RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dijous, de juliol 02, 2009

24H MADRID
By Charlie!


Un altre divendres de carregar trastos i carretera, aquest cop encara més lluny, cap a Sant Agustín de Guadalix, que bé a ser un poble pijo a la Sierra de Madrid. Avui no anem sols, en la furgo venen també el Ribi i la Noe i en el seu cotxe el Wizard i la Ma José. Una parada a posar benzina i brenar, una altra per sopar i 631km desprès arribem a lloc.

Cusiositat: Anar a Madrid en peatges costa el doble que anar a Blanes, però hi ha quasi 8 vegades més de km’s per autovies de dos carrils de puta mare…

La furgo a tope!


Aquest cop no ens perdem i arribem al circuit de seguida, acampem i dormim fins que el Ribi que és un paio que s’aixeca amb el sol comença a donar pel cul fent sorollets. Era tant d’hora que no vaig ni poder cridar alló de “Ribiiiiiiiii, t’odiooooo!!!!!!!!!!!”. Tots correm en categoria Solo i la zona de boxes dels Solo està lluny del circuit, així que anem a gorronejar un troç de carpa dels Tribike, on el Paco, Oriol, Albert i Roger corren en equip de 4. Agafem el dorsal, preparem el xiringuito, aquest any hi ha més gent, més carpes, més de tot, fins i tot ens sorprenem al veure a l’equip Cemelorca per allí; Sergi Mantecón, Trujillo, la Sandra Santanyes,… ja sabem qui farà la volta ràpida. I és que en aquestes 24H i en cap altra més del món que conegui, hi ha l’estúpida norma que en cas d’empat a voltes, guanya qui te la volta ràpida, no qui arriba abans. Si dos corredors porten el mateix número de voltes, un acaba i l’altre encara triga per exemple 20 minuts més en acabar però té la volta ràpida, quanya aquest tot i arribar més tard. Això ho explico ara perquè més tard… pam!

Anem a corralines i a les 12h comença la cursa. El circuit és el mateix que l’any passat, excepte els metres finals. És un circuit molt lleig, dur, sec i dues pujades i les seves dues baixades, quasi 10km per volta. Els primers metres són per un senderillo al costat d’un riuet, i desprès ja s’encara la primera rampa per una pista en un puto descampat, desprès es torna asfalt del dolent i es corona la primera pujada que és el punt més alt del circuit. Aquí comença una baixada per un senderillo divertida però amb curves cegues, més d’un i de dos van fer recte i van comprobar que la riera estava seca. Desprès un petit troç de pla i la segona pujada també per pista d’uralita que comença picant amunt. Va pujant fins que s’arriba a la baixada per un senderillo molt divertit, unes curves i rampota potent avall fins arribar a un senderillo trencat i desprès per un senderillo millor que et porta a la recta de meta.



Zona de boxxes


Les primeres hores són sota un sol matador i al circuit no hi ha ombra, mirant el Polar desprès surt una mitja de 33ºC i una màxima de 38ºC, quina puta agonia. El fred l’aguanto bé i pensava que el calor també, però alló era un puto infern, així que 5 hores desprès d’haver començat tinc que parar perquè porto un mareig, veig tort i tinc les orelles tapades, res, que estic fet una merda. Mentre em recupero els de Tribike que van segons es retiren i marxen de la cursa cansats de que els putegin amb els relleus i les llums, es que van molt junts amb un equip local i sembla que hi ha preferències. Una llàstima, perdem la seva companyia i la seva carpa, per sort estem sota d’un arbre on s’està prou bé. Ja recuperat i amb els ànim de la Carol que em diu que vaig 3er retorno a la cursa. Mentrestant el Ribi que està curtit de treballar a la intemperie no l’afecta ni el sol ni la calor ni res de res, va donant voltes pel circuit, de moment va 1er. La Carol ha tingut una caiguda però segueix voltant igual que la Noe.

I poca cosa més a explicar que anar donant voltes i més voltes, el calor va marxant fins que arriba la nit i fins i tot fa fred. A les 3 de la matinada quan ja estic cansat, encara una mica tort del xungo de la calor i pensant amb les 24H de Montjuïc del cap de setmana següent decidexo plegar, m’ha arribat el moment en que t’ho deixes de passar bé i començes a agonitzar, porto 15 hores. No se si haurà estat una bona decisió i el moment de pendre-la tampoc acompanyava cansat com estava, però unes 24H t’absorveixen tant de cos i cap que amb la il.lusió que em fan les de Montjuïc decideixo prioritzar, no contava en anar-hi però m’ha sortit una oportunitat a darrera hora quan ja estava apuntat a les de Madrid.

