RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dijous, de juliol 02, 2009

Pedals de Foc 2009
by Aquest encara està viu?

La nit abans de les curses, o de determinats díes especials m'encanta anar-me a dormir pensant 'quan et tornis a ficar al llit hauràs fet X cosa', i en pensar-ho el divendres a la nit a Vielha, igual li vaig posar un interrogant al final a la frase. Eh, que son 230km de muntanya, plens de ports com si no hi haguès una altra cosa i... sortint a les 5 del matí!!!

Si, per sortir a les 5 és necessari llevar-se com a les 4... per intentar esmorzar i anar cap a la sortida. No cal dir que a aquestes hores un no es persona encara, oi?. Doncs això, més vegetal que animal, arribem a la plaça de Vielha que ja està força plena. Tècnica corralines i ens posem prou endavant. Just darrera d'un artísta vestit d'Orbea de cap a peus que minuts abans de sortir demana a crits una manxa de peu com un desesperat. Jo no sabía qui era en aquell moment, pero desprès m'ho van deixar clar. És un vell conegut de molts, d'ara endavant l'anomenarem 'L'

Sortida pel carrer aquell infernal amunt, no trobem gaire follón perque hem sortit endavant, sort! I en un moment i amb un reflexe veig com dos que han tret uns metres a tota la resta. Faig una apretadeta absolutament innecesària i m'ajunto amb ells. Son en Llibert que pedala sense esforç i 'L', que esbufega. Pedalo amb ells fins gairebé el final del túnel. Túnel que passem a 24 - 25 km/h, al començament parlant amb en Llibert i al final només escoltant-lo. Uns 300m abans d'acabar el tunel els deixo anar uns metres per agafar aire. Com que cap dels dos porta llum, no crec que tingui massa problemes en agafar-los a les pedres.

Efectivament, al primer tram de baixada passo a 'L', que a més de no semblar garie 'suelto' baixant, porta forquilla rígida. És la millor elecció? Ehem... Uns metres més endavant em trobo a en Llibert de cara, que s'havia passat una cruilla d'aquelles perdedores que hi ha al començament. Veig que el ritme que porta es bo i aguanto amb ell fins a Vilaller, primer control, on signem i sortim poble amunt.

I ja en les primeres rampes començo a pensar que millor deixar que cadascú vagi al seu ritme. Aquesta idea em queda confirmada quan veig que en Llibert no té cap intenció de baixar el plat gran. I jo no tinc cap intenció de que em reventi, tot i que crec que ja ho ha fet en la pujada al túnel, encara que no n'era conscient.

Efectivament, van passant els kilómetres i no trobo un ritme 'útil'. Res, el camí de l'aigua s'em fa una tortura, les pujades d'asfalt de desprès em semblen Ca'n Alegre (anava a dir Alpe d'Huez, pero es poc mític), i el port aquell amb pista pedregosa sembla no acabar mai. Un cop que (increiblement) acaba, arribo a l'avituallament de Les Esglèsies, on m'espera la mama per posar-me aigua, guardar-me els manguitos i perneres... i recordar-me que marxo sense camelbak ni bidons... ¬¬'. Tan poc ritme pedalant i tanta pressa per sortir de l'avituallament!

D'aqui es puja per una variant nova al Coll de l'Oli. Els primers 5 o 6 km son pedalables, per pistes amb pedres i alguna rampa dura, que evidentment es fa dura, i a partir d'un coll s'ha de caminar tot seguint una carena marcada amb fites. Encara que lo de donar-li al peu no em fa gaire gràcia, trobo que el tram es maco, i faig el gula tot lo que puc per fer trossos muntat. En arribar al Coll de l'Oli s'empalma amb la ja coneguda trialera. En un parell de punts, i per fer moviments 'd'emergència' m'agafen rampes a la part interna de les dues cames. S'ha d'escollir, (gestos forçats + rampes + anar muntat) contra (gestos suaus + anar muntat + boca plena de pedres). Guanya la primera opció.

Ja en arribar a la carretera penso que les rampes son història... pero no. Al cap de un parell de minuts de pedalar em quedo ben clavat. M'arrossego fins el control i li dic a la mama que no vaig enlloc d'aquella manera. Mig litre d'isostar desprès, continuo cap al triador. El tros de carretera es fa molt etern (això es més que etern), i en començar la pujada busco una marxeta còmoda. M'han dit al control que abans de pujar coll de l'Oli al tercer li portava un bon tros, així que millor serà anar fent a ritmillo. Del Llibert ni pensar-hi! I als tres o quatre kilómetres de port... em passa el que era tercer com un míssil! Pero... qué es aixó!!! Evidentment, ni em plantejo seguir-lo, no puc de cap manera. Acabo la pujada, faig el tram aquell que voreja i baixada fins a Espot. Aquí prenc una altra decissió, prefereixo acabar fora del podi o com sigui a no acabar. Sembla decissió fàcil des d'aquí, pero amb l'hipòxia al cervell que es porta amb 150km no ho es tant.

Tram nou en sortir d'Espot. Just al acabar les rampes fortes de la carretera, i quan sembla que has de descansar una mica... no! Continues pujant per un no-camí i desprès fas un corriol prou xulo. I un tram de pista més normalet desprès, tot per evitar tram de carretera fins al camí del calvari. Aquí començo a agafar una mica de ritmillo (seràn els corriols?) i el camí del calvari passa a dir-se camí del vici, oh quin goig! I en acabar i sortir al marge de la nacional em trobo a un tio amb dorsal i roadbook que puja per la carretera...

