RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimarts, d’octubre 06, 2009

BARCELONA (Catalunya)
by Ramonet
Doncs si ja fa uns quants dies que estem un altre cop a casa… Amb tant temps fora de casa s’ha de ficar una mica d’ordre a les coses. Així que no hem tingut massa temps per res però igualmente no hem tingut cap pressa en penjar una cronica si la última que estava publicada era la del gran Massai.
Els últims dies en bici no van donar massa de si, de fet a la meva ment ha quedat grabat uns quants quilometres de plà i una salvatge entrada a Cartagena.
Va donar molt més de si la tornada en avio a Quito per estar per allà un parell de dies i de pas aprofitar per vendre la bici de la Mercè. Però encara va donar més de si la tornada de Quito a Barcelona, amb mil registres a l’aeroport de Bogota i la no-perdua de les bicis a la nova terminal de Barcelona on els hi va costar un parell d’hores trobar un ascensor amb la seva clau per podre recollir les pobres bicis. Si ho se tornem en bici…


Un cop a Cartagena va tocar tirar mes de la meitat de les coses que ja tenien una mica de desgast…
El senyor Bob també es va quedar allà, potser ara esta donant voletes lligat darrera la bici d’algun panxitu.

La Merceditas a Cartagena..



El Ramonet a Cartagena.

De totes formes si s’ha d’acabar algun viatge aquest es un molt bon lloc.

Amb mes de 15 dies ja per casa costa i molt acostumar-se un altre cop en aquesta vida de vegades una mica sense sentit si més no que costa trobar-li el sentit.
Un s’acostuma a la llibertat, a veure cada dia llocs nous, a formar part de la naturalesa, a preocupar-se basicament en sobreviure i poca cosa mes. A passar a viure envoltat de ciment, treballar per comprar-se coses bastant inutils, a fer cada dia el mateix en el mateix lloc, vamos a no-viure. Però com he dit tot es acostumar-se i cada lloc vida te les seves parts bones i com aquí puc seguir pedalejant com un boig jo ja soc feliç.
Això si a part de l’únic souvenir que m’he emportat del viatge (el meu machete) m’emporto milions de records, vivències, experiències, i alguna neurona de menys que potser necessitaré.
Però tot i així la vida sempre es curta per fer les coses que ens agraden i llarga per pensar coses com millor que ningú descriu el Borges:

Instantes
Jorge Luis Borges
Si pudiera vivir nuevamente mi vida.
En la próxima trataría de cometer más errores.
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido, de hecho
tomaría muy pocas cosas con seriedad.
Sería menos higiénico.
Correría más riesgos, haría más viajes, contemplaría
más atardeceres, subiría más montañas, nadaría más ríos.
Iría a más lugares adonde nunca he ido, comería
más helados y menos habas, tendría más problemas
reales y menos imaginarios.
Yo fui una de esas personas que vivió sensata y prolíficamente
cada minuto de su vida; claro que tuve momentos de alegría.
Pero si pudiera volver atrás trataría de tener
solamente buenos momentos.
Por si no lo saben, de eso está hecha la vida, sólo de momentos;
no te pierdas el ahora.
Yo era uno de esos que nunca iban a ninguna parte sin termómetro,
una bolsa de agua caliente, un paraguas y un paracaídas;
Si pudiera volver a vivir, viajaría más liviano.
Si pudiera volver a vivir comenzaría a andar descalzo a principios
de la primavera y seguiría así hasta concluir el otoño.
Daría más vueltas en calesita, contemplaría más amaneceres
y jugaría con más niños, si tuviera otra vez la vida por delante.Pero ya tengo 85 años y sé que me estoy muriendo.

Etiquetes de comentaris: ,

4 Comments:

At 06 d’octubre, 2009 22:29, Blogger Arnau R.C. said...

Molt bé parella,

encara que a vosaltres no us faci moooolta il.lusió, nosaltres ens alegrem molt que hagueu tornat!
I és que la vida no només sòn grans viatges, i ara segur que podem compartir il.lusions més petites, però il.lusions al cap i a la fi ;-)

Petons
Bet i Arnau

 
At 06 d’octubre, 2009 23:45, Blogger Charlie! said...

Adèu a la pura vida i benvinguts a la puta misèria del dia a dia "civilitzat" que un cop dintre de la roda tampoc sembla tant dolent.
Unes setmanes i totalment integrats... fins la propera "escapadeta"!!!!!!!!

 
At 07 d’octubre, 2009 13:48, Blogger Bucles said...

A mi em costarà desacostumar-me a esperar amb impaciència per lleguir i emocionar-me amb les teves cròniques. Si més no ara espero, igual d'impacient, algun entreno nocturn o alguna quedadeta de dissabte per poder sentir les fantastiques cròniques de "viva voz". Benvingut!!!

 
At 08 d’octubre, 2009 08:22, Blogger KORE said...

Morimos nada mas nacer.....

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l