Els de la carpa del costat em diuen que la Carol ha plegat, moltes vegades ha fet més hores de les que ha aguantat, la menjada de tarro que suposa fer voltes en un circuit no gaire “bonic” i que és la seva primera experiència en 24H i a més solo, li ha faltat l’experiència de saber passar el moment crític, aquell que saps que no tens que parar, perquè si ho fas ja no arrenques. Mentrestant el Ribi segueix voltant i va 1er, la Noe segueix voltanti jo passo d’anar 3er de cursa a 1er d’anar a la dutxa, que a sobre l’aigua està gelada de collons, això si que és dur.



Abans de començar


Pel matí vaig a mirar les classificacions, el Ribi va segon i la Noe només ha parat a descansar una estona, per primer cop no ha parat a dormir, visca! Van passant les hores i el Ribi recupera la primera posició, però pam! comença el tongo com l’any passat. Més o menys la cosa va així; un paio que va dues voltes pel darrera del Ribi li recupera 3 voltes en unes 3 hores mentre que el Ribi no para de voltar. Tenint en compte que la volta és fa en uns 35 minuts més o menys, el paio deu haver volat… i justament el mateix paio que va fer el mateix l’any passat, pel matí vola però invisible, el Ribi ni l’ha vist en cap moment. Finalment li recupera la volta perduda i acaben la cursa empatats a voltes, però… el paio volador invisible té la volta ràpida, per tant “guanya” ell. Més d’un està amb la mosca darrera l’orella, igual que l’any passat, però com que hi ha un alfombra de xip a l’altre punta del circuit la teoria és que o hi ha dos o tres paios donant voltes amb la mateixa bici o fa atajillos, és impossible la remontada. El Ribi cabrejat es nega a pujar al podium, però abans li diuen que ha guanyat pendent de la comprobació del xip, però quan el criden pensant que era el primer li diuen que ha fet segon. Una segona posició que senta malament, però no hi ha probes. La Noe fa primera en femines, recollida de premis i cap al xino que ja comença a ser mític.

Amb la panxa plena ja només toca tornar a casa, uns a descansar i uns altres també però ja pensant amb les 24H Montjuïc!



Podium del Ribi!


El cuiner del xino.... aquest si que és un campió!!!!!!!

Etiquetes de comentaris:

7 Comments:

At 02 de juliol, 2009 08:25, Blogger Jordi said...

que manguis aquests pijos de la sierra. Enhorabona Ritmobisonte! l'any vinent vinc jo a vigilar...

saluttt i molta llum

jordi

 
At 02 de juliol, 2009 13:43, Blogger Noe said...

Muchas gracias a los dos, tanto por aceptarnos de compañeros de viaje, como por haber conducido toda la vuelta.
Aunque yo...ya sabes, con un red bull y dos cafés hubiera conducido hasta Lleida, juas juas juas :) :) :)

 
At 02 de juliol, 2009 16:34, Anonymous Anònim said...

No se yo, si le sirve de mucho... o para mucho bueno.

La niña de Rajoy

 
At 02 de juliol, 2009 17:55, Blogger Blanesalcor said...

Amic Charlettes, aquesta furgo sembla que va cap a Algesires !!!!



;-) per quan un Kimet ?????

 
At 02 de juliol, 2009 19:40, Blogger Ro said...

Laury, sempre pensant en menjar tu? jajaja

Charlie! que no us passi res a Montjuïc, ufff, ja has vist el desnivell per volta? Em sembla que aquests de RPM no saben gaire el que es fan. Bé, espero equivocar-me i que sigui "soplar y hacer botellas".

Per cert, Sergi Mantecón?

 
At 02 de juliol, 2009 21:55, Blogger Ribi said...

Charlie!!, ja saps el que et toca jejeje un canvi de feina; a partir d'ara a sembrar patates, pensa que t'ho dic pel teu be jejejeje aquesta es una forma diferent d'entrenar

Força per Montjuic, per una vegada veure els "toros desde la barrera"

 
At 03 de juliol, 2009 00:42, Blogger RAMONET said...

A Madrizz cada any la mateixa historia... foten pena aquesta gent!!!
Ribi com sempre un crack, que cabron l'any passat casi quedo en coma -si no hi vaig quedar-
Carles tiuuu ara a muerte a Montjuic, a por ese "Que li teniem ganes..." jeje. Es broma que som bona gent o almenys o semblem. :P

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l