Pensament: Aquest cabrón està fent pirula!
Crit: Eh tu! D'on surts?!

Un segon despres, arriba el sucre al cervell.

Pensament: Si es el que t'ha passat com una moto al Triador! Aquest està més perdut que el Ramonet!
Crit: Ehm... tot recte amunt!

Ens ajuntem tots dos i m'explica amb un fort accent gallec que s'ha perdut innumerables cops, i que ja està fart de no tenir clar a on anar. El reconec de seguida, es el que va guanyar el Soplao el primer any que ho van fer. Ja deia jo que anava rapidillo... Anem fent plegats per benefici comú. Ell no es perd més, i posa un ritmillo alegre que fa que jo no m'adormi. Per sort ja em trobo una mica millor i portem una marxeta maca. Passat Montgarri el paisatge fa contrast amb la duresa. Que maco tot i que dur el camí!

Baixada final cap a la vall, intento veure si 'com-qui-no-vol-la-cosa' el puc tallar baixant, pero tot el que aconsegueixo es menjar-me tres o quatre curves i endur-me cap a casa algun susto. Millor ho deixem com amics i tot llest.

Entrem junts a meta, finalment ell segon i jo tercer, per la diferència de temps en passar per la catifa del xip a la sortida. Acabo més que content, desprès de pensar mil cops, especialment entre Cabdella i Espot, que no acabaría.

Al cap de una estona arriba la Núria amb el Bucles i l'Epic. Fa goig veure-l's plegats i que ho han passat bé. Com a mínim l'Angel i el Carles, que la Núria ha patit com fa temps que no ho feia. Una mica desprès arriba el Enric i el Xavi. I desprès el Santi i l'Ada. Desprès en Francesc i companys, i encara desprès, el meu pare, en qui teníem molta confiança en que acabaría, i així ha estat. Estupendo! I segur que em deixo gent.

I així va ser, en anar a dormir vaig tornar a pensar que tot just fa un día al ficar-me al llit no tenía ni idea del tute que m'esperava... mare de déu!

7 Comments:

At 03 de juliol, 2009 00:48, Blogger RAMONET said...

Como que perdido.... Arnau seguro que sabe hasta en la casa que estoy. Pista: (Trujillo). A ver si mañana hago alguna cronica que ya llevo dias aquí sin hacer ni el huevo.
Al senyor "L" se le puede llamar "Lapa", no??
Oye y que tipo de pajara es que tienes pajara antes de triador y luego en Montgarri estas recuparado... Esta historia de pajaras momentanias me suena. jeje.

 
At 03 de juliol, 2009 08:51, Blogger Carlesepic said...

Ostres Miki molt bona cursa/crònica ets "lo puto crac". Doncs la Nuri no en feia cara de passar-ho malament, remugava una mica però clar en aquell "fregaooo" a veure qui no remuga (nota mental: en cursa no em creure mai a la Nuri).

Cotilleo:
Doncs es veu que el Senyor "L", un cop fora de cursa, es donava un bany de masses, buscant el caliu del public tot explicant les seves excelencies a una gent que feia la pedals No-non-stop. vaja que aquella pobre gent el recordarà molt de temps, per pesat!!

 
At 03 de juliol, 2009 09:17, Blogger Nuria (Tnt) said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

 
At 03 de juliol, 2009 09:18, Blogger Nuria (Tnt) said...

Bona cursa Miki, tot i que crec que si no t'haguèssis "encigalat" al principi seguint al Mill, la segona posició haguès estat teva ;)

I CarlesEpic...et puc assegurar que mai ho havía passat tant malament, amb rampes a les cames desde el km 15 fins al 180 (abans de començar a pujar a Montgarri), no sé quina cara debia fer, disimular no s'em dona gaire bé.
Diuen que anava ràpid pujant el Triador, no us explico que vaig haver de parar y caminar 20 metres per estirar les cames...o debía ser una pàjara com les de la Mercè...¿?
La meva sorpresa va ser, tot i aixó, fer menys temps que l'any passat...flipante!!!

Gràcies per la companyia, que tot i que cadascú anava al seu ritme i feia el que podía, va ser molt maco anar juntets els companys d'equip.

Muas a tots.

 
At 03 de juliol, 2009 13:59, Blogger Ribi said...

Hombre ja feia temps que no tenia noticies del meu amic "l", pero pel que llegeixo per aqui veig que segueix igual de plasta jajaja

Per cert Miki jo pensaba que eres un tiu de "rally" curses de 35km i que no t'agradava fer tants km del tiron jejeje, ara veig que et van igual de be, felicitats
Per cert el Gallec es diu Brandan, un tiu molt "macu" aquest any en el soplao ja em va dir que tenia intencio de venir a fer la pedals i ja li vaig comentar una mica per sobre com era de "facil aquesta pedalada" jajajjaja

Moltes felicitats a tots els finishers i els qui no tambe

 
At 03 de juliol, 2009 15:49, Blogger Santi said...

Molt bona la crònica i llarga acostumats a les no-cròniques!! Felicitats per la cursa!!!

 
At 04 de juliol, 2009 08:25, Blogger mercè!! said...

Eh!! qué passa amb les meves pájares mentals!! Que estic treballant per superar-les eh!!

Felicitats Miky per la crónica i sobretot per la 3a posició

Petons i sort per la Ironbike

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l