RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimecres, d’abril 24, 2013

PUIGDEFROU EXHAUST

Dins del Bisonte team som uns pocs renegats, dos en concret, que ens varem quedar amb les rodes de 26", i com que som molt presumits i no podem sortir al carrer amb una bici tant desfasada per por del que dirà la gent, ens hem passat al running. En el mon del running tot son faves comptades, el meu 44 de peu sempre serà un 44, a no ser que s'imposi la moda de córrer amb sabates de pallasso.

Així doncs després d'uns dies d'entrenament descobrint com es corria i llegint molt sobre el tema (“Teo fa una cursa” i “Dora la exploradora”), en Carras i jo mateix hem fet una cursa de muntanya, per el Xavi es la segona de la temporada. Ell ja va córrer la guilleries expres a Sant Hilari. Cal remarcar que nosaltres correm curses de muntanya, els kilòmetres plans i l’asfalt ens fan venir urticària, nosaltres son gent silvestre.

La cursa del Puigdefrou no esta gens malament, es molt de les guilleries. La sortida era des del poble de la Cellera de ter i ràpidament s'entrava a córrer per corriols molt macos, d'aquells que encara es poden passar en bici, boscos molt tancats amb alguna clariana que et deixava orientar una mica. Poc a poc ens feien passar per algun tram que era un petit aperitiu del que ens esperava mes endavant, així anant passant els kilòmetres fins que en el 7,5. En el marge d'una pista molt trencada hi havia una corda lligada als arbres que s'enfilava muntanya amunt fins que es perdia de vista, efectivament començava el plat fort, la pujada al Puigdefrou. La corda deixava clar que la pujada no era de broma, aquí es on es decidia la cursa. Jo vaig arribar amb el relleu ben estudiat i tenia reserva per tirar una mica fort, hi havia gent que feia llufa, cosa que motivava bastant. Per donar una idea de la pujada, es feien 650m de desnivell positiu en 3km, això es molt!!! Un cop havent coronat el cim a on et feien una foto amb la cara desencaixada, got de Coca-Cola i cap avall per una pista que va durar 10 metres, altre cop a fer el cabra i a saltar marges, quina baixada!! 700m de desnivell cap avall en 3,5km, això també es molt!!!! per estar al nivell de l'altre gent, has de baixar fotent unes gambades impressionants, s'ha de tenir molta tècnica i uns genolls de ferro. Un cop a l’arribada tot comentant la cursa veies que hi havia molta gent amb la samarreta tacada de terra, mostra evident que havien llepat, això o venien bruts de casa.





En total 14 kilòmetres molt divertits dels quals una bicicleta no n’hagués poguts fer gaires, (i menys una de 29') molt contents tant el Xavi com jo per que no es va fer un mal paper, amb una mica d'entrenament es podran aconseguir reptes importants, ja tenim un calendari força interesant per davant.

Així doncs queda inaugurada la secció running dins del RitmoBisonte!!!!!

41 Carles   1:51:11
60 Xavier   1:58:44
 

2 Comments:

At 29 d’abril, 2013 13:13, Anonymous Anònim said...

Mort al running!!! Fins a la pretemporada, clar... jejeje

Esteu fets uns fieres!

Jo vaig fer una de 16 km de l'Anbaso... Va ser al Desembre o Gener, ja no ho recordo.

Robert!

 
At 30 d’abril, 2013 15:03, Blogger Charlie! said...

Quin estil en tots els sentits, en les maneres, en la roba, en tot... te molt merit còrrer podent anar en bici!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l