RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dijous, de maig 07, 2009

MARATÓN DE LOS MONEGROS
by Charlie!

Si la setmana passada ens va tocar còrrer amb pluja, fred i pedra als 100km de les Guilleries, aquest ens ha tocat còrrer amb sol, calor i pols a los Monegros. Com que divendres és festa, cap a mitja tarda la Carol i jo anem cap a Sariñena fent la parada obligatòria a sopar (rebentar?) a l’Àrea de Guissona. Per fer a la planxa hi havia el de sempre a més de cua i un “negritu” catxes que si es fot tot allò que estava cuinant no arriba al wc sense explotar abans, però el que ens interessava que èren les safates de menjar ja cuinat ens van decepcionar, no hi havia ni macarrons ni pollastre, només destacar els canelons d’espinacs amb una pinta sospitosa però amb un bon gust (millor menjar amb els ulls tancats per si de cas…). Però clar, per 4 putos euros tampoc es pot demanar més.

Arribem a Sariñena on hi ha habilitada una zona d’acampada i ens posem a dormir de seguida que ja és tard. Dissabte pel matí amb la calma anem recollint els dorsals i a voltar una mica per Sariñena que segur que no surt a cap guía turística, quin trunyo de poble, res a veure. Dinem d’hora i quan encara falten 40 minuts per començar óstia! ja hi havia quasi els 1500 participants a corralines… per sort a tercera fila hi ha la tropa del Bicisprint que amablement ens deixen colar i pam! a les 14h del migdia amb un sol i una calor potents apa, a menjar-nos els 112,5km de cursa.

Per sort els Totgas ens van donar unes mascaretes que pels primers km’s em van salvar de menjar pols i res més a destacar de la cursa que em va anar de puta pena. Els primers 15km vaig anar amb la grupeta del davant, ens vam escapar uns 50 i anar rodant molt còmodament, fins que va haver-hi una megamontonera en un moment on la pols no deixava veure més enllà de 2 metres i es va escapar una grupeta. En el grup “perseguidor” que vam començar uns 20 i vam acabar sent 4 va regnar l’anarquia, ens vam dedicar a anar-nos matant a pals com uns putos juvenils de merda en cada repetxón, així que a l’arribar al km 50 que és on hi ha el mític control sota del pont de l’autopista i el circuit gira de tornada i comença una mica de pujada, la grupeta del davant ens treia 3 minuts, però els 4 “supervivents” estavem desfondrats. Quina tonteria que vam fer, només haguès fet falta deixar-nos caure fins ser agafats per alguna grupeta, recuperar el ritme i intentar agafar els del davant més endavant, però en aquell moment va bullir la sang per intentar agafar als del davant que semblaven estar allí mateix en aquelles rectes.

Quedaven encara 63km, ràpids i fàcils, però 63, em vaig veure fora de cursa i amb una calor de collons, així que vaig posar el meu ritmobisonte descafeinat vaig anar fent rebentant els habituallaments, em va avançar un fotimé de gent, però jo anar fent. Només vaig apretar els 10km’s finals entre les ganes d’acabar d’una puta vegada i que el calor no apretava tant, vaig avançar a un pilot de gent i un parell es van fotre a roda sense donar ni un puto relleu, però per la posició en que anàvem poc importava. Lo patétic va ser que desprès de xupar rodar molta estona i quan vaig afluixar perquè ja estàvem en una zona revirada a pocs metres de l’arribada, un d’ells em va esprintar per guanyar una posició, una mica patètic desprès de no fer cap relleu, xupar roda i tenint en compte que ni ens jugàvem ni un pòdium, ni un top10, ni un top50 i ni un top100. Perquè portava una Storck, sinó li dic fill de puta.

