RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimecres, d’agost 05, 2009

PEDALS D’OCCITÀNIA
by Charlie!

Abans de marxar de vacances (de seguida que tingui temps crònica de la Dolomiti Superbike i la Transalp, visca!) el Jordi Ventosa, un autèntic “mtb old school” va proposar de fer aquest cap de setmana la Pedals de Foc, però com que la tenim una mica sobada aquesta volta, al final vam decidir de fer la Pedals d’Occitània. Així que el Jordi, la Carol, el David i jo el divendres anem cap a la Vall d’Aran.

La idea és fer la volta en dos dies començant des de Viella, dissabte fer 120km, dormir a Saint-Bertrand-de-Comminges i diumenge fer uns 100km més tot i que la previsió del temps no és gaire bona per aquest cap de setmana.

El David sota l'atenta mirada de l'Aneto.


Així com la Pedals de Foc és quasi tot pista guarra amunt i pista guarra avall amb algún senderillo, la Pedals d’Occitània diuen que és més senderillo i tècnica i la veritat és que els primers km’s ja ho confirmen.

Dissabte pel matí amb un dia de collons començem seguint el que ens diu el GPS del Jordi que dijous s’havia estat fins les tantes de la matinada carregant el track. Senderillos, pistes, algún troç de carretera secundària tot amb vistes a l’Aneto. I fins i tot l’Aneto es dona compte de lo bé que va el tubeless, entre el David i el Jordi que van amb càmara punxen fins a 4 vegades en tot el cap de setmana, la Carol i jo que portem tubeless cap, visca el tubeless!!! Segur que tenim les mateixes punxes clavades als pneumàtics però el líquid ho tapa tot, visca pel líquid del tubeless!!!!

Carol, David, Jordi i Charlie!


La part catalana s’acaba pujant al port del Portillón on desprès bé una baixada tremenda de curves entre bosc fins a Bagnères-de-Luchon, on ja és l’hora gavatxa de dinar. De moment fa molt sol i molta calor, al migdia pujant el tercer port del dia i el més llarg el Polar marca 40ºC!!! Si la part catalana hi havia una mica més de pista que senderillo, la part francesa és un festival de senderillos i caminets, el puto paradís. Sempre que he estat a la Vall d’Aran m’he limitat a anar cap a la part del túnel de Viella o cap el Port de la Bonaigua o Pla de Beret, però aquesta “nova” part de la Vall d’Aran és impresionant, haurem de tornar a acabar de rebentar els senderillos, sobretot els de la part de la plana occitana on a més hi ha un centre de BTT i estàn marcats, tremendu!

Senderillo!!!!


Cada minut que passa el dia es va posant més i més negre, fins que comença a ploure i el cel està ben negre, sobretot dalt del port on tenim que anar. Així que baixem fins a Bourg-d’Oueil l’últim poble per on em passat i on hi ha un hotel i ens quedem allí. Per arribar a Saint-Bertrand-de-Comminges ens quedava els 12km’s del port, una baixada que sembla ser per senderillo i un no-puerto, en total quasi 50km’s. Dels 40ºC del migdia torrats de calor als 9ºC de la tarda amb fred i pluja, 31ºC de diferència en poques hores, apa!

Pura vida!


L’hotel on estem es sopa de 19:30 a 20:30, si aquesta és quasi l’hora que breno a casa, la mare que els va parir, això si, el sopar és perfecte, només que són una mica rancis i dosifiquen l’aigua de l’aixeta com si fos caríssima.

Sempre somrient, senderillo amunt, senderillo avall.



Diumenge no plou però el dia no te gaire bona pinta, està ple de boira, però rebentem el buffet de l'esmorçar i continuem pujant el port. Cada cop la boira és més espessa, tant que acabem xops. La baixada és per senderillo espectacular, llàstima que està perillosa pel fang, en sec deu ser tremenda i anem perdent alçada, el Jordi torna a punxar dues vegades i ens endinsem a la plana occitana, que és verda i plena de turons ondulats amb algún castell. Per senderillos del centre de BTT arribem a Saint-Bertrand-de-Comminges i al següent poble parem a dinar que hi ha festa major. Entre que el dia no pinta gaire bé i que encara queden molts km's, està clar que no podem acabar la volta, així que decidim tornar a Viella per la carretera. Així com a la Pedals de Foc si no acabes costa molt tornar a Viella perquè es voreja tot el Parc d'Aigüestortes, a la Pedals d'Occitància només cal baixar fins al fons de la vall on hi ha la carretera que suaument va pujant fins a Viella, sempre hi ha escapatòria.

Doncs res, no hem pogut acabar la volta, però segur que hi tornem perquè és espectacular, aquí van unes quantes fotos [+].

5 Comments:

At 07 d’agost, 2009 00:42, Blogger Jordi said...

Caram! com encomanes les ganes de bici!
Bon estiu Charly!!!!

molta llum

 
At 07 d’agost, 2009 12:36, Blogger David Casalprim said...

Bueno, haurem de tornar a fer una expedició per acabar la feina, no?

Que tal al septembre?

 
At 07 d’agost, 2009 18:44, Blogger Nuria (Tnt) said...

Que bonica és la Pedals d'Occitània. Amb més dies s'ha de fer la Gran Pedals que junta P.Foc amb P.Occitània.

Expliqueu com va anar la TransAlp!!!!

 
At 08 d’agost, 2009 02:33, Blogger RAMONET said...

¡¡¡Ostia el miiiitiquissim Jordi Ventosa!!!!
No anira encara amb aquella Sunn???

Volem crónica de la Transalp...

 
At 16 d’agost, 2009 20:42, Anonymous Anònim said...

què Charlie, us va fotre molta canya el Jordi?jeje. m'ha entrat moltes ganes de tornar amb bici. a veure si quan tornis de suïssa tu i jo parlem de negocis i em montes quatre ferros amb dues rodes...
marc

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l