues, una puta festa.

Oooohhhh!!!! La pitufina i la infermera catxonda!!!!!

Una mica de fred per dormir amb manta.

Ah, si, també estava Cadel Evans.

Tour de France (Plateau de Beille)

INTERESANT I COMPLERT ESTUDI PNEUMATICS BTT

2011-07-18T10:18:00.001+02:00

Cliqueu aqui per lleguir'ho:

http://www.sergioarafo.com/nueva/MTB/MANUALES/NeumaticosMTB.Lo_que_la_verdad_esconde.pdf

2011-07-08T17:02:00.000+02:00

VIPXTREM

by Charlie!

La idea era fer dissabte la VipXtrem i diumenge l'Open de Barcelona de la Molsosa, però al final certs esdeveniments amb l'Open em van treure totes les ganes d'anar-hi (hi haurà post salvatge...) així que "només" va haver-hi VipXtrem, una marathon de 133km's amb sortida i arribada a Vombodí.

Anem divendres per la tarda i dormim quasi a corralines així dissabte no toca matinar gaire. Entre els 418 inscrits (gentada!) hi ha el Ribi, Llibert Mill, Roberto Heras, Santi i Ada, Power, Núria... amb tant gent és normal trobar-se amb cares conegudes.

Ah! i vaig d'estrena! Encara que sigui el mateix color i model el quadre és nou, visca!! Fa uns dies va aparèixer a banda i banda de la "muesca" del tub de seient una petita esquerda. Un parell de mails i 5 dies desprès ja tenia el quadre nou, amb desmontatge/montatge i fundes de GoreTex de regal. Estic pensant on tatuar-me Niner amb negrita, però al lloc més ideal deu ser massa doloròs...

Els primers km's de cursa estàn mal marcats i els Mossos que hi ha tampoc saben per on s'ha d'anar, penso que si tota la cursa ha de ser aixì pot ser un puto infern, però per sort la resta de circuit està molt ben marcat. De seguida en enfilem per la serra de Prades amunt, pel meu gust massa pista però hi ha algún senderillo potent.

En pocs km's ens quedem el Ribi i jo sols i ens anem intercambiant la 5ena i 6ena posició, jo amb el genoll encara no fi del tot vaig a un ritme que intento que sigui constant i el Ribi es va quedant o em va avançant. Fins al km 100 entre que el dia s'aixeca una mica apagat i es va per dalt de la muntanya encara no fa gaire calor, però els 32 últims km's que es baixa a la vall mentre es van fent repetxons i un portillo va ser com pedalar per l'infern, una calor absolutament insofrible. Vaig sentir a un paio que deia que estàvem a 38ºC, segur que era veritat.

Al final el Ribi 5è (7:16:10), jo 6è (7:18:06) i la Carol 3era (10:05:22). Tot i el seu esforç (quedar 153ena de la general on van acabar 346 dels 418) és un esforç que els de l'organització NO van voler apreciar, ja que van donar premi als 3 primers nois i nomès premi a la primera noia, a la segona i tercera no ho van creure oportú. Poden dir el que vulguin que no hi ha excusa possible, d'això s'en diu DISCRIMINACIÓ. Per més "risa" desprès de l'entrega de premis van sobrar dues copes! Una llàstima de final de cursa, fins llavors tot havia estat perfecte, un circuit ben marcat, habituallaments generosos, la gent amable,...

Classificació

2011-07-07T22:15:00.006+02:00

CAMPIONAT DE BARCELONA

OPEN DE BARCELONA

LA MOLSOSA

by Ramonet

Segona cursa que fem aquest any de l'Open de Barcelona. Varem fer la primera i ara hem fet l'última... Però a part de ser l'última era el Campionat de Barcelona.

De vegades toca fer vida social, no per mi que soc de naturalesa insociable, sinó per la Mercè que està més adaptada a la societat que jo. Així que tenia uns amics que es casaven i ens tocava anar.

A mi durant tota la setmana la meva mala llet va pujar un punt, suposo que només pensar en tenir que anar de boda va col·laborar.

Per sort era a Manresa i dissabte per la tarda-nit. En poc temps organitzarem la logística. Agafarem un hotel per anar a dormir com persones normals. Jo dissabte al matí a veure el circuit, la Mercè a la pelu. Ens trobem a les 17 hores a l'hotel ens disfressem de boda i cap a l'església...

La boda com sempre, que si arros, que si pastis tallat amb espasa, que si "se besen los padres del novio..", que si "musica"... El pitjor hores i hores de peu i menjar un tros de vaca morta.

En fi després de dormir ni 4 hores i esmorzar de camí a la cursa, la Mercè es igual de feliç.

El Robe amb la seva recuperació imparable, ho puc certificar que avui he sortit amb btt amb ell. Va fer el 11 Master. ¡¡¡Casi Top ten Robe!!!

Jo amb el cervell encara adormit, les cames inflades de passar-me el dia enpeu. De sortida se'm van creuar les neurones i vaig atacar. El Muñoz em va seguir una estona, però en el meu circuit ideal vaig poder deixar-lo. Com m'agraden els repetxos amb casi tot ficat de peu i les cames a punt d'explotar...

Això si es fatal anar primer i trobar-me tant malament que durant tota la cursa només volia abandonar.

Aquí feliç com una perdiz per haver acabat i poder anar a fer una siesta.

Podí Èlit.

El més important que jo i la Mercè campions de Barcelona. Epp sense maillot que es veu que esta en crisi la federació. De locos..

Jo que volia anar per Collserola amb la Mercè amb el nostre maillot a fer el globeros...

M'encanta la notícia de la gent del Rodamón que com sempre ens tracten tant be. Perquè si hem de fer cas de les noticies de la fede..

2011-07-06T13:23:00.002+02:00

MOMENTS MUSICALS.

by Ramonet

De mentres que no arriba la crónica del campionat de Barcelona el millor esperar escoltant musiqueta de la bona. El grup que torna bojes a totes les adolescents i a partir d'avui el segón grup preferit del Charlie, el primer es Sopa de Cabra.

2011-06-27T22:30:00.006+02:00

CAMPIONAT DE CATALUNYA

COPA CATALANA

PORT AINE

BY Ramonet

De mentre que la gent estava celebrant Sant Joan tirant petards i fotent-se coca en el millor dels casos només per la boca. Jo i la Mercè de mentre anàrem a rebentar un menú nocturn de 8 euros en un chino mandarino que no sap que Sant Joan es festiu. Un cop la panxa plena de rollitos amb arros 5 delicias agafem la furgo per anar a Port-Aine amb la carretera lliure de “domingueros” per arribar a Port Aine a les 3 de la matinada.

Situats a 2000 mts des de la nit del dijous, amb la furgo repleta de menjar i tot per córrer diumenge una cursa que no dura ni 2 hores, això es pura vida de veritat. Quins temps aquells que aquesta època fèiem la Pedals de Foc. Ufff que dur!!!

Dijous encara no hi havia ningú, tot el lloc per nosaltres, fins i tot ens va costar trobar un lloc en un parkinper un centenar de cotxes. De veïns només uns cavalls que volien síndria i unes vaques amb aquella campana al coll per no deixen dormir.

Juntament amb el campionat de Catalunya de rally es disputava també el de descens. Aquesta gent si que s'ho "munta be". Caravanes, comanches, tendes 2 seconds, barbacoes. Que grande!!! El divendres a la nit aquest era l'ambient.

Per un cop varem estar rodejats d'altres furgoneteros. Tot i així per no perdre el pijisme dels de rally el dissabte anàrem a l'hotel, a dutxar-nos com gent normal i no tindre que cuinar. Collons com es nota això de fer de Pro per un dia...

Amb tant temps lliure només quedava fer voltes al circuit, algunes sols, algunes amb els del Ravet, fins i tot amb una gossa que es diu Otis i el seu papi Robert.

Per entrenar una mica el físic vaig fer una mica d'escalada amb un estil molt pro, llàstima que tinc vertigen i no tenia ganes de tornar-me a trencar la cara. Un parell de metres amunt i cap avall.

