RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

diumenge, de juliol 05, 2009

TRUJILLO (Perú)
by Ramonet

Dia 167, 10.543 kms, 623 hores pedalejant...

Sortint de Huaraz encara va seguir l'espectacle visual durant la llarguissima baixada al mar. Encara seguint al costat dels pics mes alts de Perú, com el Huascaran. Fins i tot em van donar ganes d'anar a fer un trekking, però enseguida van tornar les poquetes neurones al seu lloc i vaig seguir pedalejant.
A mesura que vaig anar perdent alçada es dona l'entrada al canyon del Pato, igual d'increible amb la seva boja carretera seguint el riu amb túnels excavats a la roca. Això si tot i ser baixada, algun dia ni 12 km/h de mitja... Massa pedres tirades a mala llet. No m'imagino passar per allà en època de pluges...
Però un cop passat això i amb l'alegria que et dona entrar a l'asfalt em vaig saltar un creuament, l'equivocació va costar fer 70 kms extres.

La motivació era arribar a Trujillo, a la casa de ciclistes. Per aquí ha passat tothom, bueno tothom que viatja en bici. Des de Biciclown a l'Arnau tot passant per Heinz Stuecke que porta 45 anys viatjant i ha de tornar ara el Juliol, quina llàstima no coincidir amb ell... Així fins a uns 1.000 ciclistes.
L'anfitrio el Lucho, una de les persones mes boges per la bici que he vist, fins i tot al seu fill l'hi ha ficat "Lance"... L'any 2000 a traves d'un ciclista que va passar per la casa i d'altres 30 que es van organitzar per pagar-li el bitllet va aconseguir anar invitat en la caravana del Tour, seguint-lo durant 3 setmanes. El seu somni... Feia pocs dies havia anat a visitar les ruïnes de Chan-Chan i havia demanat a Déu que l'hi concedís aquest desig. Veure les fotos dona molta enveja. Ara es delegat de la federació de ciclisme a Trujillo i també organitza curses. Llàstima que feia una setmana n'havia hagut una i jo no estava..
Aquí tens llit on dormir, arreglar la bici, altres ciclistes, informació, i mes cosetes.... Tot això gratis encara que com totes les cases de ciclistes i esglésies esta be deixar la voluntat al marxar...Per mi la casa ha suposat unes vacances dintre de les meves vacances, 4 dies sense tindre que pensar on dormiré, on menjaré, si hi ha pujades, si el camí es de terra... Simplement passant el dia i poca cosa mes. Això si ara a muerte cap a Quito que queden ja molts pocs quilometres de pedalejar sol...

Si algú esta interessat...

El canyon del Pato

Un dels 35 túnels, de fet mes que túnels eren coves... Molts els tenia que fer a peu que no es veia una merda.


S'ha de tindre molta fe per viure en aquest lloc a la meitat del desert on la meitat de cases estan abandonades.


Jo mismita que aprofito el pont per fer-me una foto. Jeje.

A la casa de ciclistes hi ha uns Australians que viatgen en 2 tàndems. El pare i la mare condueixen i els nens van darrera. Familia de 4. Molt bona gent amb un grandissim cor. Una gran lliçó de que no hi ha res impossible. Van començar a Los Angeles i no saben molt be on van... Doncs un dia la van liar, van decidir comprar una cadira de rodes a un invalid que te 70 anys i que per moure's va de genolls i arrossegant-se amb les mans.Van aparèixer a la casa amb la policia i la prensa... No perquè ells es volguessin donar publicitat sinó per els polis i la premsa sensacionalista d'aqui que es volia anotar "el tanto"..El millor els polis fent-se la foto muntats a la bici.

Lucho (el de la casa), la seva dona Araceli , el fotograf, polis i els nens Australians tots junts a comprar la cadira.. A la nit van sortir a les noticies de la tele a 2 canals, radio i l’endemà als diaris.

“Viste loco este boliche esta buenissimo...” Això deien els Argentins que també estan a la casa i al costat el Lucho. Com deia: “holidays. El Lucho esta tan malalt de bici que sempre va vestit amb jaquetes i camelback de ciclista, encara que sigui de nit...

La leonera o habitació. La guitarra la sabien tocar però amb la trompeta encara necessitava practicar potser alguna anys mes..

Mar=Panamericana=Desert
Per sort aquest cop vaig en la direcció correcta (només cal mirar l’arbre).

Etiquetes de comentaris: ,

8 Comments:

At 05 de juliol, 2009 05:43, Blogger mercè!! said...

Doncs espero que tinguis les mateixes ganes que jo d'unes altres vacances, però d'un mes!!

 
At 05 de juliol, 2009 11:43, Blogger KORE said...

Queremos vacaciones! Queremos vacaciones! Queremos vacaciones! Queremos vacaciones! Queremos vacaciones! Queremos vacaciones! Queremos vacaciones!

Ramone, que grande ManuChao! y saludos de Fermin! ohhhh

 
At 05 de juliol, 2009 17:42, Anonymous Anònim said...

hostia , ese chaman tiene telefono de agente secreto. llama llama ramoné

 
At 05 de juliol, 2009 19:39, Blogger lefobserver said...

Hello from GREECE!!!
Could you visit my blog ‘’http://lefobserver.blogspot.com/’’, in order that the flag of your country, will be added to the index of my visitors?
Thank you in advanced.

 
At 05 de juliol, 2009 20:15, Blogger Ro said...

Això del Pato deu ser per que fent tantes corbes acabes echando el pato, no?

 
At 06 de juliol, 2009 01:58, Blogger RAMONET said...

Mercè vacances significa no pedalejar. No t'imagino un mes sense pedalejar, de fet no t'imagino ni els 3 dias que jo vaig estar... :P
Carlitros tu vida son unas vacaciones... Casi me das envidia con lo de Manu Chao, pero si veo Manu Chao significa estar en Barna. Casi prefiero escucharlo en Mp3..
Robe tio no se quina similitut te aquell "cañon" amb un "pato"... El que va ficar el nom era un empanat.

 
At 08 de juliol, 2009 22:08, Blogger Arnau R.C. said...

Ei Ramonet,

La casa de ciclistes de Trujillo, ha millorat moooolt desde que hi vam estar amb la Bet. Pintada, escombrada, fregada i molt més. Però no tindràs por ahí un foto del lavabo? Crec que és de lo pitjor on he estat mai... (més que aigua corrent, que no en tenia, era d'aigua flotant amb ...)
Apa gas que et queda un bon troç i amb les carreteras equatorianes fliparàs ;-)

... Merçè, no et deixis enganya... ja t'explicaré jo el que sòn vacances ;-)

Molts petons
Bet i Arnau

 
At 19 de novembre, 2009 04:16, Anonymous Anònim said...

naucil veliko

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l