RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimarts, de març 24, 2009

Santiago de Chile
by Ramonet

Aquest bolg s’està convertint en súper internacional, la Mercè aquest finde de visita per LA i jo de visita per Santiago, de relocos....

Ja he sortit de Santiago amb això comença una nova etapa, no se quina, però nova. Jo em vaig marquen com diferents etapes mentals per no acabar mes tarat mentalment del que estic, per que si tinc que pensar amb el que em queda –que ni jo mateix ho se- crec que no tindria collons de seguir.

Fins a Santiago mes i mes autopista, avorrit, si i molt, però amb vent a favor un voral enorme i bon asfalt es difícil deixar l’autopista i anar per carreteres secundaries que acabes fent el doble de quilometres. Així que res pura autopista fins a casi Santiago on aquí em vaig desviar els últims 80 kms anant per una magnifica carretera on ja m’imaginava anant per la carretera de la Roca.

A Santiago vaig estar allotjat a casa del Alfonso, un dels chilens que vaig conèixer en aquell llac esperant el vaixell.

Te una magnífica casa al mateix centre de la ciutat però a part d’això:

-Em va fer de guia.

-Em va acompanyar a comprar un fogonet nou que per trobar-lo varem tindre que anar fins a l’altre punta de la ciutat i a sobre varem anar en bici, van sortir casi 40 kms..

-El diumenge al matí em vaig donar conte que havia perdut la meva meravellosa dutxa i bossa d’aigua de 10L Ortlieb. Problemón per que ara es quan la tindre que fer servir per carregar aigua i poder-me dutxar. El pobre em va portar un altre cop a l’altre punta de la ciutat això si amb el seu cotxe a veure si trobàvem algo semblant...

-Vam estar mirant i remirant mapes per veure la millor ruta que podia agafar.

-Va organitzar un dinar a casa seva amb els altres Chilens que vaig conèixer allà.

-I el mes fort es que no em va fotre fora de casa seva, jo tant de temps solet donant voltes crec que m’estic tornant una mica “especial”.


Aquí es veu la diferencia entre països, els Catalans ens ho prenem tot massa a pit, som orgullosos i massa estirats, Amèrica llatina tot es pura vida, un 10 per el que va ficar el nom al poble. El primer cartell es el nom del túnel (fent relació al nom del poble), però al fons es veu el desviament per el poble. Peor es nada... que grande, almenys em va tindre entretingut durant l’autopista unes bones hores pensant en la frase...

Aquí vaig acabar un dia... Com va anar, doncs en un pueblucho preguntes a una persona si hi ha algun lloc on dormir, pensa 2 segons i diu: Pots vindre a casa meva... Jo no m’ho penso ni un segon i cap allà vaig, al final va vindre algun veí a conèixer “el loco ciclista”, el millor es que sense coneixem de res el tio va marxar durant 2 hores per feina i em va deixar d’amo de casa seva. Com es pot veure jo amb els peus sobre la taula, que ja acostumat cada dia a un lloc nou en 3 hores faig qualsevol lloc casa meva.

La meva habitació a Santiago. L’Alfonso ja m’havia deixat l’habitació preparada i les claus de la casa a la gelateria del costat, ell no tornaria fins a la nit. Ja no recordava la sensació de tindre les claus d’una casa a la butxaca, jo anava tant orgullós per el carrer...

El primer que vaig fer a Santiago va ser anar al carrer on estan les tendes de bici, era el paraís, com a molt hi havien bicis d’uns 3000€ però igualment quin gran carrer, mes de 10 tendes de bicis juntetes, mmm si això estigues a Barna, ja sabria on anar a fer Shopping.. allà em vaig comprar una cadena nova (la meva ja te mes de 4000 kms..)

¡¡¡Envidiado!!! Retrobament amb la resta de “Pirinchos” (gent que vam tindre que esperar la maleïda barca al maleït llac durant dies) de Santiago per donar-los una mica mes d’enveja. Ells ja fa mes d’un mes que estan treballant.

Últimament tant escoltar parlar chile ja casi que els entenc al parlar i fins i tot utilitzo el “cachai”, “po..”,“huevón”,“polola”... entre d’altres. Jejejeje. El meu cervell esta crean un espanyol que crec que es tanta barreja de diferents països que a cap lloc m’entenen... que trist

A punt de sortir de Santiago diumenge a les 16:30h per evitar el transit. ¡¡¡¡¡ooohhh quina pena!!!! . Alfonso (grandíssim amfitrió), Natalia i Claudio. L’Alfonso fins i tot em va acompanyar amb la seva Trek fins deixar-me a les afores de la ciutat... Vaig pedalejar fins mitja hora abans que es fes fosc (19:30h i 50 kms) temps necessari per buscar algú que et deixi acampar en el seu terreny o pati de casa seva, muntar la carpa i fer el sopar...

De sortida de Santiago cap a Los Andes m’esperava aquest “portet” (1400 m alt) de ripio.  El pitjor que ara tinc que passar el pas cap a Mendoza (Argentina) per el costat de l’Aconcagua, estic a 800m i tinc que pujar a 3500 m en 70 kms, amb la bici de 60 kg dia i mig de pujada...


Aquest cop el vídeo es de jo arribant al centre de Santiago passant entre els cotxes amb carrrito i tot... Els frens by “Bicing” estaven d’allò mes eufòrics.

Després que tothom em pintes tant malament l’entrada a Santiago per autopista va ser re-fàçil, per mi la ciutat gran mes “civilitzada” que he estat per Amèrica Llatina (i he estat en bastantes), els carrers estan indicats, no tots els autobusos et volen estampar contra el terra, no et segueix un seguit de nens com si fossis Forrest Gump, no hi ha forats negres que si fiques la roda vas a parar al Japó, tampoc la gent creua el carrer al veure una bici, ni els cotxes treuen un fum negre que cada segon de respirar allò perds un dia de vida, ni al parar 10 segons sembla que 3 persones et vulguin assaltar, ni... jejeje.... que catastrofista. A sobre per donar amb la casa de l’Alfonso només vaig tindre que preguntar un cop. 

Chillán – Linares
108 kms
4:25 h
205 m desnivell

 Linares – Talca
74 kms
3:54 h
150 m desnivell
 
Talca – Curicó
124 kms
5:45 h
460 m desnivell
 
Curicó – San Franciso de Mostazal
104 kms
5:03 h
470 m desnivell
 
San Francisco de Mostazal – Santiago de Chile
75 kms
4:29 h
530 m desnivell
 
Santiago de Chile – ¿¿??

51 kms
2:27 h
285 m desnivell
 
¿¿?? – Los Andes

45 kms
3:30 h
785 m desnivell

Etiquetes de comentaris:

4 Comments:

At 24 de març, 2009 09:05, Blogger BULL said...

Huevón!! Pero como te marchas de Santiago teniendo esa pedazo de habitación y las llaves de la casa ??
Suerte !!

BULL

 
At 24 de març, 2009 10:07, Anonymous Anònim said...

Eso eso eso Huevón! Remama huevos! Pajuo! ;-)

 
At 24 de març, 2009 12:15, Blogger Miki said...

Se te ve fino!!! Pero... aquí hay algo que no me cuadra... ;)

 
At 24 de març, 2009 21:26, Blogger Eugeni said...

Aprofita el port de 3500 per comprar hematocrito nou, d'aquell bo!!!!

Cuida't!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l