RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dijous, de març 26, 2009

Usallapata (Argentina)
by Ramonet

Sense que serveixi de precedent faré una no-cronica de només dos dies, per que??...
-Per donar una mica de ràbia en els que en aquests dos dies nomes heu vist la pantalla del ordinador i les rondes.
-Perquè en 2 dies he fet monton de fotos comparat en a vegades que en molts dies la càmera no surt del seu amagatall
-Perquè em dona la gana..

La ruta ha segut de Los Andes fins a Uspallata a uns 100 kms de Mendoza, es un pas de muntanya internacional, o sigui que passa d’Argentina a Chile, però ja ben ficat als Andes aquí els passos no son com el Perthus son una mica mes salvatges.

Quan portes uns quilometres de “falso llano” et trobes amb aquest cartell, mmm... ja entra una mica de cagalera, però millor fer com que no el veus.

Corbes i mes corbes i quan vols pensar que ja han acabat arribes a dalt i encara n’hi ha moltíssimes mes, ooohhhh grande!!!!! Sembla l’anuncí de la Biodramina

Després de monton d’hores arribes a la ultima recta (llaaaarga...), que ja a 3000 mts i amb el trasto de bici (50-60kg) t’hi pots passar mitja hora per fer aquest tros.







Però arribes a dalt i ni un simple cartell, hi ha un maleït tunel, a sobre no em deixen creuar amb bici, hi ha aquest senyor de manteniment per si algun desgraciat de ciclista vol intentar creuar. Aquí estava saludant... Tinc sospites que mentre espera quelcom te una botella de vi al costat, sort que el túnel es recte...
Vale hi havia un camí de terra que evitava el túnel però després de mes 6 hores de pujada i casi de nit no tenia ganes de pujar 800m per el camí guarro...

Per un ascenser ( el contrari que un descenser o sigui els imbecils que disfrutem mes a les pujades que a les baixades) poder-te passar el dia fent una pujada es el màxim, un orgasme ciclistic, el Vallnord de les pujades, que se jo...
Si també podeu dir que es molt freaky viatjar amb bici amb el pulsometre ficat...


Al dia següent ja de casi baixada no tot va ser carretera una mica de necroturisme visitant el cementiri d'escaladors morts a la muntanya.

Mes baixada amb l’Aconcagua al fons, sort que tinc el retrovisor per anar mirant.

Encara mes baixada per la increïble carretera, la veritat que els Pirineus i casi que també els Alps al costat dels Andes son una merdeta. Els paisatges son increïbles..

Etiquetes de comentaris: ,

6 Comments:

At 26 de març, 2009 02:49, Blogger mercè!! said...

així doncs, podriem completar l'escala de menor a major dient: Collserola, Pirineus, Alps,Andes..?? o continues dient que collserola és tan divertida?? jej!!

 
At 26 de març, 2009 09:34, Blogger Ro said...

A Collserola ni nombrar-la, eh!!! Que truco a l'Obama pq et retirin la Green Card!!! ;-)

Ramonet, que sàpigues que no em fas cap enveja... snifff... :-(

 
At 26 de març, 2009 10:17, Blogger Miki said...

Oju amb nombrar Collserola!

Ramon... cicloturisme + polar + software del polar... què està passant?!

Això si, la carretera tremenda! Jo em trobo el cartell de pujada en 55km... i faig mitja volta :D

 
At 26 de març, 2009 10:29, Blogger KORE said...

Ramon eres un puto freaky! Por cierto eso no parece Galicia? Que te has dejado esas grandes montañas jajajaja

 
At 26 de març, 2009 10:51, Blogger Bucles said...

I jo flipant perque vaig pujar l'Angliru... Joer, quina enveja!!! jejejeje Recorda que si pases per Villa General Belgrano (provincia de Córdoba, Argentina) avisam que li dic a ma mare que et doni menjar i llit.

 
At 26 de març, 2009 14:07, Blogger Arnau R.C. said...

Ca**ón!!!
... ai Ramón... volia dir!
Doncs així que ja arribes a Mendoza, no? Ara per on aniràs cap a Salta?

Jo recomano que passis per Tafi del Valle (pijismo argentino) el port de l'Infernillo, Cafayate, Salta i sobretot de Salta a Jujuy, res d'autopista!!! La carretera antiga que és brutal (i relaxa't que després t'esperen 3 o 4 dies de pujada per poder passar el passo de Jama :-)

ESPERA'M QUE VINC!!!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l