La Mercè va pujar més amunt, però ja se sap quan un més amunt puja més forta es la caiguda...

La mini-Mercè sortia com a lider, però en realitat molt tenen que fallar la Sandra o l'Anna perquè la Mercè pugui guanyar. Elles viuen 100% per la bici i la Mercè diria que només un 30% del dia es ciclista. Així que lluitar per un podi es una victòria.

Jo no tenia ni idea de com estava. La cosa va anar bastant be, diria que molt be. Amb la sort que els dos pro's francesos varen tenir que plegar i vaig fer podi. El pitjor es que sempre pateixo més a les baixades que a les pujades..

El podi de les noies. Mercè tercera.

Els dels nois. No feu cas a la meva “pose” que estava molt petat.

Com marca la tradició vaig fer una queixalada a la medalla, feia fàstic que tenia gust a ferro. Després d'escopir diverses vegades vaig necessitar treure'm aquell mal gust de la boca, vaig tindre que recórrer a un Dracula guardat al congelador que tenia guardat per el Charlie...

Resumen de la cursa i moments mediatics:

GRAN PREMI MASSI -Port Ainé- 2011 from OCISPORT Outdoor Experiences on Vimeo.

2011-06-23T18:47:00.004+02:00

L'OBLIDAT

by Charlie!

Vivint sota l'ombra del Puigmal hi ha el Taga, l'altre cim "ciclable" i poc conegut de la Vall de Ribes. Fins quasi dalt de tot arriba una pista amb unes rampes que t'hi cagues...

... que al final es transformen en roderes per prat d'herba.

I al final toca caminar una mica per arribar al cim.

La baixada espectacular i directe a barraca, primer per la carena...

... desprès prat avall.

O la Carol va massa ràpida o jo massa lent fent la foto.

I anar fent senderillo avall.

Al fons de tot el Taga, visca!

Impossible no trobar l'eina que et fa falta, el meju pare te més eines que Bricoman.

2011-06-23T15:40:00.003+02:00

VOLAR

by Ramonet

El final no es tan maco...

2011-06-20T20:27:00.007+02:00

OPEN D'ESPANYA MARATHON (Pastrana)

OPEN DE MADRID (Becerril de la Sierra)

by Ramonet

Podria ser la continuació o segona part del Open d'Espanya de Navaluenga i la visita per Becerril de la Sierra de la setmana passada. Però com no sabíem que fer 4 dies per Madrid doncs varem tornar cap a casa a treballar de dimarts a divendres per un altre cop pujar-nos a la furgo màgica i volar a Pastrana, poble que te nom a corredor de motos.

Allà es disputava la segona prova puntuable per l'Open d'Espanya de Marathon, a la primera no varem anar i a la tercera tampoc anirem. De fet això ens donava bastant igual, l'important com diria el Carras amb veu de yaya “L' important es que ens ho passem be i movem l'esqueletuu”

Pastrana poblet amb tradicions estranyes, com la senyora que asusta a crits els toros tal i com mostra la foto del cartell, llastima que no teníem temps sinó encara hagués anat a veure com s'ho feia.

La cursa de Marathon eren 67 kms donant voltes per no se on. L'important era seguir les fletxes i aixi ho varem fer. La Mercè que de mecanica de bicis en sap un ou, va dir que prepararia la meva bici per guanyar, així la va deixar...

La cursa de la Mercè va ser ben fàcil, a la segona noia l'hi va treure uns 20 minuts. Com m'agradaria de vegades ser noia i ser la Mercè...

La meva cursa ja va ser diferent. A mi córrer tant aviat (10 del matí) em feia fins i tot una mica de mandra, vaig sortir amb el Ipod i un gran repertori de música.

De sortida ja es van escapar el Jesús del Nero (pro de carretera) i Jose Maria Sànchez. No els varem veure més. Per darrera un grupet amb jo, Trujillo, Alejando Díaz de la Peña, Colomer i un d'Scott.

Trujillo va punxar el de Scott es va quedar, entre jo a les pujades i Colomer a les baixades varem aconseguir deixar enrere De la Peña. Com Colomer es un loco em va deixar enrere a la última baixada. De totes formes com Jose Maria Sanchez es Sub-23, fins i tot faig podi Èlit.

Un cop acabada la cursa s'han de tornar a omplir els dipòsits de glucogen. La millor formula, brevaje del Dr. Mabuse amb “bocata calamares”.

El podi dels Elits amb Delapeña que continua com a lider del campionat.

El podi de les noies, amb la Mercè primera, la tercera noia, la segona no està que va tindre alguns problemes intestinals, jeje.

Un cop acabada la cursa 200 kms i cap a Becerril un altre cop.

La cursa era un Open de Madrid però com en el mateix circuit d'aquí un mes es farà el Campionat d'Espanya hi havia mes moviment que la setmana passada a Navaluenga.

Córrer dos dies bàsicament cansa, sobretot si el dia abans es una cursa llarga. La Mercè va apretar a la pujada però no el suficient perquè la Muriel realment anava ràpid, sobretot a les baixades. La Mercè va apretar tant baixant que es va matar bastant en una baixada.

Jo estava realment perju, quin mal de cames i quina poca xispa. Però jo era un home feliç.

Fins que en una baixada intentant anar ràpid, cosa difícil per un tio com jo en un circuit com aquest em vaig matar.

Ohhh Big Crash... Finalment vaig acabar 6è en una cursa que es va fer més llarga que la del dia anterior sobretot per tindre que passar encara tres cops més per on havia volat feia poc.

Per variar podí de la Mercè...

RESULTATS COPA ESPAÑA PASTRANA

RESULTATS COPA ESPAÑA MADRID

2011-06-17T17:18:00.001+02:00

ARAMONBIKE B-PRO NON STOP

by Charlie!

La primera idea era anar a la Transcatalunya, però ja l'hem feta alguna vegada i això de seguir el roadbook fa com mandra ens vam decidir anar a l'Aramonbike que passa per llocs diferents i és guiaburros, només cal anar seguint cintes sense pensar gaire.

La cursa és dissabte així que marxem divendres per la tarda cap a pendre pel cul i una mica més enllà que és on està Castejón de Sos enmig del Pirineu. Tot i ploure molt ens diuen que l'endemà farà un dia estupendu, només ens ho podem que creure perquè la cosa no pinta gaire bé.

Dissabte fa fred però ni rastre de pluja i fins i tot fa sol, així que a les 8h començem a pedalar, 112km's on els els primers 21km's pugem 1200m directament, no està malament per començar, això si, tot per pista. A diferència de la Pedals de Foc que és cursa germana d'aquesta on tot si que és quasi pista aquí la primera baixada és salvatge del rotllo camp a travès per prat d'herba mullada seguint cintes clavades al terra. I desprès per uns senderillos molt divertits encara que una mica enfangats.

Abans de començar tot era poderio... uns quants km's desprès tot era misèria.

Just abans d'arribar a Vilaller hi ha una altre senderillo memorable però un pppffffff a la roda del davant no m'el fa disfrutar gaire perquè punxo... però que grande el tubeless que ho acaba tapant! I arribo a Pont de Suert on mentre paro a agafar una mica d'avituallament el gran Pau Zamora em deixa la cadena niquelada. M'haguès quedat una estona a xerrar però el del darrera em va soplando la nuca i no mola. De moment vaig el 10é i amb alegria!

Però encara quedava el pitjor, desprès de pujar i pujar primer per carretereta i desprès pista al final s'acaba pujant per roderes de prat d'herba muntanya amunt i desprès uns tobogans que es tenen que acabar fent caminant. La recompensa? Una baixada per pista guarra-guarra per arribar a Bonansa. I avanço a un!

Fins al final es passa per un troç que vaig per en la Transpirenaica tot carregat com un burro amb alforges, un portillo on atrapo a un altre. De fet no oposa gaire resistència en ser avançat, just abans de fer-ho baixa de la bici, la tira al terra i ell tambè es tumba a la cuneta. Nomès em diu "que le duele la cabeza"... vaya globo que portava el tiu, jajaja!

