RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de setembre 13, 2010

PUR DIVERTIMENT & PURA AGONIA

by Ramonet


PUR DIVETIMENT

Dos caps de setmana fent el mateix, però de diferent manera. La setmana passada tot i estar apuntats a la Turbon no varem anar. Finalment em va fer com molta mandra allò de recordar vells temps i tenir que anar amb bici amb una llibreta al manillar per saber el camí, també podria ser que em feia molta mandra fer 140kms de btt quan encara no estic recuperat de la Cristalp. Jeje.

Com tampoc teníem cap ganes d'entrenar per els mateixos camins que faig entre setmana. Varem buscar un parell de cosetes. Simplement divetiment sense buscar cap resultat...

2 HORES D'OLOST.

Cursa que ja serà el tercer cop que he anat. Simplement m'agrada el circuit i la fan dissabte per la tarda, així que no coincideix amb res. La cursa es a relleus en equips de 2 persones. Com ja falten bastantes neurones que millor que córrer sols. Total 2 hores i resistència son com contradictoris...


Primer d'individual i Mercè primera e única fèmina.


Despres de fer 13 voltes a un circuit durant 2 hores, el millor, la merendola. Un gran invent el Big-Danone.


PUJADA AL TURO DE L'HOME

Tant simple com sortir unes 400 persones de Sant Celoni i acabar a dalt del Turo. Totes les curses tindrien que ser així, sense baixades. Vaig pegar mil palos i algú es va cagar amb mi.

Tot i així un que em va aguantar totes les series, em va acabar fent un palo que em va fer vindre tot el cansament del dia anterior. Tot i així varem baixar el record de la proba en 4 minuts.



Es molt cutre ficar el dorsal al manillar en una bici de carretera. Pero es que no hi havia una altre... L'únic punt a millorar de la organització. jeje.

La Merceditas a dalt. Primera fèmina.


PURA AGONIA

Si l'altre cap de setmana simplement era entrenament aquest tocava ficar-nos seriosos i anar cap a Cantàbria a córrer la tercera cursa puntuable per la Copa Espanya de Maraton a Cartes.


COPA ESPANYA MARATON- Cartes (CANTABRIA)

Com a casi pro's sortim el dijous a la tarda cap a Cantàbria, no sense que algú malparit em robi el meu Iphone de dintre la furgo de mentre que jo penjava la bici al portabicis. De locos..!!!

Un cop allà intentar anar a veure un tram del circuit, al cap d'un quilometre ja estàvem perduts. Casi millor que així no fem pujades. Doncs res a donar voltes per els carrils bici de Torrelavega i algun si-puerto.

La tarda que tenia que ser pur relax es va convertir en una locura. Primer reparar el radi que el Robert havia trencat de la seva roda. Com es veu que a Torrelavega tenen molta feina varem tenir que anar 2 cops a la botiga de bicis. Entre viatge i viatge van caure alguns croissants per recuperar forces.

Però quan ja tornàvem disposats a fer un super sopar, resulta que s'acaba el gas de la furgo. Grrrr.... En mitja hora ja coneixíem el parell de repsols de la zona i la furgo ja tenia bombona de gas nova.


Amb només 50 Kms i un parell de ports la cursa era com una Cristalp però dividida amb tres. Si allà vaig aguantar anant a tope aquí també tindria que poder.

El terreny casi fet a mida per mi. Amb ports llargs i baixades no molt tècniques. No se com però vaig aguantar al davant i el millor que amb tants pro's de carretera per primer cop vaig poder disfrutant fent el que em fan a mi cada cap de setmana. Deixar que em deixin a la pujada i sense fer cap esforç deixar-los a la baixada. Que grande deixar gent sense morir...

Finalment 5è de la General.



La Mercè després d'anar bona part de la cursa amb la Mascarreras, finalment va cedir 3 minutets. Pot servir d'excusa que va trencar el canvi de plats o que la Mascarreras ja havia fet el circuit. Però de totes formes només fa un any amb sort hagues arribat a 15 minuts de la Cristina. La progressió es evident.


El Robe ja s'ha acostumat a guanyar. Primer Master-30!!! Ja van 2 de Copa Espanya aquest any...


Al faltar l'Anna Villar ara la Mercè es: Lider de Copa Espanya!!!!!!

El millor que ho te com a molt fàcil endur-se el campionat.


Moment cultural...


De tornada a tota velocitat cap a casa...


3 Comments:

At 14 de setembre, 2010 09:45, Blogger Ada said...

Brutal, sou uns cracks! Quina manera de fer podis!! I quins bons resultats a les generals del PowerBar Marathon!

 
At 15 de setembre, 2010 13:15, Anonymous Elena said...

Vaja màquines!!!!!!!
Ramonet, si des del dia de la vitro ja ets l´ídol de l´Eloi, avui quan ha vist que et menjaves les seves pòstres preferides,els Big-Danones els devora, doncs ja no et dic.
I tu Mercè, llàstima de no haver-te pogut fer de parella a Olost, que segur que hauriam patit de gust totes dues juntes.
Ah! i a la pròxima m´hi jugo un dinar a Cal Ballús a que arrives a davant de la Mascarreres, "fijo".
Felicitats parella!!!
Arreveure

Elena

 
At 15 de setembre, 2010 19:00, Blogger hectorlynch said...

No pareuuu!!!
Sou uns màquines!
A veure si algun dia ens veiem "de tranquis" tots!
Ara us diria a descansar i celebrar els podis, pero segur que ja esteu entrenant o sigui que res, a seguir a tope!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l