RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimarts, de gener 27, 2009

PORVENIR (Chile – Tierra de Fuego).
by Ramonet

Per fi una mica de civilització...Ara mateix estic a punt de sortir de Tierra de Fuego, ahir vaig arribar a la població chilena de Porvenir (5.000 hab), des d’aquí tinc que agafar un ferry per creuar l’estret de Magallanes per arribar a Punta Arenas i així començar la llarguíssima Patagonia.
Al final he arribat aquí amb els “crazy” Nova Zelandesos de mes de 60 anys. Es fantàstic compartir coses amb gent de l’altre part del mon ( a mes de veritat) amb el doble d’edat que jo i que l’únic que ens uneix es la bicicleta, o m’estic fent molt tolerant o no ho entenc jejeje.
Des de Rio Grande fins a Porvenir hi han uns 230 kms sense una miserable població, cap lloc on dormir, cap lloc on connectar-te al internete i el pitjor cap lloc on poder comprar menjar, això significa portar menjar per 3 dies, i no pot faltar que es la gasofa de la bici. A sobre els últims 160 kms amb carretera de “ripio” (sense asfaltar) on amb una bici de 50kg sense suspensió i amb pneumàtics casi llisos no es fàcil i tot això en la pitjor direcció, d’Oest a Est (per on bufa el vent per aquí el sud).
Al anar amb companyia es tot mes fàcil, fem abanicos, relleus i cada hora parar a menjar buscant un lloc amagat del vent (una pedra, un forat, una muntanyeta... i el millor a mig camí parar a fer un cafe amb fogonet i tot ( jo un té) al mig del no res.. el pitjor es que parlar angles 24h del dia sense tindre massa idea es una locura, això si es com un curset intensiu d’Angles, que estaria pensant jo quan donaven a la escola les classes d’angles...
Per evitar el vent el millor es matinar mooolt, o sigui que a les 4:30 ja estic despert per sortir després d’esmorzar, desmuntar la tenda i carregar el carrito sortir a les 5:30 ( a les 5 ja es de dia), fins a les 10h del matí el vent no acostuma a despertar. Hi ha dies que no desperta com el primer i tot es fantàstic, pero hi ha altres que te ganes de tocar el que no sona com el segon dia i et fa anar com a molt a 10 km/h.
Per dormir el primer dia a la mateixa frontera, “no problem”, es demana permís, busques un lloc tapat per el vent i una mica d’aigua i ja esta. El mes pesat com sempre el sellar el passaport, tranquils que tinc el segell, que a molts ja els hi agradaria que em passes un altre cop com a Costa Rica, total una cua de casi una hora per que nomes hi ha un funcionari introduint les dades dels que entren a Chile, per que després arribin uns personatges vestits amb una barreja de Coronel Tapioca i Indiana Jones que es creuen molt aventurers per que van amb una espècie de camió-autobus que fica Overland Patagonia i passin tots davant per que deuen haver pagat 3000$ per fer tota la patagonia fotuts dintre una llauna de mentres que dormen a la butaca fins arribar al lloc concret i gastar tota la memòria de la seva super càmera digital per fotografiar una cosa que en el google trobaria deu mil cops millors fotos que aquella. Ufff necessitava descarregar-me... jejeje.
El segon dia en una granja amb uns gossos pesats que es volien menjar el meu menjar acabat de cuinar amb el fogonet de gasofa (que guarro que es...) amb la meva segona olla màgica (aquesta si que es màgica de veritat). Això si un cop arribat aquí a Porvenir al tercer dia a dormir en un llitet, el mes barat de la població però després d’estar mes d’una setmana dormint al terra es com un hotel de luxe.
Ara toca un altre dia de descans obligat a Punta Arenas ja que el ferry arriba com a minim a les 22h, entre buscar lloc on dormir i tot el rollo impossible aixecar se aviat, a mes s’ha d’anar al super a per provisions que ara hi han uns altres dies sense poblets...

Rio Grande – Frontera Chile
94,2 kms
6:20 h
220 mts desnivell

Frontera Chile - ¿¿?? (Granja)
77,4 kms
6:57 h
385 mts desnivell

¿¿?? (Granja)- Porvenir
62,7 kms
5:09 h
535 mts desnivell

Benvingut a Chile però a partir d’aquí 160 kms per aquesta “carretera”...

Charlie aquí pots veure el que els hi passa als arbres que no tenen millor idea que néixer al mig del no res, com a molt he vist 10 arbres en 150 kms. No cal dir per desgracia quina era la nostra direcció.

La granja amb un fantàstic coixí d’herba i amagat del vent darrera l’arbre i un estable d’ovelles (cordero-lola)

El millor es trobarte amb cosetes com aquesta, semblava el paradís, un fantàstic llac amb cavalls que sembla que no hagin vist mai un ciclista... Carlitos mira lo que lleva mi bici atado detras del portabultos.. jejeje.

Etiquetes de comentaris:

2 Comments:

At 27 de gener, 2009 19:25, Blogger KORE said...

Grande, Grande!!! Ese Ampelman Berlines!!!! oohhhhh que ilu!!!!

Por otra parte....mmmm....un poco BROKE BACK MOUNTAIN con los caballos y tal no? jejeje

Petonets

 
At 27 de gener, 2009 21:46, Blogger Ro said...

Jajajaja, m'hauré de posar el meu per no ser menys!!!
Carlitros, l'Ampelman sols te valor si el porta el Ramone, jejeje ;-)

pd: Menjar amb gust de benzina, uffff, si que ha de ser màgica l'olla, si!!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l