I al cap d'una estona arribo a meta desprès de 7:08h i en 8ena posició. Rento la bici, xerro una estona i em dutxo i quan torno cap a la furgo arriba el de "me duele la cabeza" molt perjudicat. La idea era fer-me el dinar a la furgo però em fa mandra i em casco un plat combinat amb molt ketchup. Pollastre, amanida, patates fregides, ous ferrats,... tot el que podria voler estava en aquell plat.

I al cap d'una estona arriba la Carol, acaba la 3era amb un temps de 9:33h i sense temps a res més la fan pujar al podium directament tota enfangada. El mític Fernando Escartín amb la seva cabellera rotllo lleó amb permanent li dóna el trofeig.

Classificació [+]

Visca!
I com que és dissabte i no tenim pressa anem cap a Benasque per diumenge estirar una estona les cames per allí i fer una mica d'hipòxia, nosaltres tampoc sabem els beneficis però diria que et fa dormir més profundament. O serà que estàvem cansats?

"Ninguna de tus neuronas sabe quien eres... ni le importa"

Efectes secundaris de la hipòxia?

Una mica de paisatge

2011-06-15T22:03:00.009+02:00

OPEN D'ESPANYA

NAVALUENGA (AVILA)

by Ramonet

Ultima prova del Open d'Espanya. Aquest cop a Navaluenga. Per situar-nos, Navaluenga esta a 800 kms de Barcelona, més o menys aprop D'Àvila y es el poble del Mancebo.

La furgo com sempre a tope. Com que per les Espanyes et multen els senyors de verd que marquen carn d'olla, millor ficar les furgos ben assegudes.

El maillot de la Mercè i el seu dorsal. Anar de lider de Copa Espanya i tenir el dorsal 1 es difícil anar a millor.

Jo en el grupo PRO amb la Massi PRO, tot es molt PRO menys jo.

Jo anava 6è de la General i 5è d'Elit. Realment ni m'havia parat a mirar molt be ni com anava fins que el Patxi Cia em va dir que l'hi podia treure el podi d'ELits. Crec que flipava tenint 100 punts de diferencia.

Jo després de fiasco de la setmana passada a la Copa Catalana de LLiça on vaig tindre les pitjors sensacions de l'any amb el que respecte a l'asma amb la "fucking" al.lergia.

Com a resultat vaig estar tota la setmana arrossegant-me sense pulmons. El dissabte fent el circuit a Navaluenga entre que el circuit que m'anava com el cul (tècnic, revirat i sense pujades, només repetxos) i que em trobava super ofegat L'únic que tenia ganes era de no córrer.

La Mercè per guanyar el campionat "només" tenia que quedar darrera la Sandra Santanyes. Tot depenia de qui vingues a córrer. Per desgracia de la Mercè va vindre la Rocio Gamonal, que va quedar tercera darrera la Sandra, i la Mercè quarta...

Però no es motiu de tristesa ni molt menys. Ni en les previsions més optimistes haguéssim dit que la Mercè quedaria segona i guanyaria a Aviles.

De totes formes menys mal que no ha guanyat, que encara s'hagues pensat que es bona.

Si la Mercè guanya l'Open de la manera que baixa i les hores que dedica a la bici per mi l'Open en femines es una globerada. Jeje.

Ara només l'hi queda agafar una miqueta més de tècnica i l'any proper será una altre historia.

Jo el dia que més tranquil vaig sortir, amb els meus no-watts a l'sprint de sortida quedo sobre la posició 20, amb les sensacions de la última setmana ja anava mentalitzat D'arrossegar-me. No se ni com vaig anar avançant i vaig acabar 5è, molt aprop del Trujillo y podi Elit. De locos!!!.

El dilluns com era festa (per nosaltres que per sort treballem) varem aprofitar per anar a un poblet de la Sierra on d'aquí un mes es fa el Campionat d'Espanya.

El circuit molt grande, 80% de corriol amb pujadeta llarga. Com ens va agradar el circuit, aquest finde després de córrer l'Open d'Espanya de Marathon a Guadalajara anirem a córrer el diumenge l'Open de Madrid que es fa sobre aquest circuit. Morirem segur..

2011-06-05T18:40:00.000+02:00

LOS 10.000 DEL SOPLAO

by Charlie!

Ja fa un parell de setmanes que el Ramonet, la Mercè i jo ens vam agafar el divendres de festa i vam marxar cap a Cantàbria, contretament a Cabezón de la Sal a fer el que li diuen el Infierno del Norte. Així d'entrada aquest nom li dóna vidilla i morbo a la marxa/cursa on s'ajunten 3.500 ciclistes amb nivells de tot tipus per fer 165km's de només pista ampla i troços d'asfalt. Ni un sol cm de senderillo o trialera cosa que li fa perdre alegria.

Un troç de corralines.

El viatge d'anada passa força ràpid, de seguida arribem a Lleida on parem a una Àrea de Guissona on primer degustem el "buffet", desprès arrassem al supermercat i acabem omplint el dipòsit de diesel a preu de riure veient com estàn les altres benzineres.
Arribem a Cabezón de la Sal per la tarda i acampem al costat del Santi, Ada, Vicenç Pacios, Clara,... i poca cosa més que recollir els dorsals, veure una mica l'ambient que hi ha i cap al sobre. Diuen que si et despistes surts al final de tot de corralines, cal estar una bona estona abans...

Com que no vaig fer fotos a les graelles de l'Àrea de Guissona aquesta part d'un camió és quasi el mateix.

Ràpid ens aixequem, esmorzem i cap a corralines una hora abans i collons! quina gentada que ja hi ha. Primer ens posem al final de tot, desprès ens colem una mica aprofitant que el grup està flonjo i desprès seguint al mestre Ramonet ens colem vilmente per la cara. No explicarè més detalls, vaig haver d'amagar-me darrera d'un arbre...

Els primers 20 km's són rapidíssims per pistes amplíssimes i molts troços d'asfalt, es fa una grupeta al davant on es roda cómodament fins que arriba una pujada de pedres estreta on hi ha un cartell que posa "Aquí empieza el infierno". Es fa montonera, poso peu a terra i quan aixeco un moment el cap veig que el Ramonet s'escapa tot sol amb una facilitat humillant, ningú el segueix i marxa. Així de fàcil. Només quan anant escapat se li trenca una rodeta del cambi l'atrapen, per sort en un punt d'asistència mecànica més o menys li reparen i pot acabar finalment en 4arta posició tocant el podi.

La Mercè que abans de començar no les tenia totes d'acabar decideix plegar a mitja volta aprofitant que es passa prop de la sortida amb 80 km's a les cames. Anava primera però pensant amb les properes curses curtes no era un bon entrenament tants km's. És el que té ser líder de la Copa Catalana i Open d'Espanya XC que t'has de cuidar!

No és un cervell, són ravilois!!!!

I jo doncs al meu ritme, descontant els 75km's de la segona etapa de la Volcat feia mesos que no em cascava tants km's, això de ser M30 i fer curses de voltes de màxim 30km's és puravida però penalitza. El més curiós de la cursa és que hi ha un port que el repeteixes a la tornada i quan jo pujava de tornada encara hi havia moltíssima gent que anava i només podia pensar que pobre gent el que encara els quedava. Però és que vaig coronar i baixant encara pujava molta gent, alguns fets caldo empentant la bici. Llavors vaig entendre allò del Infierno del Norte. I sort que encara feia bon dia! Al final quedo el 31é i amb un petit problemilla en un genoll.

Acampats a un lloc furgoperfecto.

Rebentem un supermecat i fem una mica de camí de tornada parant en un lloc furgoperfecto prop de Bilbao. Em van explicar que mai es pot anar i tornar pel mateix lloc quan vas cap al Nord, així que com vem anar per autopista i amb peatges a tot luxe tornem pel costat salvatge però alegre de la carretera nacional, tot un món per descobrir!

Coses a fer quan vols posar benzina però al teu davant hi ha 50 motos, per tant tens molt temps;
A- Apendre a fer ganxet.
B- Acabar-te tot el repertori de dir tonteries.
C- Deixar-te rastes, comprar-te una flauta i un gos i poder dir que ets un perriflautico.

