RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

divendres, de setembre 02, 2011

WC i d'altres..
by Ramonet

Després de córrer la Transmaurienne, directe a Barcelona, per treballar 5 dies i un altre cop cap al nord. 9 dies més de vacances per fer 2500 kms en furgo i alguns menys en bici.

1er dia:

Seguint la nostra tradició anual, pujada al Mount Ventoux. Mount Ventoux mola, bàsicament perquè es dur, fa calor i està a meitat de camí dels Alps.

Però aquest any abans de pujar varem fer una volteta per unes gorges i carreteres estretes de les que tant m'agraden.

2on dia:

Briançon, ruta tranquil·la amb btt per allà amb algun alegre sender, però apart d'això quilometres i més quilometres de fragoneta per arribar a Bormio (Italia).

3er dia:

El pensament era fer la volta Mortirolo i després Galibier. Però a mitja nit va començar a ploure, sembla que a les vacances no tingui que ploure però no es així. Com som uns covardes varem quedar-nos a la furgo veient una peli dolenta fins que va parar.

A les 14h sortíem per fer el Mortirolo. Tremendu i salvatge el Mortirolo. Sort que vaig ficar seny i vaig muntar el compac que havia agafat per si cas. Amb el 34x26 es puja per tot arreu...



4rt día:

Ara tocava el Stelvio, pujar i pujar per baixar per l'altre banda, entrar a Suïssa per pujar un altre cop cap al Stelvio per Umbrailpass, amb algun tram de terra que fa uns anys varem baixar a la Transalp. Jo seguint la dieta Mercè, o sigui, menjar casi el mateix que la ella, vaig pillar un globo d'aquells que et menjaries l'herba del camp. Em vaig contenir de no atacar una coca-cola abandonada a la taula d'un bar, però tocava tornar a baixar per on havia pujat a buscar la Mercè. Després de estressar la Mercè per que anes més rápid per arribar abans al super de Bormio vaig poder omplir la meva panxeta de bolleria Italiana i Coca-Cola.

Foto de rigor.


Casi com els caracoles de Chile.

Tram de l'Umbrailpass, amb tanta pujada la única distracció es fer fotos.

L'últim revolt...

Yeeeaaa!!!

Baixada del Stelvio, igual de salvatge.


5è día:

Com que no haviem pogut fer el Gavia per culpa de la pluja, tocava fer-lo si o si. Un puja i baixa que en un port com el Gavia ens van sortir més de 70 kms..

Per la tarda a fer de persones normals i fer una volta per Bormio on la cosa més destacada va ser una màquina de pà 24h. Sort que no ni ha una a la carretera de la Roca...

Al vespre tornar a pujar el Gavia però aquest cop en furgo per dormir a dalt. Mil cops pitjor fer el Gavia amb furgo que en bici.



Ohhh un gran invent.

Free camping a 2654m !!!

6è día:

Ja tocava posar-se seriós i canviar de bici. Que millor que correr una Güold Cup. Que grande la WC, potser massa i tot per nosaltres, però igualment, QUE GRANDE!! en majuscules.

Després de fer menys d'un mes d'haver descansat, portar una setmana amb bici de carretera per ports salvatges i tot això en una cursa on estan els millors del mon. Tenia bastant clar que pillaríem.

Al arribar tot nou per nosaltres, on acampem, on agafem el dorsal, com entrem al circuit... Un cop amb els dorsals i la furgo aparcada a fer voltes.

El circuit guapo de veritat, per sort es el menys salvatge, així que amb la meva no-tecnica podia baixar tot muntat això si amb mil traçades que t'has d'aprendre. La gent ja portava casi una setmana fent voltes i nosaltres amb les cames que ens cremaven dels dies anteriors amb 3 voltes ja estàvem petats.


Ja en el circuit de WC encara que podría ser tranquilament Collserola.

La Mercè abans de correr ja va triunfar amb el dorsal.

7è día:

Dia de pre-cursa. Fer més voltes al circuit veure com ja gent va a mil per hora i tu com una tortuga i després a descansar, per fi...

8è día:

La cursa..

La crònica ja la varem fer aquí i està la cursa de la Mercè està millor explicada. Jo ja portava dies amb la maleïda al.lergia, entrenant vaig tiran però en cursa i més en aquella vaig durar Start Loop i una volta.Després de no poder omplir els pulmons vaig petar com un sapo. Va arribar un moment que en una pujada em vaig quedar ofegat igual que a sota una piscina, o parava o queia de costat. Em vaig aturar vaig intentar agafar aire i amb un globo que ho veia tot borrós vaig arribar com vaig poder fins la furgo. Allà em vaig tombar i ni vaig veure acabar la cursa.

Ehh però això no ens desanima, tot el contrari, jo si o si vull acabar una cursa de Güol cup i encara que faci últim poder agonitzar de veritat i no de manera guarra perquè no em trobo bé, Però sobretot perquè la Mercè necessita córrer curses que siguin com les de nois. O sigui que si et despistas un segon et passen per sobre 3 noies.

A la nit ja de camí cap a casa però fent una parada a menjar-nos una super Pizza amb gelat. A part de la cursa hi havien altres cosetes a celebrar..

La traçada bona era per l'esquerra de la foto, sobre les pedretes humides. Varem provar i després de doblegar un disc, una casi-caiguda i un big-crash, la millor alternativa per sobre la pedra.

Gràcies a la gent de l'Odena per els ànims i les fotos. Fins i tot amb la meva curta cursa tinc foto i tot.

9è día:

Fer 1200 kms de cop es de locos, així que paradeta a Montgenevre al Bike Park, però nosaltres som tíos durs que pujem per les baixades, que bevem bidons bidons carregats amb 4 cullerades de les grosses d'Isostar, que ens menjem els PowerGels de 2 en 2. Així que ni forfait ni punyetes, pujar per la pista fins a dalt de la pista i baixar per corriols interminables.

Pista vermella perseguint descenders amb bicis full de lloguer.


Avui mateix marxem cap a Madrid a córrer l'Open d'Espanya de Marathon. Una cursa de 90 Kms.... Jo encara igual de perju amb l'ofegament aquest que ja no se si es al.lergia o que merda es.

4 Comments:

At 02 de setembre, 2011 13:52, Blogger Ro said...

Que grandes que sou!!!Felicitats!!!
Tranquil Ramone, segur que amb el clima més sec de Madrid se't passen les alergies... jejeje.

 
At 05 de setembre, 2011 11:35, Blogger David Casalprim said...

Buff l'Stelvio Pass... encara tinc mal sons d'aquest port... i això que no l'he fet en bici encara... però a la transalp de fa uns anys em va tocar fer encabir l'autocaravana del Vicens per aquelles curves estretes i al fil del precipici. Segur que en bici es pateix menys...

 
At 05 de setembre, 2011 16:20, Blogger Charlie! said...

Si que és grande si!!!! La temporada propera més encara que millor serà difícil!!!!

 
At 05 de setembre, 2011 20:50, Blogger mercè!! said...

jaja David! nosaltres vam recordar el mateix..

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l