RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, d’octubre 20, 2008

Una llarga, però dura jornada..
Artec Btt Marató
mercè!!

"Una llarga, però dura jornada" Així es titula el meu primer article en aquest bloc.

Aquesta és la descripció: Què pot passar en un dia no normal de 12 h sobre una bicicleta? (perque vaig poder comprovar que actualment tenim unes 12 h de llum solar)

1r pensament en preparar-nos psicològicament: (per calcular les hores que estariem pedalant..)

Hora estimada d'arribada:
20km/h: 13h30'
10 Km/h: 19h00'

Bé, el primer que penses, no sóm ni molt bons per anar a 20km/h ni uns globeros per anar a 10 km/h... per tant, 15 km/h: arribaria sobre les 16h?? no està mal!!

Hora real d'arribada: mmm...

Què va passar???
Tot va començar dissabte a la nit on vam anar a visitar a en Miki i a la Núria on portaven tot el dia aclimatant-se en un preciós apartament.. Bé, així que l'Arnau, l'Ivan Oluego, en Ramonet, i jo, Mercè, vam acabar el dia sopant amb ells...

Diumenge va començar bé: no plovia, no feia fred, molt bon ambient de gent (també estava en Ribi, la Noe..), bona organització..

8.00am: Tres, dos, un: sotida!! (genial, vam poder aguantar el ritme dels més forts durant 4 km!! clar, era sortida neutralitzada...).

I fins aquí tot bé...

8.50 am: ui, 50 min. i nomès he fet 10 km, i crec q no vaig tan enrere.. amb 10 min podré fer 5 km???

9.00 am: ui, no!! quina mitja més baixa.. ai, ai.. Bé, no passa res, segur que després es va més ràpid..

I les hores van anar passant i passant...

Contratemps que van fer que la pova no fos dura, sinó duríssssima (las voces dicen que sólamente acabaron un 20% de los instritos):

- Arrels mullades, pedres mullades (ja ens les coneixem a aquestes entremeliades que quan passes per sobre, et volen fer volar).

- Algunes baixades impossibles per mi (normal) i també per l'Ivan Oluego!!

- Trams a peu: com la pujada a Puigsacalm

- 110 km, que no són pocs

- Fang:

(Aquesta sóc jo, demanant que algú m'ajudés: enfontsant-me en "arenes movedisses" (sorramolls, ben dit); la bicicleta, amb el que pesava (de tant de fang) ja havia desaparegut..)

- Moments on anaves amb grup, arribes a l'avituallament, aquest grup plega i et quedes sol, ben sol:
(En Lluís Gavaldà, m'entén:
Estàs com a cansat,
I no saps el que fer i et quedes fixat
I et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,
I mires al carrer
I no hi ha gaire gent,
I canvien els sons
I tot sembla més mort.
I vols cridar ben fort
Que n’estàs fins als collons!!)

-Moments on no vas sol, però que t'has de parar..(per motius fisiològics).. et quedes altre vegada sol, i no saps com i et perds.. ( i qui sap que estàs perdut per la Vall d'en Bas??? ningú!!).

-Quan et diuen: ànims, que només et queden tres hores!! (Tres hores?!! si és com fer l'última copa catalana de Maraton, que no va ser precissament un descans..!!)

Clar, i acabes pensant " si això és una broma, no fa gràcia" (by Ramonet)...

Però, qué és el que et fa continuar??

- El bon temps, el paisatge tardor
- Els ànims de la gent, que a cada control em netejaven la cadena i li ficaven oli: "ja arriba la noia del dorsal 118!!"
- El propi orgull d'acabar el que es comença
- Un sopar que dec a algú per haver guanyat 200 euros!!
- I el meu final... que va ser feliç: !!

+ + (gràcies Arnau, em va salvar de no acbar de morir)

Hora real d'arribada: 19.00 (amb pàjara mental i de gana!!)

19 Comments:

At 21 d’octubre, 2008 07:53, Blogger Nuria (Tnt) said...

Vaja tela!!! la teva no-crònica està molt bé, tot i que crec que no reflecteix tot el patiment, hauríes de apendre a fer cròniques com les de...tant se val!.
La família Pacios teniu un concepte "d'anar a disfrutar" força estrany. Felicitats ;)

 
At 21 d’octubre, 2008 08:02, Anonymous Elena said...

Ei, lleona!!!! ara entenc perquè a la nostra wep parlen de tu com una LLEONA,( perquè no deu pas ser què te´ls menjesis pel camí de la gana que dius que portaves, no?).
QUINA FIERA!!!!!!
Enhorabona i endavant sempre.