Classificació [+]

2011-05-31T14:32:00.007+02:00

CAP DE SETMANA UNA MICA DIFERENT

by Ramonet

De mentres que el Charlie fa la crónica del Soplao (ja cal que sigi la ostia amb tants dies) nosaltres varem fer un cap de setmana de no-descans, desde la setmana anterior a Banyoles (5-6 Març) que havíem tingut cursa cada cap de setmana. Com es fa estrany no tindre que fer quilometres amb la furgo i les bicis per anar a córrer, varem carregar la furgo amb bicis i vam marxar a l'estranger.

El destí: Andorra, més concretament Pas de la Casa.

Una raó per anar en aquell poble-mercat-frontera a 2100m d'alçada podria ser que allò de la hipòxia i els seus beneficis, però realment no tenim molta idea dels beneficis ni com utilitzar-los.

Un altre motiu podria ser per fugir del extrem forofisme futbolístic del cap de setmana. Crec que mai podré entendre com la gent pot tindre una eufòria tant gran perquè 11 tios que ni ha parlat mai amb ells han guanyat una copa. Ehh però no deixo de sentir una mica d'enveja que algú per comprar-se una samarreta i una bufanda i passar 90 minuts davant la tele bevent cervesa i menjant ganxitos taronges sigui el tío més feliç del món. jeje. -jo fent amics-

Un altre motiu per anar a Andorra podria ser les compres, però si no fumes, ni t'infles a sucre ni beus whisky de 5 litres. Vale hi ha també Nutella de 5Kg el que passa que no cap a la furgo...

El motiu real va ser pedalar i que els apartaments en temporada baixa estan tirats. De fet estava tot tant buit..

Foto robada d'Internet de Pas de la Casa. Les meves fotos son més lletges i a més el temps que va fer el dissabte era el mateix.

La part dolenta (o bona) es que si o si et toca fer l'Envalira...

Sortida de dissabte, la mateixa que la marxa 3 Nacions. Allà de Puigcerdà a la Seu es va sense pedalejar. Aquí els dos sols amb 40 kms de vent de cara es una agonia de merda.
Com encara soc una mica palurdo un tram el Garmin estava parat, sinó 140kms..

El dubte que tinc es que o jo estic més petat o la Mercè cada cop està més forta. Cada dia em costa més deixar-la enrere. Espero que sigui això segon...

Ruta XTR desde BourgMadame feta a base del BikeToaster per algunes carreteres casí camins on mai se m'hagues ocorregut que podia haver una carretera. Que grande això del Garmin!!!

Ja fa una setmana, que la desgracia va acabar amb Xavi Tondo. Buscant fotos he trobat aquesta del 99 quan estàvem a Lourdes (França) competin a l'Aragon-Bearn.
Sempre va ser un lluitador i una de les persones que he conegut amb més il.lusió per pedalejar. Però a part d'això era un bon tio i sap greu de veritat.

2011-05-17T22:39:00.006+02:00

OPEN D'ESPANYA

AVILES

by Ramonet

Penultima cursa del Open. Menys mal perquè a quina més lluny. Madrid, Huelva, Menorca, Aviles i encara queda Avila...

De totes formes no passa res, la furgo ja va sola, només tinc que apretar els pedals i girar el volant, la resta ja ho fa ella.

Després de fer mil viatges aquest hivern cap al nord amb el ciclocross varem anar per mil camins diferents. Per anar varem escollir la ruta turística Bcn, LLeida (area guissona a rebentar la benzinera), Huesca, Pamplona, Irun, Bilbao i dormir a Puente Viesgo al mateix circuit de la cursa internaciona de cx. Mes que res per anar veient traçades. El dia següent "només" quedaven 200 kms...

El circuit d'Aviles m'agrada, pujades de veritat, un tram de corriol a l'estil Collserola i una part final en una campa de ciclocross a més aquest any tot més sec.

Després de fer 2 hores de bici fent 3 voltes al circuit i anar a la ciutat a buscar pa. Vamos el típic entrenament de pro. Varem notar que potser havíem gastat massa calories i no podia ser bo. LLavors la Mercè va treure el nou gadget de la furgo. Una grofera, després de 3 gofres cada un de Nutella falsa ja varem notar que estàvem suficientment tips.

Per sort nostre aquesta setmana han fet la Titan Desert. Per el que a mi respecte no se m'ha perdut res allà. Ni loco penso pagar 1800€ per una suposada aventura. D'aventura ja en vaig tindre fa 2 anys creuant Sudamerica i allà amb 1800€ jo passava 6 mesos. Això si no tenia assegurat ni el menjar diari ni el dormir.

L'altre es que m'ho paguin, que igualment em faria bastanta mandra anar a rodar a mil per hora per pistas a perseguir ex-pros de carretera on la majoria es mouen més per química que per física.

Però a nosaltres ens va perfecte que la gent l'hi emocioni tant anar allà. Ara la Mercè va lider de Copa Catalana i d'Open d'Espanya.

La Mercè la única rival va ser la Rocio Gamonal, que corria a casa i tenia que guanyar. Més que res per demostrar que per algo la espanyola la porta per tot el mon amb la selecció. Ho va intentar però la Mercè que va tindre un molt bon dia va poder amb ella. Pobre Mercè no està acostumada que al arribar l'entrevistin de com l'hi ha anat la cursa. jeje.

Aixo si el dia que es tregui el paracaigudes que porta per maillot guanyara no segons, sinó minuts.

A mi el dia que respecten la parrila segons ranking UCI, normalment tot va be. Sortint a primera fila tot es més fàcil. De sortida es va fer el grupet de 6. Coloma fica un ritme inhumano i marxa. Lozano que va xiulant també marxa.

Jo vaig amb el Bosque que cada repetxo em treu els ulls excepte la única pujadeta una mica llarga. La última volta l'ataco allà l'hi trec uns segons fins que a la recta de meta m'atrapa un altre cop i per mala sort d'ell i sort meva es cau en l'últim revolt. Segur que en un sprint guanya ell...

Primer podi a Open d'Espanya. A més acompanyat amb gent amb tanta classe com Carlos Coloma i Lozano..

Mercè primera victoria a Open d'Espanya i primer maillot de lider del Open. Millor impossible...

Mmm la meva es més petita...

Després tocaria la segona etapa i la més dura, 900 kms d'una tirada. Al cap de unes 9-10 hores, 2 pizzes, 2 litres de Coca-cola zero, 3 kiwis, 4 barretes del Dia i alguna cosa més arribar a casa a les 2 del matí per aixecar-me a les 7 del matí... Això si que es inhumano.

Ahhh i divendres cap a Cantabria un altre cop. Al Soplao això si crec que anire com molt en plan globero....

2011-05-16T20:05:00.008+02:00

OPEN'S DE BARCELONA AMB NUTELLA

by Charlie!

AVINYÓ

D'aquesta ja fa uns quants dies, vam anar a dormir el dia abans i ja es veia que el terra estava una mica mullat de la pluja i que ens trobaríem fang. Diumenge arriba l'Arnau una mica perjudicat d'haver treballat el dia abans a la Marathon de los Monegros, però una cursa és una cursa.

D'aixó s'en diu sufrir com un sapo, gas!

Com que vaig 9é de la general de M30 tinc parrilla que anirà bé perquè el circuit de seguida es torna estret i técnic, però és canela fina i molt divertit, totalment ciclable excetpe un punt que hi ha un senderillo de la muerte amb un pont de fusta mullat i ple de fang que és per matar-se i millor fer-lo a pota.

El pont de fusta xungo.

Desprès de bucle que és mig circuit i dues voltes acabo pensant que m'ha anat bé però desprès veient les classificacions quedo una mica decepcionat fent 14é, pensava que ho havia fet millor. L'Arnau queda el 16é i la Carol 7ena.

Quanta alegria!

Classificació [+]

NUTELLA

Com que l'Arnau i jo som uns xulos modernillos vam vacil.lar-nos mútuament de veure qui a Copa Catalana de Vall de Lord era millor. L'Arnau va dir que ell i jo doncs que jo. El premi, una pitza de Nutella que havia de pagar el perdedor de la crono i de la cursa. El guanyador? Chaaaaaarlie!!!!!! El vaig guanyar a la crono i a la cursa per uns segundillos de merda, visca!

