RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de maig 04, 2009

POTOSÍ (Bolívia)
by Ramonet
Dia 106, 6.998 kms, 407 hores…

Aquesta setmana després dels últims dies una mica salvatges ha tocat la bona vida i descansar una miqueta. Ja fa mes de 3 mesos de viatge, realment per viatjar amb bici tampoc es tant, mes aviat es poc, pero de tant en tant es bo una setmaneta de "descanso activo".
Abans de marxar tenia previst estar uns 3 o 4 mesos, vaig ficar al blog que potser estava 6 mesos mes que res per si de cas, però no m’imagino ara ja preparant tot per tornar a casa. Però entre que algun personatge em va donar una llibertat que no vaig demanar però en el fons em va fer un gran favor, que el Charlie va acceptar canviar de parella a la Transalp –gracies Ribi i Charlie-, que a la feina no soc imprescindible –de fet ningú es imprescindible en res- i per una altre raó encara mes important per seguir pedalejant que es veurà mes endavant... Tot això i alguna cosa mes fa que encara seguiré pedalejant bastants mesos mes... Ohhh es tan gran la sensació de llibertat el pedalejar sense tindre cap ruta marcada, ni calendari...

Com deia aquesta setmana ha estat una mica de relax, almenys per mi. Des d’Uyuni fins a Potosí hi ha 210kms, segons el meu mapa, que per cert no serveix per res, deia que la carretera estava “pavimentada”. El mapa com he dit es una merda i com no podia ser d’una altre manera era tota de terra, amb pujades salvatges i molts pocs pobles.
Encara segueixo amb els francesos, es per això que he dit que ha estat una mica de relax, cada dia entre 50-60 kms, acampant quan es feia fosc i parant mil cops durant tot el dia. Però també es fantàstic poder parlar amb algú durant el dia i no tindre que estar fent conversacions amb un mateix.

“Evo cumple...” A part de quan es fan obres ficar cartells per tot arreu on fica que el presí de Bolívia esta fent el que va prometre (visca els governs populistes...). Almenys la carretera que varem fer entre Uyuni i Potosí esta tota en obres per construir una magnifica carretera asfaltada, es molt difícil que un país avanci si la carretera entre dos ciutat importants es un camí molt pitjor que molts de Collserola.

El que deia abans... En temporada seca l’aigua arriba casi a mitja roda, en època de pluges només camions i algun 4x4 pot creuar. En bici es mes fàcil, només t’has de treure les sabates, arremangar-te els pantalons i ja esta..

Es fantàstic anar amb mes gent per que no tinc que fer equilibrismes per fer-me una foto a mi mateix.

Aquesta va dedicada a una personeta que l’hi agraden aquestes coses.. ;)

Això hauríem de fer a Catalunya en ves de penjar tants cartells electorals amb el careto del polític... Segur que es mes ecològic i sinó almenys es mes entretingut. Pobre el desgraciat que l’hi pintessin la casa amb el ocellot aquell dels PPeros.

En tota Amèrica Llatina en els mercats i voltants es on es pot menjar mes econòmic, però sense dubte el país mes barat es Bolívia. Avui mateix he menjat un menú de 3 grans plats amb postres i coca cola per 1,3€.. Això si millor tindre un estomac curtit i els que a Barna no em volen acompanyar al chino no crec que els hi agrades massa. ;) . A mi m’encanten i el menjar encara que molts cops no saps molt be que estàs menjant però esta bonissim...

Un carrer qualsevol de Potosí... El centre ple de cases colonials de quan els espanyols van vindre a espoliar la muntanya del fons “Cerro rico” que era rica en plata, ara hi treballen miners en condicions infrahumanes. Però el pitjor es que el tour estrella de la ciutat es anar a les mines a veure com de putes les passen els miners, molts cartells de les agencies diuen “Vive l’aventura, visita la mina del diablo...”
Això si abans d’entrar a la mina et fan comprar cigars, dinamita o coca com a obsequi per els pobres treballadors. No cal dir que he passat d’anar.

Etiquetes de comentaris: ,

8 Comments:

At 05 de maig, 2009 08:57, Blogger Ro said...

Cigars, dinamita i coca?!!! Una combinació una mica explosiva, no?

Segueix disfrutant mamonassooooo!!!

 
At 05 de maig, 2009 10:33, Blogger xavi said...

Quina enveja!!
saluti disfrute a tope !!!

 
At 05 de maig, 2009 12:59, Blogger KORE said...

mmmmmmm nene que te veo en los ángeles con un elvis presidiendo el gran acontecimiento! jajaja

 
At 05 de maig, 2009 14:44, Blogger Ribi said...

Gracies de que Ramon? si gracies a tu disfrutare com un enano pels Alps aquest estiu.

L'unic que em sap greu es que seguiras fent km i mes km com el conillet de Duracel i aixo no sera bo per nosaltres.

P.D De veritat que m'alegro molt que t'ho estiguis passant de conya

 
At 05 de maig, 2009 19:08, Anonymous Anònim said...

como que no hay nadie imprescindible en la feina,??? ya estas tirando pacá cuanto antes mejor. por cierto te vas a perder el tour por barna jejejeje

 
At 05 de maig, 2009 19:32, Blogger Charlie! said...

Genial, no paris mai d'anar cap amunt!!!!!
No pots donar-nos cap pista més?¿?¿!!!!!

 
At 05 de maig, 2009 19:58, Blogger mercè!! said...

hagués estat millor que haguéssis fet dos km més pel poble amb la bici.. així 7000km!!!Uf!! és com anar i tornar a galícia més de tres cops!! QUé fort!!

 
At 19 de novembre, 2009 04:16, Anonymous Anònim said...

zelo intiresno, hvala

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l