RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dissabte, d’abril 11, 2009

SALTA (Argentina)
by Ramonet
Dia 81, 5705 kms, 352 h...
He estat uns dies sense fer crònica, per que?? Que collons es setmana santa i jo també necessito vacances...
La setmana ha estat marcada per que per la zona hi ha un brot de dengue bastant salvatge, per tant una mica de psicosi per que no et piqui el maleït mosquit. Cosa difícil per que jo soc un blanc perfecte per els mosquits sobretot ben suadet i a l’aire lliure tot el dia.
De totes formes vaig ficar seny i vaig proposar-me de no acampar salvatgement en qualsevol lloc, al final he acabat ficant la tenda en qualsevol lloc igual que abans, o sigui que si un de les desenes de mosquits que decideixen clavar la seva punxa al meu cos no te el dengue ja pot ser un motiu d’alegria.
Doncs allà la meva crònica o de manera pija el meu fotoblog:

A partir de la Rioja va continuar els quilometres i quilometres planers, avorrits però rapids. Tot i trobar milers de coses com aquesta al voral de la carretera aquesta es la que mes m’ha impresionat. Suposo que es un ciclista atropellat allà... Era un noi que l’hi deien "gordo", on han deixat copes guanyades, un casc i fins i tot una fanta de taronja (si arriba a ser coca-cola...)

Casi fins a Tucuman plà i mes plà... això es el que veig durant casi tot el dia, la terra i la bici a sobre d’ella...

Però després l’Arnau m’havia marcat en el meu mapa aquesta carretera, el cabrón segur que la va fer de baixada... desnivells salvatges, una calor salvatge (per culpa de d’humitat) i pujar de 400m fins a mes de 3000m. Jo al port l’hi vaig ficar de nom Mortirolo però al final resultar que es deia Infiernillo que tampoc esta malament el nom.

Ja portava 1000m pujats, feia calor, feia setmanes que no veia un riu (amb aigua), feien mal les cames i moltes coses mes van fer que plantes la tenda a 50m de la mateixa carretera i alla mateix em vaig quedar a dormir. Això si abans un bany al riu amb sabó en mà per treure’m una mica la merda. Que calenteta esta l’aigua dels rius aquí comparat amb els del sud que baixaven directes de la glacera...
Si que passa trec la llengua com a motiu d’enveja per poder-me banyar en un riu que no sigui el Besos.

L’endemà doncs res per esmorzar seguir la pujada, uns 1000m mes de desnivell fins a Tafí del Valle...

Mmmm... un dubte. Si son pans per panchitos per que surt un tipo semblant a mi (amb gorra i tot eh!!). Jo no soc pas la viva imatge d’un panchito!!

Al tercer dia (si que passa 3 dies per fer un port...) arribo a dalt, el millor que no es a dalt de la muntanya sino es l’"abra" (pas entre muntanyes) tot i així passa de 3000 m... Jo al mes pur estil Charlie! em faig autofoto al cartell. Charlie! veus que al final vaig aprendre algo dels alps...
Ho se la gorra esta feta pols... però encara l’hi queda molta guerra.

Però després de la pujada hi ha una baixada –normalment- però millor no fer el salvatge sinó no et troben ni els del CSI.

O el cactus es molt gran o jo molt petit... o les dos coses a la vegada (no es un truc estic al costat de veritat)

Un cop acabada la baixada per la quebrada de Cafayate (Cafajate en argentí), uns quilometres increïbles

De cop en un lloc de la quebrada em trobo aquests dos personatges, dos Cordovesos (Cordovà d ‘Argentina) que viatgen en bici i venen artesanies(però estan tan torrats que les artesanies que venen son pedres...) Atenció a les bicis i alforges que porten...
El millor es que desprès de flipar amb aquests al dia següent em trobo amb uns altres dos Cordovesos que també viatjant amb bici i venen artesania (aquests son mes llestos i venen "duendes"), de moment estic amb ells, això si no son rastafaris...

En el meu plànol estava marcat una rodona amb llapis feta per l’Arnau en un poble que es deia Alemania, suposo que era un lloc per parar a dormir... Mmm el poble era una estació de tren (el tren ja no passa) i quatres cases mal contades, una funcionava com a tenda però la "Mora" es veu que aquell dia havia marxat, o sigui que ni tenda.
No realment el lloc on es podia acampar del poble era genial, també amb un riuet per poder-te banyar...
La Rioja – Catamarca
158 kms
6:55 h
300 m

Catamarca – J.Alberdí
129 kms
6:45 h
720 m
J.Alberdí - ¿¿??
91 kms
5:13 h
995 m
¿¿?? – Tafí del Valle
28 kms
2:35 h
775 m
Tafí del Valle – Cafayate
118 kms
7:13 h
1245 m
Cafayate – Alemania
85 kms
4:23 h
350 m
Alemania - Salta
108 kms
5:05 h
580 m

Etiquetes de comentaris: ,

4 Comments:

At 11 d’abril, 2009 20:06, Blogger Eugeni said...

Ets clavat al dels pantxitos pero estas mes fi... si el ninot portes 5000km...

Apa records dels berguedans!!!

 
At 11 d’abril, 2009 23:32, Anonymous Anònim said...

SALTA!!!!

Salta conmigo!

Yo digo SALTA!!!!.......

 
At 14 d’abril, 2009 08:23, Blogger Ro said...

Ja ho diu el cartell... Després de pujar un port durant tres dies et quedes ReFinorl...
Te veo fuerte!!!!

 
At 15 d’abril, 2009 19:20, Blogger Charlie! said...

Eh aquesta setmana santa he pogut repetir una de les autofotos dels Alps, bé, la del Mt. Ventoux... el monument al Tom Simpson estava colgat de neu, només es veia la part de sobre!!!!

Tiu, una fanta de taronja ni que estigui sobre una tomba es te que rebentar, mira que deixar-la!!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l