Ooohhhh!!!!!

I dijous cap a la pitzeria de Sabadell a menjar pitza de nutella de postres que estava tremenda, sinó pregunteu-li a la Beth, Carol i Mercè que es barallaven per escurar la xocolata del plat. L'Arnau, Ramonet i jo que tenim classe vam controlar-nos. El Pau dormia al cotxet aliè a tot plegat.

A Lliçà ens la tornem a jugar!

TARADELL

A Taradell arribem al vespre de dissabte i plou que ti cagues. De fet està tota la nit plovent però pel matí fa un dia estupendu, fins i tot fa sol, però el circuit està empastifat encara que tampoc tant. Ens aixequem d'hora i la Carol i jo fem una volta, el circuit encara millor que el d'Avinyó, tecniquillo, durillo i divertit, per ser la primera edició s'ho han treballat.

Sortida!

Tot i el no gaire bon resultat d'Avinyó segueixo anant 9é de la general de M30 i tinc parrilla, desprès d'unes voltes per un parc al més estil ciclocross es torna estret de seguida, però un paio em tanca i surto malament. Però de seguida em poso en un bon lloc i anar patint, tinc l'Arnau a pocs metres però no l'acabo d'atrapar, em deixa a les baixades i recupero a les pujades així un parell de voltes. Avui si que anem en bona posició i amb alegria, però just al començar la 3era volta amb l'Arnau tinc problemes amb la cadena i tinc que posar peu a terra i se m'escapa irremediablement. Acabo la volta mig corrent mig pedalant però no m'avança ningú, va anar bé fer duatlons l'any passat. l'Arnau queda 8é i jo 9é i el Ribi 18é però avui no hi havia pitza en joc, uf! La Carol 5ena.

L'Arnau tirant del grup i jo a rebufo acabant la segona volta.
Carol!
Mirant classificacions hi ha una dada curiosa i una mica trista: Hi havia 11 JUNIOR, 6 SUB21, 3 SUB23, 19 ELIT, 49 M30 i 20 V40... però on está la joventut que ens té donar el relleu? Dormint la mona? Als After? Si hi ha més M30 que Juniors, SUB21, SUB23 i Elit tots junts!!! Vinga a cardar i fer una nova generació de ciclistes collons!!!

Classificació [+]

2011-05-09T08:27:00.006+02:00

Mini Copa del Món, Vall de Lord

by mercè!!

Anem disfrutar del maillot de líder.. encara que només sigui per uns dies.. a més, un secret, (en F. Freixer em va dir que aquest maillot dóna ales!!, serà cert?)

Comencem,

Dissabte, contrarellotge. Molta gent (tots els "titanes" i no titanes) esperant fer els millors temps en un circuit molt divertit, tècnic i que relliscava mooolt, molt ja que ara plou, ara no, ara fa tormenta, ara no surt el sol..

En noies una tal Cecile Ravanel.. (que ahir em van dir que és la dona d'un tal Cédric Ravanel... i no la germana..!!) va anar tan ràpid que tot i sortir un minut tard va aconseguir treure'm mig minut i quedar en segona posició..

La nostra Bisonte Carol.. va retallant segons.. torna a començar a plantar-li cara a les baixades difícils..!! ole!!

En la copa del món "Aranu-Charlie" de M30, l'Arnau i en Carles, segueixen amb les apostes de pizzes, sopars.. bastant igualats, en Charlie de moment líder!!

El nostre Ramonet, es queixa molt, però és dels pocs que va baixar dels 13 minuts fent dels millors temps.. les al·lèrgies li dónen ales?? qué passarà quan desapareguin??

I l'endamà, després de passar una nit una mica moguda, una tormenta que casi arrenca el toldo de l'autocarabana de l'Arnau, la furgo va donar una volta al circuit flotant com una barca i baixant les trialeres molt ràpid.. més que jo!!(o això potser ho vaig somniar..) un gall de veí que canta (pel matí ja estava sense veu) unes campanades que les escoltava quasibé cada hora..

La cursa, com he dit abans, mini Copa del Món. E1, Lejarreta, Ruzafa, Hermida, Ferreira, Ravanel (ell) , Bosque, Alejandro Gomez, F. Guerra, R. SAGUÉS i Almeida.. Aquest va ser el TOP 10 on és d'admirarla guerra que dónen els nens petits (sub 23-21) Bosque, Alejandro Gomez, F. Guerra!!

Noies, Ravanel (ella), Anna Villar, i Mercè Pacios. La primera noia em va treure 9 min..!! uf.. Com es nota qui és de copa del món.. i l'Anna ja tenia una motivació per apretar una mica més!!

(Per cert, Ramon, a tu el primer noi et va treure 10 min.. això vol dir que en comparació estic una mica més forta que tu si fóssis noia?? :P )

M30. En Charlie torna a guanyar. Arnau, segona posició. Ànims, que mica en mica arribareu a top 10!!

Cal destacar en Robert que mica en mica va agafant la forma.. ens sorprendrà després d'estiu??

Amb aquesta gran cursa i a falta dels "titanes" (la gent que ha marxat a disputar la Titan desert..) les classificacions generals han canviat molt. Tant, que en Ramón es col·loca 3r élit, 5é de la general de la Copa catalana!! i jo m'he posat líder!!

Ánims titanes, ens veiem a Avilés, no us canseu molt!!

2011-05-05T13:23:00.011+02:00

OPEN D'ESPANYA

MENORCA

HUELVA

By Ramonet

Com aquell que no vol la cosa ja portem 3 proves a l'Open d'Espanya de XC. Com ha de ser no hi ha cap a Catalunya ni al País Basc. Això vol dir que per córrer amb molta sort 2 hores has de fer mil de viatge, per que collons més val fer 20 hores de viatge i 2 de bici que no 20 de bici i 2 de viatge.

Ja a Menorca.. Mini cotxe amb 2 bicis, 4 parells de rodes i les maletes. Un puto Tetris...

La cursa a Menorca, en la meva imbècil opinió, era un circuit guapo per entrenar però a mi si en una cursa no em fiquen cap pujada i només tinc que esquivar arbres resulta que només faig que fotre'm ostias.

Resultat jo 15è (fatal) en una cursa on podria haver agafat molts punts per el campionat ja que faltaven molts dels güenos.

La Mercè no es queixa tant com jo i va fer tercera. Bueno va fer tercera perquè la Gamonal l'hi va deixar sinó hagués fet última. ;)

La resta de dies: Anar una mica en bici, fer el no-turista i sobretot descansar. Ni a la piscina ni al mar varem tenir el que s'ha de tindre per tirar-nos.

Ruta en btt: Camí de cavalls. Dona la volta a l'illa (220 kms..)

Algun tram es una miqueta tècnic, amb una miqueta de pedres. Nomes una miqueta...

Això si algún tram es podia fins i tot pedalejar.

Ja cansats de tantes pedres varem muntar les rodes amb slicks i a fer carreteres. No n'hi ha moltes, i moltes es tallen. Peró quina diferencia a sortir per la Meridiana a les 18h...
Si ho se, la Mercè va d'incògnit per si troba una rival que no sàpiguen que ella també entrena.

Després de Menorca, uns dies a la Volcat -com ha explicat molt be en Charlie- va tocar anar a Huelva. Queda més lluny que París però es Open d'Espanya igual. Total 2600 kms de furgo en 4 dies...

El circuit de Huelva, esta situat en un parc al centre de la ciutat. Per sort va ploure i el que l'any passat eren unes trialeres salvatges que patinaven amb aquells sorra maleïda aquest any tot va ser més fàcil i més ràpid.

Tot i ploure tot el cap de setmana, com sempre a Huelva mooolt públic. Que gran correr així.

Jo m'ho vaig passar divertit i tot, un circuit super explosiu amb moltes pujades curtes on passa el temps volant. Finalment 11è de la General i quedo 10è de la General de Copa Espanya.

