RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de maig 18, 2009

COCHABAMBA (Bolívia)
by Ramonet

Encara que a molts Cochabamba els hi sembli un nom d’una tribu indígena es una de les ciutats mes importants de Bolívia amb mes de 600 mil habitatnts. Per mi i la meva bici massa gran i massa civilització. No pot ser que estiguis una setmana sense casi cap lloc on poder dormir, intentant parlar amb gent amb la boca plena de fulles de coca i amb poques dents, amb tendes on sempre venen el mateix, i amb centenars de quilometres de camins i després arribis a una ciutat on hi ha un Internet i pollastre amb patates a cada cantonada. A Barcelona em tornaré boig…

Aquests dies han estat protagonitzats per una espècie de “desidia” que porto de fa un temps. El viatjar es converteix en una cosa tan normal que cada cop veus coses normals que no ho son, potser en 10 dies faig 20 fotos i em dona bastant igual si un dia faig 20, 50 o 100 kms . De fet hi ha tot el temps del mon, de fet tant no però ho sembla...
De Potosí a Sucre 2 dies de camí, però a Sucre vaig fer el meu record de descans 3 dies seguits sense pedalejar. Com he dit el millor es que em donava igual. Vaig aprofitat per menjar, dormir, menjar, dormir, portar la meva jaqueta al senyor sastre per canviar la cremallera, que em tallessin el cabell, anar al cine, internet, ah i menjar... jeje De mil museus i esglésies que hi havia potser vaig visitar una o ninguna...
De camí cap a Cochabamba mes del mateix, carreteres que no son carreteres, i amb els francesos com sempre buscant molts dies amb el sol casi amagat buscar un lloc on acampar, algun dia acampant en llocs bastant radicals. Com a conseqüència un dia a les 22h tenint que moure la tenda d’urgència per que s’apropava un torrent d’aigua disposat a inundar la nostre tenda i un altre dia a les 23h l’home d’una casa que hi havia a 100m va esperar que ja no teníem cap llum encesa i estàvem dormint per vindre a veure si érem “Maleantes” que li volíem robar la collita. Després de explicar-li mig dormits (casi no parlava espanyol) que érem ciclistes es va quedar mes tranquil. El frances va entendre que l’hi deia que erem “valientes”... jeje. El pobre home al matí ens va portar blat de moro amb patates per esmorzar...
De totes formes sempre et trobes amb molt bona gent on tothom et saluda al passar i que després de les suadíssimes preguntes de: “De donde vienen?” , “De donde son?” , “A donde van?” “Como lo hacen con los pinchazos?” ... Pots de vegades tindre fins i tot una conversació una mica coherent, encara que a vegades es una mica difícil..


Sortida de Potosí esbufegant (crec que es la ciutat mes alta del mon amb 4000m) amb el Cerro Rico de mes aprop.



Que si ja ho se… Bolívia canvia i “Evo Cumple”.


Encara segueixo amb els francesos Boris i Marie... http://www.loindesyeux.net/


Aquí també hi han retencions a la carretera. Però aquí no es per que els pixapins hem anat a buscar bolets o torrar-nos a la platja..

Els animals son mes llestos que nosaltres... Quan baixes per sota els 2000m apart que es mala senyal per que vol dir que després et tocarà pujar molt, vol dir que fa molta calor (40º). Mentre nosaltres pedalegem com imbecils a sota el sol els animals et miren amb un somriure des de l’ombra.


Al passar qualsevol poble et sents com si estiguessis al mateix Tour amb gent corrent al teu voltant o encara millor com el Forrest Gump quan l’hi dona per correr.. Alguns tenen pietat de nosaltres i a part de córrer també empenyen la bici. Crec que no passen molts ciclistes per aquests llocs.

Mmm no fa gracia i menys si portes un maillot vermell.... A mes n’hi ha molts.


“El infierno del norte –de Bolívia-“ Tremendu, 80kms seguits d’aquesta mena d’adoquins amb algun port inclòs de 1000 m de desnivell. Em sentia Boonen a càmera lenta....

Amb molta sort arribes a un poble on pots dormir en un llit. Al entrar al poble quina alegria un lloc que es diu Hotel Hilton, grande!!!, ja imaginàvem la suite amb jacuzzi a marranota aquella de la Paris Hilton i d’altres exquisideses.
Pero l’hotel Hilton a Bolívia no te suite ni jacuzzi i la Paris Hilton es una Boliviana de 1,40x1,40 amb les robes típiques que els van imposar els espanyols fa mes de 300 anys. De fet l’hotel Hilton no te ni dutxes... La dutxa es un taburet al pati amb un cubell per tirarte aigua per sobre. Tampoc es pot demanar mes per 2€...

De la mateixa manera qualsevol riu es converteix en un safareig, encara que estigui a menys de 10kms de Cochabamba (600 mil hab.)

PD. Charlie per el seguiment del mapa. Potosi, Sucre, Cochabamba... jejeje. Passo de ficar els kms de cada dia que son molts dies...

Etiquetes de comentaris: ,

3 Comments:

At 18 de maig, 2009 13:43, Blogger Eugeni said...

T'estas apalancant Ramonet!!!! A on son els dies de 80, 90 , 100, que has de fer veure que es dur.... JAJAJA

P.D.: Si vols fotos de cabres, porcs , vaques ... digamo i t'en envio!!!!

Cuida't

 
At 19 de maig, 2009 20:52, Blogger Charlie! said...

Què cabrón, la rutina la tenim aquí anant a treballar, no et queixis, jejeje!!!!!
Si tiu, quan tornis a barcelona fliparàs, hauràs d'agafar-te la baixa per depressió!!!

 
At 20 de maig, 2009 21:21, Anonymous Anònim said...

que bien hablan de ti los franceses en su blog. alé ramoné alé¡¡¡¡

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l