RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

diumenge, de juliol 04, 2010


Pel món, a Caixa Girona i més...

By Mercè

Destinació 1: Montreal, un dels centres culturals més importants de Canadà i d’Amèrica del Nord (segons Wikipedia). Preciosa la ciutat.. grans edificis, envoltada per dos grans rius, uns carrils bicis de luxe, poc trànsit.. poca cosa més vaig poder visitar ja que el motiu del meu viatge va ser la participació en un congrés internacional, de nanotubs de carboni (com no...). Allà vaig tenir la sort de conèixer la Consellera de Ciència d’EEUU que hi havia hagut amb els expresidents Bill Clinton, George Bush.. una persona espectacular.

A més, vaig poder anar en un dels festivals de Jazz més importants del món.


Mentre la gent encara dormia.. per no perdre massa la forma, jo anava a fer Turisme.. Una Brompton m’acompanyava, i vaig descobrir kms de carrils bicis espectaculars.. totalment separats dels cotxes.. las sorpresa és que no se com vaig anar a parar dins d’un circuit de F1 urbà que hi ha a Montreal que es veu que és famós.. uns ciclistes hi estaven donant voltes.. i jo, per no ser menys, amb la brompton i sense casc, també vaig donar una volta.. tot i intentar afinar la traçada a cada corba, no podia anar a la seva velocitat.. no se que deurien pensar de mi.. una pena que aquell dia no vaig poder fer cap foto..




Comentar que l’hotel estava situat al barri xino, així que pels matins esmorzàvem en una panaderia de xinos i per la nit sopàvem en restaurants xinos més autèntics que els de Barcelona.. el somni d’en Ramonet..


Bé, després de comprovar que el cap m’havia crescut uns centímetres (ja no m’hi cabia més informació) tocava tornar a Barcelona on començaria un llarg i dur cap de setmana...


A les 11 del matí de dissabte.. en Ramonet ja estava a punt a l’aeroport per recollir-me i conduir directe cap a Montràs on participaríem a Caixa Girona, es corria per la tarda.

Tot va passar així, mentre en Ramonet va anar a reconèixer el circuit, jo intentava dormir en la seva magnífica furgo. Entre les 7 hores de vol i les sis hores de diferència d’un país a l’altre, només havia dormit intermitentment a l’avió, i necessitava descansar.

Al no tenir parrilla en Ramonet va sortir últim, però mica en mica va anar guanyant posicions fins quedar primer. Va apretar fins que va comprovar que no tenia ningú a roda seva i Va continuar a un ritme còmode arrebossant-se amb tota la pols que feia la moto de cap de cursa. Guanyador!

Aprofito la crònica per aclarir que SI, en Ramonet és de Barcelona ciutat, i NO, no és la primera vegada que córre a Girona


Jo, vaig sortir última i em vaig quedar última fins que les més de 170 pulsacions em van despertar (uf, quines pujades!).. mica en mica vaig agafar el ritme i vaig acabar 2a èlit!! (érem dos..) Darrere Cristina Mascarreres que va fer una magnífica cursa a terres seves proclamant-se campiona de Girona.


Mentre esperàvem l’entrega de premis, una mica de celebració..


La meva pobra bicicleta va acabar enterrada... al moure-la, va caure la piràmide de cocacoles que amb tanta cura la gent de girona va anar fent..


I per acabar, una mica més de celebració a la nit per Monjuïc..


I per fi, diumenge un llit de veritat..

Voldria agraïr especialment a Koos, de BikeTech el deixar-me la bicicleta Brompton durant el congrés, ha estat tota una experiència, i a més, a l'aeroport ha passat desapercebuda.. !!

6 Comments:

At 05 de juliol, 2010 08:38, Blogger totgas said...

Quins dies mes ben aprofitats Mercé, Ramonet el proper any no et renovaran la llicencia, si continuas guayant curses a Girona, que aquest terreny es feudo Esteve i Ambisist i no esteu ben vist al pixapins.

 
At 05 de juliol, 2010 22:07, Blogger RAMONET said...

Esta clar que el Moradell te mania als pixapins com nosaltres..

Mola el Francesc i la marieta de pelotis. :)

 
At 05 de juliol, 2010 23:59, Blogger Joan Cortés said...

Merçèeeee, quin viatge, no?? Fas Envejaaaaaa.
Pels nanotubs de carboni també.
Ramonet, ets un tio humil òstia, i això ens agrada.
A topeeee

 
At 06 de juliol, 2010 14:54, Blogger Ada said...

Mercè no sé pas com t'ho fas per compaginar tantes coses! Quina és aquesta tàctica d'anar a passar calor a tots els podis? ja ens ho explicareu!
Felicitats!

 
At 18 de juliol, 2010 23:28, Blogger Charlie! said...

A les escombraries molta cocacola i poca fanta de taronja... sou els meus ídols, quan sigui una miqueta més gran vull ser com vosaltres!

 
At 26 de juliol, 2010 15:01, Blogger hectorlynch said...

Com et mous pel món Mercè! fent col·legues de la casablanca i tot... i sense que falti mai una bici al costat!
I en curses com sempre pujant de podi en podi!
felicitats i bon estiu!!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l