La Mercè un altre cop ràpida. Llastima de les sortides que fa i que puja els repetxos xiulant sinó segur que aniria més ràpid. Mica en mica... Igualment 3era i queda 3era a la general de l'Open.

Podis i cap a casa...

Com anivellar una furgo per no dormir de costat si se't fica al cap que has de dormir al peu d'un castell a un poble de la Manxa d'un nom que no recordo..

2011-05-02T19:52:00.001+02:00

VOLCAT
by Charlie!

ETAPA 1: Solsona-Guissona
Robert 51è M30
Mercè!! 2ona FEMINA
Ramonet 13è ELIT
Carol 10ena FEMINA
Charlie! 12è M30

Divendres ens trobem tots a Solsona inclòs el Robert que per fi pot pedalar desprès d'una llarga espera, per celebrar-ho res millor que cascar-se la Volcat, a lo grande i tots ens alegrem molt. Tot i les previsions de pluja (de moment) NO plou que ja és molt. Com a novetat la Carol i jo tenim asistència de luxe, els meus pares ens duràn la furgo d'inici a final d'etapa cada dia, visca! El Ramonet, Mercè!! i Robert que van amb la ex-furgo patera els tocarà fer una mica d'anar a munt i avall però al final surt prou bé amb una combinació de cotxes.

El BisonteTEAM!!!

El senyor del trabuc donant la sortida.

La primera etapa molt semblant a la de l'any passat treient bona part de les pistes pestoses finals, molta pista i algún que d'altre alegre senderillo. Per part meva nomès una incidència i és que per recuperar temps desprès d'un problema amb la cadena en una curva entro passat de voltes i llepo una mica de terra i quasi m'atropellen. Poca cosa, el genoll i braços una mica rebentats, però el dolor físic es pot suportar, però no un petita rallada al quadre de la Niner!!!! Això si que fa mal collons!!!! Però és petita, no us preocupeu...
Al final el que havía de ser inevitable, PLUJA! Tots els mals i misèries es curen menjant i fent una visita al supermercat de l'Àrea de Guissona, lloc de culte i de pas obligatori per juvilats i per tothom on posa la quantitat per damunt la qualitat.
Per sort demà no sortim de Guissona pedalant per la merda de pistes, hem de desplaçar-nos a Coll de Nargó on comença la segona etapa. Ha deixat de ploure i fins i tot surt el sol....

Altres utilitats d'una bicicleta.

Pura vida, no?

A veure qui troba la rallada dels collons...

ETAPA 2: Coll de Nargó-Tremp
Robert 43è M30
Mercè!! 3era FEMINA
Ramonet 9è ELIT
Carol 10ena FEMINA
Charlie! 7è M30

T'aixeques i veus aquest panorama i 80km's per fer... només un pensament, que no em deixi el xubasqueru.
Preparats per la puta guerra.

Ens aixequem i plou. L'etapa era un bucle per tornar a passar per la sortida i desprès anar cap a Tremp, l'Enric Ramoneda ens havia preparat unes delicatessens pel bucle però es decideix de no fer el bucle perquè les delicatessen mullades tenien pinta de ser xungues. Etapa 99,9% pistera però amb molt desnivell, em va recordar una mica a la TransAlp i per sort de seguida la pluja va parar però el fang ja estava fet. I a l'igual que l'etapa anterior els primers es mullen poc i els últims molt perquè va tornar a ploure, ja van tindre tota la tarda ocupada netejant bicis i roba.

Lubricant la forquilla. No va bé pel cutis? Doncs pels retens encara millor.

Quina classe, quina categoria, quin... quin de tot collons!

Era Sant Jordi i en el fons som uns romàntics... i una merda, era una excusa per pedalar una estona més.

ETAPA 3: Tremp-Àger
Robert 46è M30
Mercè!! 4arta FEMINA
Ramonet 5è ELIT
Carol retirada
Charlie! 7è M30

SANTI!!! ADA!!!! SALUT I RAUXA!!!!!
La Carol a corralines codejant-se amb l'èlit mundial, en aquesta ocasió amb l'Andreas Kugler del Merida Team.

La última etapa començava per un puto riu mig sec amb pedres soltes i tothom anant boig. Així uns quans km's, desprès per pista plana al costat de la carretera i finalment una estupenda pujada de 20km's cada cop més i més durs, fins que al final amb tant pedra era fàcil acabar de pujar caminant. Ah! i un dia estupendo sense pluja ni res, una mica emboirat al principi però desprès calor. I desprès de la pujada la baixada i quina baixada. Primer per la carretera però de seguida per senderillos XTR, pata negra o com es vulgui dir i final de cursa. La nota negativa l'abandó de la Carol, en el tram de riu una rosca de l'eix de la roda del darrera decideix desenroscar-se i tocar contra la tapa del CenterLock del disc i es queda la roda clavada, pam! I com que l'eix s'ha fet més llarg la roda no surt ni del quadre, la feinada que he tingut per treure-la. I poca cosa més, dinen plegats i cap a casa a posar rentadores i bicis a punt.

La Mercè!! 3era!
Ambisist 3ers!

CLASSIFICACIÓ GENERAL
Robert 43è M30
Mercè!! 3era FEMINA
Ramonet 7è ELIT
Carol merda de roda!
Charlie! 7è M30

I l'Ambisist del Robert, Mercè!! i Ramonet 3ers per equips.

2011-04-13T19:35:00.000+02:00

COPA CATALANA - Corró d'Amunt

by Charlie!

Cap de setmana XTR, comença el divendres amb dos “remembers”, desprès de molts i molts dies surto a fer uns senderillos amb l’Epic. Com passa el temps, ja ni es baixa la trialera de l’antena de dalt de tot de “Leprosos”, que se n’ha fet d’aquell tiu Ironbiker que pujava i baixava pel costat més salvatge del Tibidabo uns quants cops al dia?? Aiiiii, com passa el temps. I desprès de deixar-lo marxar cap a l’asilo, perdò, cap a casa, continuo una estona més i pam! em trobo amb un altra vella glòria que feia anys que no veia, l’Àlex. Un tiu que desprès de pujar a podiums provincials en cadet i junior li vam perdre la pista però que ara torna a pedalar.

A l'esquerra l'Epic i a la foto de la dreta.... o l’Àlex té un cap petit o jo el tinc massa gran!

I dissabte pel matí agafem la furgo i ens plantem a Corró d’Amunt per “acampar” tot el cap de setmana, dissabte per la tarda crono i diumenge cursa. Fem una volta al circuit de la crono i desprès una volta al circuit de la cursa i quan tornem a la furgo ens trobem amb el Ramonet i la Mercè! que també ja han acampat. I poca cosa més, dinar i cap a la crono que ve a ser com un suicidi colectiu però d’un en un. Primer surten les noies, però totes les que hi ha davant seu no es presenten i la Carol surt la primera i desprès la resta. Finalment em toca a mi… no portava ni 50m que ja tenia la boca seca i em sortia fum per tot arreu, sort que només éren 4 km’s on tot passa molt ràpid, fins i tot els arbres sembla que es moguin, una bona rebentada de patata.

Però la desgràcia del dia va ser que al cap d’una estona d’haver arribat NO trobo la clau de la furgo, sort que la Carol porta la seva a sobre sinó ens quedem penjats. I no apareix i m’arriben rumors de que una clau d’aquestes “modernes de xip” costen una pasta… collons si costen, ja he demanat una còpia i 250€ la puta clau, a partir d’ara la mirarè amb uns altres ulls!!! Són de Criptonita?¿?!!!!!!!! Cabrooooonssss!!!!! Per compensar tanta desgràcia hi ha un podium Bisonte, le Mercè! queda 2ona.
Classificació crono.

Detallitos de la bici d'un pro com el Ramonet; No fer cas a la fletxa de rotació dels pneumàtics i que el cable del fre vagi ben tort, algún dia s'exquitxarà d'oli la cara.

