RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dijous, de juliol 09, 2009

PIURA (Perú)
by Ramonet

Día 171 , 10.874 kms, 637 hores sobre la bici...
Si hi ha una cosa que em fa molta ràbia es que un any que no tinc que fer centenars de quilometres per veure el Tour i tenint la possibilitat de veure’l per les carreteres que passo cada dia, resulta que estic a milers de quilometres a distancia.
Com a consol he pillat un lloc amb tele que donen el Tour a Piura (ciutat fundada el 1532 per el “senyor” Pizarro).
Avui he vist l’etapa i demà la de Barcelona. El millor es que amb la diferencia horària aquí les etapes acaben a les 10:30h.. es fantàstic esmorzar veient el Tour per un cop acabat sortir en bici...

De Trujillo fins aquí tot Panamericana i plà. Carreteres que son avorrides fins i tot en cotxe. Però després d’estar mesos per les alçades, fent ports interminables i camins de merda es fantàstic poder rodar a una mitja de mes de 20 per hora.
Les cames estan hores donant voltes sense massa dificultat de mentre que el cervell esta ocupat en altres coses, separació cuerpo-mente, jeje. Entre la nova música que em van passar els Argentins i coses que un va pensant les hores passen volant. Amb el paisatge tens poc on distreure’t.
Per el mig ha tocat creuar un desert, però un desert descafeïnat, uns 200 kms, 100 kms corba de 30º i 100 kms mes, així segur que no milloro mai en las trialeras...
Desert deu ser perquè no hi ha vida, ni animal ni vegetal. Però un desert on el creua la carretera Panamericana i hi ha un restaurant cada 30km. O sigui res a veure amb Atacama o els alts de Bolívia... Si en un desert pots comprar una Pepsi es que ja no es un desert..

De totes formes, demà ja surto de la Panamericana per desviar-me de la costa i anar cap a les muntanyes d’ Equador, que en un parell de dies ja he tornat a canviar de pais.
A veure que tal Equador, de moment se que les pujades son salvatges (per desnivell) i que des de fa uns anys la moneda es el dollar (gringooos!!!) per mi millor que no tinc que fer càlculs mentals durant tot el dia. El que de veritat espero que la música oficial no sigui la cumbia. Estic mes fart d'escoltar cumbia que el Carras en el seu vell pis i els seus antics veins...jeje.
Un autèntic bar de camioners de la Panamericana… La meva bici feia 1 minut estava aparcada entre els camions.


Uhuuu!!! Comença el desert de Sechura…
Com vaig llegir en una pagina web de viatgers: “Todo lo que una persona necesita para vivir cabe en unas alforgas..” En en meu cas en un carrito... Sembla una tonteria de frase però si et fiques a pensar, perquè collons tenim tota la casa plena de trastos inútils i a sobre anem comprant més merdes que pensem que son imprescindibles per a la nostra vida i divertiment.
Amb el que porto en el carrito que arrossego podria estar anys viatjant, les coses tenen el seu desgast i s’han de canviar per noves, però tampoc cal tindre 20 coses iguals (jo a Barna ho tinc..) . Ara he comprat uns pantalons nous, els vells estaven desfets i els llençaré, però he estat 6 mesos amb només uns pantalons llargs, un cop acabava d’anar amb bici no tenia que pensar que em ficava. No sabria dir els que tinc a Barcelona...
Tot això ho penso ara però al tornar tornaré amb la mateixa tonteria.
Divagant una mica amb tantes hores de rectes per el desert...



Simplement esperant que passin les hores, quan més tard més vent fa... Més val tindre els elements a favor que en contra.

El meu millor amigüito... Ni una baralla en 6 mesos.



El mig del desert, amb el sol ponent-se per l’oest i la lluna plena sortint per l’est. Tot això acompanyat d’un foc... Pot haver res millor?? Bueno potser el mateix però acompanyat.. Pura vida!!!

A Piura un altre dia de “parón”. Diferents col·lectius manifestant-se: Treballadors d’obra civil, mestres, camperols comuners, indígenes, algun partit polític... No estic molt segur que arribi al final del mandat el president actual.
Jo un altre cop ja las he tingut amb un poli ja que es veu que no pot tirar fotos i parlar amb un manifestant... Deia que em tenia controlat... Capullos!! De mentre una senyora flipan igual que jo gravava amb el seu mòbil la conversació amb l’autoritat...

Etiquetes de comentaris: ,

5 Comments:

At 09 de juliol, 2009 09:40, Blogger BULL said...

Ramonet no te quejes. Menudo lujazo, un desierto con Pepsi !!

BULL

 
At 09 de juliol, 2009 17:52, Blogger Arnau R.C. said...

Ramonet que comences a fer-te les tipiques palles mentals del viatger que perd els origens ;-)

 
At 09 de juliol, 2009 22:22, Blogger KORE said...

Ramone! ohh que grande el Tour ohhhh, por cierto tu tienes mi silla plegable? joe no la encuentro o no me la han devuelto..... mañana mas y mejor! ohhhhh

 
At 10 de juliol, 2009 03:28, Blogger RAMONET said...

Bull un desierto con Pepsi y suficienta agua como para hacer que me limpio no es desierto ni es nada...
Arnau massa hores sota el sol... i ara que estic a nivell del mar el cervell l'hi arriba massa sang i ja no està acostumat.
Carlos que te jodan!! jeje La silla creo que la tengo secuestrada hasta que no me devuelvas esa Game Boy pantalla monocromo con el juego del Mario. :P

 
At 10 de juliol, 2009 19:27, Blogger KORE said...

Ramone tengo esa GameBoy intacta esperando que suba de valor, como la caja de Nirvana ;-)

Mira las fotos de nuestro blog, tope de globero.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l