 
At 21 d’octubre, 2008 08:07, Blogger Ro said...

Ieeepss!!!
Moltes felicitats!!! Per fi tenim a algú que guanya alguna cosa amb cara i ulls entre la familia Bisonte.

pd: Diós los cria y ellos se juntan...

 
At 21 d’octubre, 2008 08:40, Blogger KORE said...

Felicidades Merce! Y a todos los premiados 20% ;-)

 
At 21 d’octubre, 2008 09:10, Blogger Blanesalcor said...

200 euros !!! el màxim estava en un pernil !!!!

A veure qui supera aixó.....(ahí queda eso....)

Felicitats guapa !!!!

 
At 21 d’octubre, 2008 14:57, Blogger Espaibici said...

Carai Mercè,

M’he cansat i tot llegint el teu post... ara ja no en tinc cap dubte, els Pacios esteu fets d’una altre pasta.

Molt xulo el post, a veure si en podem llegir algun més ben aviat.

David

 
At 21 d’octubre, 2008 15:47, Blogger RAMONET said...

Jejeje...Veig que has fet servir la memòria selectiva ;). La crònica es còmica i allo era una puta agonia. El gran Rambo ho descriuria amb la seva frase mítica: "Dios mio esto es un infiernooo!!!". Per mi la pitjor que he fet en tot l'any i amb diferencia.
Felicitats per ficar-li un parell d'ous!!! Ai no!! ovaris..

Pd: Ja vaig fent un espai a l'estomac... jeje.

 
At 21 d’octubre, 2008 19:25, Blogger Charlie! said...

Amb 200€ una pita per cap si que entra, no? Ser bisonte vol dir compatir i tots aquests rollos, visca!
Felicitats!

 
At 21 d’octubre, 2008 19:48, Blogger Jaiek said...

Felicitats Mercé!

 
At 21 d’octubre, 2008 20:47, Blogger XAVI NOVELL said...

juas juas juas ... charlie!! i tu queeee hon eret's, pobre mercè!

moltes felicitats xavalina d'aquesta segur que hi ha un avans i un despres , ara ja no podrà res amb tu.

SALUT A DOJO

 
At 21 d’octubre, 2008 21:39, Blogger Nuria (Tnt) said...

Pero que pasa!! que los Bisontes se van a llevar a las más guapas, a las más listas y a las más mejores??? No es justo, ahora los Barna Powers estamos en clara diferencia!...esto habrá que solucionarlo...pero no se como!
;)

 
At 21 d’octubre, 2008 21:56, Blogger Angel said...

Pues no se duro, duro no era, si dices que hacia buen tiempo la gente te animaba y de premio 200€ y unas zapatillas.Mi Forestiere fueron 100Km 9h lloviendo y de premio infección de orina.
Je,je,je...
Seguro que no acabaste con ganas de "un poquito más" eh!!!
Enhorabuena CAMPEONA!!!!

P.D:No solo tienes por hay cenas pendientes que tambien hay algun que otro gofre de chocolate.

 
At 21 d’octubre, 2008 23:50, Blogger carooooo said...

ooole!! felicitats guapa!!!!!
això s'ha de celebrar, no??

;P

 
At 22 d’octubre, 2008 09:03, Blogger Blanesalcor said...

jajajaja !!! Ramonet, amb 200 euros n'hi per uns quants menus del xinoguarro !!!!!

 
At 22 d’octubre, 2008 15:10, Blogger Ro said...

I tu Ramonet? Què vas fer? Per que al esmtb.com diu que anaves entre els 10 primers però no diuen com vas acabar...

Hi ha classificacions per algun lloc?

 
At 22 d’octubre, 2008 15:23, Blogger RAMONET said...

Jo anava mes o menys be fins que em van fer caminar per pujar el Puigsacalm, i el pitjor no va ser la pujada sinó la baixada, allò ja no era caminar allò era fer rappel per pedres. La segona meitat de la cursa de mentre que m'anava cagant amb tot ja vaig anar a ritme Collserola globeril... jejeje.

 
At 22 d’octubre, 2008 15:30, Blogger Ada said...

Felicitats de nou Mercè! i molt bona crònica, a veure si animes tu aquest blog que últimament hi ha poc moviment...

 
At 22 d’octubre, 2008 15:49, Blogger mercè!! said...

ja em preocuparé jo de no anar a un xino..

 
At 22 d’octubre, 2008 21:58, Anonymous Anònim said...

Felicitats Merce i Ramonet, ha sigut una cursa IM-PRESIONANTE.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l