Descansar, sopar, dormir i aixecar-se a les 7,45h al costat del circuit no te preu. Moltíssima gent a corralines molta estona abans de començar i també molt nivell sobretot en fémines, està la Maja Wloszczowska actula campiona del món, quan arribo ja està tot ple i això que encara falta mitja hora.
Així d’entrada no tinc bones sensacions, encara estic treient carbonilla de la crono d’ahir, però a la que comença la cursa sortim del prat i a la que s’enfila pista ampla amunt només tinc al cap les paraules que em va dir el Robert dies abans, que calia fer una sortida cañón per posar-se al davant que desprès el circuit es fa estret i costa molt avançar. I collons si ho vaig aconseguir, vaig tindre els meus minuts de glòria al posar-me primer, sabia que no anava enlloc ni gaire lluny però vaig aconseguir entrar dels primers al lloc estret que això és molt avantatge.
La resta de cursa de moment la millor de l’any, perquè vaig aconseguir anar molt ràpid i perquè el circuit és dur però divertidíssim, cada any el milloren, al final quedo 13é. I desprès toca veure la cursa dels bons i comentar la jugada amb l'Arnau, Bet, el Pau que ja camina, Tiko, Alkon,... i calor molta calor.
Classificació cursa.

Potatoooooooo!!!!!!!

2011-03-31T22:47:00.001+02:00

OPEN DE BARCELONA - Santa Perpètua de Mogoda

by Charlie!

On el dia abans hi havia ovelles, diumenge hi havia fang, no va ploure molt però el suficient com perquè el circuit es poses ben ple de fang. I el circuit el mateix de cada any, només un parell de cambis però molta pista, però no és pot demanar més al lloc. Com que és la primera cursa de l'Open de la temporada ens fan comprar el dorsal pel mòdic preu de 3€, serà que no és prou cara la llicència? Es monten les corralines, para de ploure i no em dono compte que ja tinc el gustillo de sang a la boca encara que va durar poc, de seguida va ser gustillo a fang, fins i tot van haver de canviar a última hora un troç perquè no passaven ni les motos de la quantitat de fang que hi havia. Els M30 havíem de fer 3 voltes que van passar volant, poc mes d'una hora de cursa i cap a casa, tot i aixo la bici ja va quedar feta una merda. El millor de la cursa van ser els resultats, la Mercè va fer 2ona, el Ramonet desprès d'una intensa guerra per la tercera posició va aconseguir mantenir-la i primer pòdium de la temporada. I els mes terrenals com jo vaig quedar 11è i el Ribi 12è, la resta de bisontes o lesionats o no presentats o fent de claca!

Mercè i Ribi.

Charlie! i Ramonet.

Podiums!

I com mana la tradiciò bisonte, desprès de Santa Pepa toca rebentar l'Esquinica que unes bravicas, xistorricas, jamoncito, guays de fanta i greixos diversos per un dia no fa mal, qui per les tradicions perd la indentitat!

Classificació 3 voltes
Classificació 4 voltes

Laponia 2011

2011-03-30T08:55:00.005+02:00

Laponia 2011
by David

Doncs si, ja hi tornem a ser. Hem tornat a conquerir la Laponia. Desprès del primer contacte de l'any passat on tot i pagar una mica la novatada vam poder pedalar per llocs que mai ens haguéssim imaginat, hem pogut completar el que ens va quedar pendent. Tot i això, el fet de no tindre cap precedent conegut ha fet que ens endinséssim a un territori desconegut per la pràctica de la bicicleta hivernal. Això, junt al fet que per nosaltres és la segona experiència, implica haver d’assumir les conseqüències dels imprevistos que sempre estan a l’aguait per fer acte de presencia.

Pues vaya chasco....

Al igual que l’any passat, hem tornat a pedalar per lloc inimaginables que ens feien al·lucinar pel sol fet de poder estar al mig del no res.

A diferencia de l’any passat, hem pogut completar quasi al 100% un recorregut de 250 km de muntanya seguint els Snowmobiles Track, els recorreguts per moto de neu.

I dic quasi al 100% per que al final una tempesta de neu i vent, altrament anomenat torb de collons, va fer que demanéssim a uns espontanis que van aparèixer amb les seves motos de neu que ens agafessin i ens portessin a resguard deixant les nostres bici al ben mig de gèlid l’infern... però no avancem aconteixements.

Per un tema de logística el Cèsar va començar un dia més tard que l’Ivan i jo, cosa que va fer que fes una mini “brevet boreal” a -15 graus de 150 km per carretera durant tota una nit per atrapar-nos amb la Surly de rodes de 4” d’amplada. L’Ivan i jo ja portàvem tota una tarda i un matí pedalant per muntanya (45 km) quan ens vam trobar una espècie de zombie que responia al nom de Cèsar.

Ens vam trobar a Hetta, un poblet al nord de Finlàndia, on vam aprofitar per solucionar el primer problema. La bici de l’Ivan va punxar dos cops en 45 km. L’Ivan portava la seva btt amb cobertes de 3” (cedides pel Vicens) cosa que feia que anés més frenat que el Cèsar i jo a l’hora de pedalar per la neu ja s’enfonsava més que nosaltres. Per solucionar-ho no hi havia una altre que baixar la pressió dels seus neumàtics, i és aquesta solució la que generava els problemes. Amb la roda tant baixa de pressió podia pedalar millor però de fer tanta força al pedalar, la coberta lliscava respecte la llanta i això feia que s’arranqués la vàlvula. Esbrinar això es va costar totes les reserves de càmares de recanvi que portava l’Ivan, o sigui que vam perdre part del dia buscant càmares de recanvi en un poblet de mala mort. Per fi, desprès de molt voltar i preguntar, vam trobar el nostre home, tenia càmares!!! Però amb vàlvula holandesa... tocat els ous... però el nostre home ens va tornar solucionar el problema. Molt hàbilment i a petició pròpia va taladrar la llanta de l’Ivan per fer el forat de la vàlvula més gran.

El tema de les càmares ja el teníem solucionat, ara faltava solucionar el que no es trenquessin les vàlvules per anar amb poca pressió als neumàtics. Amb l’astúcia de Mc. Giver vam poder trobar la solució amb l’ajud de dos brides, i lo més fort és que va aguantar fins el final!!!

Les brides, l'invent del segle

Un cop solucionat els problemes vam fer cap a la següent cabana, 20 km més per muntanya. Se’ns va fer de nit i sense saber molt bé quan ens faltava, de sobte ens vam trobar la cabana davant dels morros. Sort que estava enganxada al camí.

El mercuri per sota l'escala... mare meva...

Al matí següent ens vam llevar amb el termòmetre marcant per sota l’escala dels -25!!!! Sort que l’estufa de la cabana funcionava de puta mare, a mitja nit no podíem dormir de la calor que hi feia i havíem d’obrir la porta per refresca una mica. Fet que es repetiria totes les nits. Aquell va ser el dia més divertit, vam poder pedalar quasi tot el recorregut, i ens va tocar fer una baixadeta a mode de Bobsleigh, impressionant!!! Tenies la sensació d’haver de caure 20 cops en tant sols un metre!!! I no!!! I així anar fent, amb l’ai al cor tota l’estona però amb un somriure de veure que podies anar controlant la bici. A l’hora de dinar vam creuar una carretera on vam aprofitar per dinar un Lounas a una bencinera, super, restaurant, colmado, etc.. a Galdotieva (Palojärvi). A ben dinat i amb l’estomac ple va apareixia un altre imprevist, la calor (-3 graus) va fer estralls a les neurones del companys però per sort no va durar molt gràcies a un núvol i una petita brisa. Just abans d’arribar a la següent cabana ja vam poder tastar l’autèntic paisatge lapó.

L’endemà va ser un dels dies més durs. L’estat de la neu no ens va deixar pedalar molt, però com que estàvem al mig del no res no podíem fer cap altre cosa que avançar caminant amb l’esperança que l’estat de la neu millores per poder pedalar. Però no va ser així. Ens va tocar caminar els 55 km empenyent la bici per sobre la neu... per que us feu una idea, seria com anar empenyent la bici des de Barcelona fins a Pineda de Mar per la platja... com no podia de ser d’una altre manera vam arribar a la següent cabana a les 2 de la matinada desprès de caminar durant 18 hores.