Una dutxeta a la furgo i com nou, mentrestant veig que arriba una noia que suposava que era la primera i al cap poc….. pam! arriba la Carol, si la primera era com creia que era la primera, la Carol feia segona! Preguntem, però com que aquest any no hi ha xip i van apuntant-ho a mà no tenen ni idea de si és la primera o la 34ena (mai abans havia vist tantes femines juntes en una cursa, quin goig de llista!). Intentem menjar una mica de fideuà que aquest any està tota pastosa i finalment ens confirmen que ha fet segona, visca! Mentre esperem l’entrega de premis som devorats per milers de mosquits que suposo que van catxondos de l’olor de ciclistes suats i plens de merda, pèrquè eh! el bassals del principi de la cursa ens van dir que èren d’aigua, però en realitat èren d’aigua amb fems o sigui, de merda.

La idea era anar diumenge a la Trencacames amb el Carras i l’Epic, però l’entrega de premis ens va fer retrassar, haguèssim arribat de matinada a Sant Pere de Vilamajor, així que com que Andorra queia més aprop doncs vam anar a dormir allí i a passar el diumenge …. i per la tarda una volteta en bici per Collserola, que un dia sense anar en bici no pot ser bo per a la salut.



Cada cop més que acampada hippie és acampada gitana, ara amb taula i cadires... se me las quitan de las maaaaaanos!


A Sariñena hi ha poca cosa, però la "Casa del Transeunte" que no falti.


Carol en acció, gràcies per la foto Àngel!


Comença la temporada del moreno paleta.


Pòdium de fèmines, la Carol 2ona, visca!

Etiquetes de comentaris:

10 Comments:

At 08 de maig, 2009 12:31, Blogger xavi said...

Aixi tu deus ser amb el que vaig estar parlant al km 90+-, soc aquell del morenito.
Mira que vaig veure la furgo vermella, pero no em vaig apropar, nosaltres estavem al camp de futbol amb l'autocaravana d'un amic. Les furgos aquestes tambe tenen dutxes?? tinc moltes ganes d'una.
Bueno llastima no haver guardat una mica mes de forces!

 
At 08 de maig, 2009 13:12, Anonymous Anònim said...

Juvenil! :-P

 
At 08 de maig, 2009 14:17, Blogger xavi said...

Moltes felicitats Carol, estas feta una fiera !!!
Per sert la trencacames ja no es el que era !!! matizo es igual de dura pero ja no hi ha classificacio, ni temps, ni res de res ... lo únic bo el pernil que es va endur el Robert

 
At 08 de maig, 2009 14:18, Blogger xavi said...

per sert el primer Xavi, no soc jo o sigui el bisonte !!
tinc un doble !!!! :o

 
At 08 de maig, 2009 14:37, Blogger Ribi said...

Carol moltes felicitats pel podi!!! i per tu Charlie una colleja jajaja

Per cert, el Robert o tenia molt amagat aixo del pernil grrrr segur que s'esta possant les botes el tiu

 
At 08 de maig, 2009 14:59, Blogger carooooo said...

Gracies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

jijijijijijijiji

 
At 08 de maig, 2009 15:32, Blogger KORE said...

jajajaja ya casi no queda "pernil" jajajaja estaba guenooo!!!

 
At 08 de maig, 2009 20:40, Blogger Charlie! said...

Ei xavi (no el bisonte eh!) si que era jo, crec que vaig estar poc parlador i una mica borde, no tenia el dia, jejeje!!!!
La dutxa és exterior, aixeques la porta del darrera, connectes el flexo de la dutxa i ja està. Fins la propera!

 
At 08 de maig, 2009 22:47, Blogger RAMONET said...

Espereu que jo torni que si que fotrem unes bones acampades hyppie... Aquí m'estic tornant un expert en dormir en els llocs mes cutres.
Jo ja tenia sospites d'aquell riu al mig del desert de color marro... ¡¡Allo no es un riu son les clavagueres!!! ¡¡Malparits!!!

 
At 09 de maig, 2009 22:04, Blogger Jordi said...

Felicitats Carol!!! i a tu també Charly m'encanta llegir-te ,ho fots de collons...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l