RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de febrer 09, 2009

GRAN PREMI DE LA SELVA. RIUDARENES. By Bucles

Se que normalment penja la crònica el que arriva primer, però el fet de de haver arrivat amb la bici sencera i amb bones sensacions fa que m'animi a penjarla. Aqui va la Bucles crònica:

Si heu llegit les meues ultimes aventures, sabreu que no és precisament la sort la que m'esta acompanyant ultimament. Després de trencar la transmisió a la 1ª cursa i el quadre a la 2ª (per cert, bravo per Cannondale ja que m'han confirmat que cap problema amb la garantia; la ventatja de comprar qualitat i marca consagrada), em presento a la cursa pensant en el que em passarà avui.

Surto molt enrere, no m'hi pogut situar bé als corralines. Tot i que els primers 1-2 Km son neutralitzats, tinc que fer unes sprintades molt fortes per enganxar el grupet capdevanter. El risc és considerable ja que tothom vol situar-se bé per començar el primer tram de pujada. Tant és que tot just al meu costat es forma un lio de rodes i, després de sentir unes esgarrintxades horribles veig com cauen uns quants ciclistes en montonera; quina por!!! Semble que la sort avui si que m'acompanya ja que em lliuro pels pels.

Després de fer unes zones per pistes amples i algun senderillo, comencem a pujar cap a Arjimon. De moment la cursa em va molt bé, vaig amb un grupet devanter a molt bon ritme i amb molt bones sensacions. La pujada és llargueta i per pista ample en bon estat, sense grans murs (bé dalt de tot hi ha algun). Una pujada com a mi m'agrada, constant i durilla. Començo a avançar a molta gent i arrivo a dalt super ànimat, intuint i sentint que vaig molt bé, però sense saver el que em deparen els pròxims Km.

Entrem en una trialera wapisima, impresionant!! Començo a baixar controlant molt ja que tot està super relliscòs i plè de fang. Tot i que no baixo masa ràpit (la veritat és que estic una mica gallineta ultimament) vaig fent i de moment vaig aguantant la ventatja que hi agafat pujant. Tot i que baixo controlant i segur, no se si pels nervis en un esglaonet aparentment fàcil surto per les orelles i em foto una bona trompada. M'hi fotut un bon cop al genoll, fà una miquetona de mal, però crec que no tindré probleme per continuar. Faig una mirada a la bici: no te rés. Avall!! A partir d'aqui comença el meu emprenyament, cada cop baixo més rajat i més lent; fins i tot baixo de la bici en alguns esglaonets perfectament baixables. Això farà que constament comenci a sentir radere de les orelles: vaig per la dreta, vaig per l'esquerra, apartat coi...!!! No m'agrada molestar ni jugar brut així que deixo pasar a tothom. Calculo que almenys m'han adelantata baixant 20 ciclistes, quina merda!!!

La cursa segueix alternant els senders estrets i molt tècnics (potser en sec no ho deuen ser tant) amb algun troçet de pujadeta bona, on puc recuperar i donarlis la metixa medicina a alguns que m'han dit que m'apartés. Tal i com i dit, tot hi haver algun troçet sec i en bon estat, la majoria del traçat discorre per senders ratoners on la meva corpulencia farà fer-mo pasar malamanet ja que la agilitat no és precisament el meu fort. Torno a perdre llocs i torno a tenir que deixar pasar a gent... massa gent!!

Després de saltar-me un creuament i perdrem durant una estona, aconsegueixo tornar al circuit i fer els ultims km on patiré la putadeta fangossa, herbossa i enganxifossa, en forma de "bucle" (mai millor dit), que ens han reservat pel final.

Lo positiu: veure que ja començo a estar amb xispeta i que la mecànica m'ha respectat. Finalment 67é de la general i 13é de la categoria Master 40 i amb la sensació de que en curses menys tècniques puc estar molt més endevant.

Lo negatiu: Veure que perdo moltissim temps en les trialeres i en els senders

BUCLECITOS APUNT DE FER PODI

En Buclecitos, després del fustre de la setmana anterior on va trencar el fré de radera i se li va quedar clavada la roda, afrontava aquesta cursa amb molta il.lusió i amb bici de prestao (en Marc ens ha deixat la seva CAD 4).Semble ser que portar la bici d'un crak com en Marc dona alas i en Buclecitos, després de patir els rigors del fang i sense estar masa entrenat (fa 2 setmanes que no agafava la bici) finalment aconsegueix un meritori cinqué lloc.

Felicitats a la tropa Bisonte que un altre cop a fet un gran paper. La Nuri, en Robert, en Charlie i en Ribi que, com sempre, han tornat a ocupar les primeres places de la general.

Salut a tots!!

Etiquetes de comentaris:

7 Comments:

At 09 de febrer, 2009 14:34, Blogger Nuria (Tnt) said...

Ostres Angel, em sembla que ens vàrem equivocar tots al mateix lloc, quina putada...i quina cinta més mal posada! :(

Però bé, felicitats per arribar sà i estalvi aquest cop.

 
At 09 de febrer, 2009 15:03, Blogger Clara said...

M'alegra que despres dels successos ocorreguts en anteriors carreres, en aquesta vegis el costat positiu, anim. Felicitats als triumfadors/as bisontes

 
At 10 de febrer, 2009 08:15, Blogger KORE said...

pues yo no me equivoque con el tema de las cintas ya que me acordaba del año pasado ;-). Angel te pido mis gracias por rescatarme del "filtrabicicletes" que descubrí en la carrera. Menudo piño! Todavía tengo el gemelo reventado de la caída. Nos vemos el domingo!

 
At 10 de febrer, 2009 09:58, Blogger Bucles said...

Moltes gràcies Clara!
Estava molt mal indicat o les cintes van volar; jo no les vaig veure.
El piño fué considerable Carlos, pero lo peor fué la posturita "filtrabicis" en la que te quedaste. Un 10 en flexibilidad pero que sepas que ya te he apuntado a los cursos de recuperación trialera a los que me apunté yo nada más terminar la carrera. jejejeje. Un honor ayudar a un compi Bisonte

 
At 11 de febrer, 2009 19:44, Blogger Charlie! said...

El bublecitos és l'eslabo generacional que ens faltava, que el marc encara és massa petit!

 
At 12 de febrer, 2009 11:23, Blogger Ada said...

Amb la de fotos que ens van fer aquest diumenge i no les han penjat en lloc?

 
At 12 de febrer, 2009 12:29, Blogger Ro said...

És veritat, jo no n'he trobat enlloc...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l