Però la feina no s’havia acabat, un cop a la cabana calia fondre neu per tenir aigua per veure i per sopar calent. No cal dir que el dia es va fer etern i que la moral estava pel terres. L’Ivan ens va animar amb les seves paraules esperançadores “ Vinga nois, que pitjo que avui no podrà ser!!!!” a bones hores ho va dir....

L’últim dia prometia, vam començar pedalant i força animats tot i haver de caminar algun tram. Però mica en mica es va anant aixecant una brisa curiosa, la neu pols s’acumulava sobre les traces fent-nos baixant de la bici i caminar. Anàvem guanyat alçada cap lo que es considera la laponia autentica, un paisatge erm i extens. L’absencia de vegetació deixava que el vent corregués tant com volia arrossegant la neus pols del terra, al principi molestava una mica, al final es va convertir en un infern, a cada passa la cosa empitjorava fins el punt que quasi no podíem caminar. Les bicis se les emportava el vent i ens feia perdre l’equilibri. En tant sols 5 metres les nostres petjades desapareixien i lo únic que ens preocupava era no perdre’ns de vista els uns als altres. Lo més curiós es que feia un sol que espetegava i la tempesta de neu i vent semblava que només corria els dos primers metres des del terra.

En un rampell de racionalitat vaig proposar que si passava alguna moto de neu la paréssim per demanar que ens treguessin d’allà, però les ganes de l’Ivan per completar el recorregut va tirar per terra la meva iniciativa. “Va, que això ho hem d’acabar!!!” El Cèsar va acatar sense replicar tot i que va estar apunt de escapar-se-li una llagrimeta... “Si... si... seguim...” Anàvem avançant com els crancs, de costat i a passos curtíssims, prouta feina teníem en controlar la bici i en no perdre l’equilibri. No crec que anéssim a més d’un kilòmetre per hora...

Potser que no ho sembli però això era el puto infern gelad...

I tot d’una, quan ja m’havia fet a la idea de passar uns dels pitjor dies L’Ivan va posar seny i va ser ell qui va proposar acabar amb el que podria haver estat tota una apopeia. Ja estava decidit, pararíem a les primeres motos de neu que pesessin. Casi res... esperà que apareguéssim dos motos de neu era com esperar un miracle. Però si, de cop ens van avançar dos motos de neu a les que els vam fer senyals per que paressin. Desprès d’explica’ls-hi la situació ens van dir que no ens podien portar per que les seves motos eren per una sola persona, i ens van deixar tirat com una burilla allà al mig desprès de veure com desapareixien ells i les seves motos entre la ventisca de neu.

El Cèsar i jo no deixàvem de repetir les paraules encoratjadores que l’Ivan ens va dir el dia abans “ Vinga nois, que pitjo que avui no podrà ser!!!!”

I quan tot semblava perdut va aparèixer del no res un grup de 5 motos de neu que va accedir a portar-nos fins a Kilpisjärvi, punt on havíem d’acabar la ruta. Vam haver de deixar les bicis allà mateix i agafar només lo necessari. Vam trigar dos hores amb moto de neu a arribar al poble. No vull ni pensar que haguéssim trigat si haguéssim continuat pel nostre compte...

Desprès de saquejar el super del poble i de dormir en una cabana full equip amb sauna inclosa, vam llogar dos motos de neu i un trineu per anar a rescatar les tres bicis que es trobaven a 45 km del poble. El tiu que ens llogava les bicis no les tenia totes quan li vam explicar les nostres intencions però com a bons rescatadors vam aconseguir els nostres propòsits, això si, semblàvem la versió moderna del Para Noel anar a repartir bici el dia de nadal.

Tot i el que podria semblar un viatge per no repetir, haig de dir que ens ho vam passar d’allò més bé i que vam disfrutar molt fins el punt de voler repetir una altre vegada. Potser d’aquí unes setmanes tenim noticies de la següent aventura.

També comentar que aquest any hem aixecat una mica d’expectació, hem sortit de forma anecdòtica al Periodico de Catalunya, i ens han fet dues entrevistes a la radio, una de 20 minuts a COM Radio i una altre de 10 minuts a Catalunya radio.

I agrair també a BUFF que ha tingut cura de les nostres orelles i coll.

Més fotos aquí.

2011-03-28T21:58:00.003+02:00

RODAMON CYCLING

by Ramonet

La gent del Rodamon Cycling Group a part de ser bona gent han creat aquesta web amb la intenció de promocionar el btt a nivell estatal d'Espanya, sobretot la competició. Interessant projecte que pinta molt bé. Almenys ja els he vist a Banyoles, Madrid i a Sta.Perpetua, o sigui estan a tot arreu i això es bo.

Encara que entrevistant a personatges com nosaltres no crec que tinguin massa èxit..

Millor feu una ullada a la pàgina : Rodamon Cycling Group.

Ahh o si sou com el Charlie que ara ha descobert el Facebook us podeu fer fans per estar informats.

2011-03-26T20:19:00.008+01:00

EL DIA ABANS

by Charlie!

De moment al circuit de demà a Santa Pepa ens hem trobat amb això... Moments previs a la invasió...

Totalment enmig d'ovelles, sort que no són carnívores eh Mercè...

2011-03-23T22:12:00.007+01:00

COPA ESPANYA XC

Casa de Campo - Madrizz

by Ramonet

El viatge:

Quins records tornar a la Casa de Campo amb la furgo-patera. La furgo ha evolucionat una miqueta però a la Casa de Campo encara hi ha el mateix moviment nocturn. De nit millor no sortir a pixar.

Primer la novetat a la furgo, canvi de nevera:

La última nevera estava morta, ara tenim congelador. Un luxe que els de la Mercedes-Volkswagen no poden tenir. Cositas...

El congelador es d'una mida ridicula pero ja n'hi ha prou si caben 4 gelats com els que ens varem menjar.

Però no tot va ser divertit, a les Espanyes encara hi han aquells tipus vestits de verd, ulleres fosques, pantalons apretats a la carn d'olla i peluts de pit. Efectivament la mítica benemèrita. Ens van donar un record d'Espanya de mentre que semblava que ens perdonaven la vida. Fills de p...

Com som bona gent, de tornada varem penjar el maleit re flectant que sempre porto però que fa tanta mandra de penjar.

Ahh!!!! i la furgo ja no porta Miyaguis ara porta Massicletas...

El circuit:

Casa de Campo a mi em mola, no hi han trialeres salvatges, ni paisatges alpins, ni corriols d'insomni però es un circuit de Copa del Món i amb això ja en tenim prou. A més a Madrid tot es de la muerte, la subida de la muerte, la bajada de la muerte. Realment ni les pujades son de la muerte ni les baixades son infernals, però el circuit es fa dur de veritat, entre planers i pujades curtes amb desnivell salvatge es casi cx de 2 hores.

El millor, molt públic, sobretot a la meva cursa.

El pitjor que a la Casa de Campo un diumenge amb sol està ple de gent, que no sap que si hi han cintes es que per allà passen ciclistes. De totes formes crec que a Catalunya encara hagués estat pitjor.

La cursa Fèmines:

Després de la desgracia tota junta de Banyoles la Mercè va tindre més sort. Ni va punxar ni res de res. Simplement va morir. Jeje.

Va fer 5a, en una prova C1 i primera no professional. Millor impossible...

La Cursa d'Elit:

A Banyoles amb tants pro's per 4 posicions em vaig quedar sense punts per el ranking de la federació espanyola, a més fins a última hora no ens varem apuntar a Madrid. Conseqüència: Tenia el dorsal 1044, que es el mateix que el 144. Hi havien 150 inscrits. Per un cop a la vida els arbits van fer el que tocava i van cridar un a un. Sortir des de darrera de tot es tot una experiència, ja no es pot estar pitjor.

Després d'algunes retallades (legals) alguns insults i deixar-me la vida a cada pujada finalment vaig acabar el 20è. Que amb Hermidas, Mantecons, Ralph Naef, Lejarreta, etc.. tampoc està tant malament.

Fent 20è ja vaig aconseguir els puntets necessaris per a Menorca tindre parrilla. Ueeee!!!!