RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimecres, de juny 17, 2009

LA OROYA (Perú)
by Ramonet

Día 149 9504 kms, 561 hores sobre la bici...

Per fi ja disfrutant per fi des de 80 kms abans de Huancayo d’una magnifica carretera asfaltada, amb poc desnivell i pensant amb el que patiré per d’aquí uns quants quilometres per creuar la “Cordillera Blanca”.
Sortint d’Ayacucho la cosa no estava molt segura ja que hi havia un “parón” a favor dels indígenes i la lluita que tenen contra l’estat. Com a resultat la carretera estava plena de pedres enormes y no circulava casi cap bus ni camió o sigui tota la carretera per mi solet. A mi no em van fer fer seguir el “parón”...
Però al següent dia em trobo control de policia.. L’altre banda. Els indígenes van matar mes de 20 policies. Em paren –cosa estranya-, em revisa tota la bossa del manillar fins i tot llegint els papers que portava amb els perfils de les pujades, mira el passaport de dalt a baix i escopeta en mà tornen les conversacions surrealistes amb el “jefe dels polis”:
-Que perquè vaig per aquella carretera?
-Que aquesta zona no es per turistes que es zona de narcos. Mmmm vamos...
-Que si es el meu “hobby” viatjar per aquests països. Els segells al passaport de Chiapas (Mèxic), Nicaragua, Guatemala, Bolívia... tampoc ajuden.
-Que porto en el carro? “Llevo un míssil senyor..”
-Etc..

Un cop acabat el senyor jefe es van acostar la resta de policies que potser entre tots tenien el coeficient intel·lectual del Homer Simpson a fer les preguntes i comentaris mes imbecils i habituals:
-Si faig com “Diarios de motocicleta...” però en bici, o sigui “Diarios de Bicicleta”, ohh!!! Que ocurrent.
-O com Forrest Gump. – sense comentaris-
-Que des d’on vinc.. Sempre et pots inventar la resposta perque no tenen ni la menor idea d’on es Ushuaia.
-Que quantes “llantas” (pneumatics) he canviat? –Senyor es que llevo unas Scwalbe Marathon que no agarran una mierda pero duran mucho...
-Etc...

Pffff millor no perdre mes temps... De fet tampoc es pot demanar massa de gent que per un sou defenen els interessos dels politics i empreses multinacionals i es foten a tirar trets a uns indígenes que estan defenent els seus drets i subsistència.

A part d’aquestes pèrdues de temps fins a Huancayo per una de les zones mes deshabitades de Perú, la província de Huancavelica, amb camins en bastant mal estat on entre les pujades i els camions que cada cop que passa un et dona un bany de pols, no es façil... De totes formes tot i ser una zona de narcos no he trobat cap narco l’únic que he trobat es gent d’allò mes cordial i curiosa..
Per la resta poca cosa mes, aquí de moment res d’acampar que es fàcil trobar algún poble amb llocs on dormir que els preus poden variar entre 2€ i 7€. Els de 2€ son bany i dutxa (aigua freda) compartida i l’habitació amb un llit sol amb llençols amb taques sospitoses que amb sort els renten un cop l'any (jo dormo dintre del meu sac i a vegades a terra amb l’aïllant) i els de 6€ potser tenen bany i dutxa a l’habitació i tele per cable. Ueeee!!!... Vaig alternant per no aburgesar-me.. jeje. De totes formes el fogonet el faig servir cada dia a l’habitació encara que sigui per escalfar la llet al matí i fer-me un tè, per no perdre els bons costums...

El “juvenil” aquest em va acompanyar un bon grapat de quilometres de mentre que parlàvem de curses i em treia els ulls a les pujades.
Tot i viure a molts quilometres de distancia les obsessions que teníem eren les mateixes, entrenaments, curses, carreteres, que si hi ha un que ara esta caminant molt..
Això si per córrer en carretera, bici de btt amb slicks i rígida...
“El puesto de mando...”

Carreteres molt maques però molt dures. Casi 7 hores per fer 85 kms...

Aquí com a tot arreu hi ha gent que no te vergonya. Ara toca la filla...

El senyor Bob (carro) ja comença a notar el pas dels quilometres. Chapuza a la roda. No tenia radis de recanvi i no vaig trobar de la mateixa mida. L’invent funciona, de moment...

Segona chapuza al Bob: La reixa ja s’ha desenganxat, però no hi ha res que uns filferros no puguin arreglar. De moment passo de portar-ho a soldar...

Habitació amb vistes.. La Oroya crec que es la ciutat mes lletja de Perú.

Etiquetes de comentaris: ,

4 Comments:

At 18 de juny, 2009 12:56, Blogger KORE said...

Ramone, todavía no me comprado el micro pero pronto caerá jajaja

 
At 18 de juny, 2009 14:11, Blogger Arnau R.C. said...

Va Ramon!

Que ja estem esperant la crònica de la Cordillera Blanca... Sort!

I ull amb els polis :-)

 
At 18 de juny, 2009 23:30, Blogger RAMONET said...

La cordillera blanca fa por... Aquí ja fa molta rasca i estic a 4100m.. tinc que passar casi un 5000m. Però abans baixant fins els 1800m. De relocos!!!
Arnau ja tinc pensada quina foto et dedicare... però encara la tinc que fer. Una pista: "Cerro Tronador" jejeje.

 
At 21 de juny, 2009 21:56, Blogger David Casalprim said...

Ramon,

Si la reparació de la roda del BOB és una "xapuza" vol dir que tinc un màster en la materia.

http://www.23hq.com/espaibici/photo/4374784?

16 radis trencats i només 5 de recanvi, aixó si que et fa espavilar...

Sort amb la Cordillera Blanca!!!

David

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l