RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, d’abril 21, 2008

BREVET 300 - 19.04.08
(by caroooo)


Sona el despertador a les 4.00 a.m…….. quina son!!! Un bon café és el primer que faig quan m’aixeco i en Charlie! i jo carreguem el cotxe i ens posem en marxa cap a Manresa.


Ens canviem de roba.......oooooooooOOOOOOOOoooooooooopps!!!! Noooo!!!! Se’m trenca la cremallera del maiot! Merda!!!!!!!! Sembla que avui m’he aixecat amb el peu esquerre perquè la conseqüència de la cremallera va més enllà.
Com no puc cordar-me he d’inutilitzar les butxaques.... iiiiiiiiiiiiig on posarè els dos entrepans de pernil que portava? (si…si técnica Charlie! ;)) finalment reorganitzo totes les coses de les butxaques i em poso l’impermeable goretex i clar l’he de portar cordat si no em cau l’entrepà que porto dins….. :( i entre tant ja són les 6 pasades, li he dit al Charlie! que marxés i m’he quedat amb uns quants que anàven tard com jo però que de seguida es van posar a tirar i ara sí que em quedo sola. Sort de la dinamo que m’ha deixat el David!!!!!!! Encara que la duia torta i enfocava a tot arreu menys a on havia d’enfocar….


I fins al primer control anava trobant a gent i passant-la o bé em passaven a mi….però no vaig trobar cap roda a seguir.
Per fi….!! El primer control!! M’hi trobo a la gent del p.c.bonavista, veig a en Pere i li dic: eiiii signo i vinc amb vosaltres!!!!!! I correns perque ja marxaven, signo, arrenco un tros d’entrepà i me’l menjo tot rodant amb ells. Ja portava uns 75 km i ni m’havia adonat.


I sento que algú diu :"…uiiiiii ara…morirem pujant cap a Prades"….uuuuf…i vaig pensar… va, home no serà per tant.... i comencem a pujar i a pujar…. Em despenjo del Pere i companyia, perquè a les pujades he d’anar al meu ritme constant perquè sino em canso més i pujo pujo pujo…el comtaquilòmetres no em marcava i no tenia idea ni de lo que portava ni de lo que faltava…. I allò no s’acabava mai. Vaig arrivar a Prades amb el Ramon del p.c.bonavista i vam esperar a la resta, tot comprant aigua en un bar.


Mai havia fet una pujada tant llarga, i és que es veu que eren uns 30km aproximadament…que es diu ràpid!
Reprenem la marxa cap a la Granadella on tenen intenció de parar a dinar. Jo no tinc noció del temps, les hores van passant i els km també. Paro a dinar amb ells ja que tothom del grup para i no hi ha cap grupet més per allà. Uuuf. Em demano un plat de macarrons bullits blancs. Al restaurant no paro quieta, faig estiraments, però vulguis o no vam estar parats durant 1 h i mitja aproximadament. Reprenc la marxa amb l’Ignasi i en Xavi i anem tirant milles. Van ser els quilòmetres més durs, en part per la panxa plena, part perque la musculatura s’havia refredat i part pels 7 o 8 repetxons que poc a poc anaven picant a les cames i per aquell vent que semblava que se m’hagués d’emportar volant. Uuuf!!!


Arribem al tercer control!!!!!!!!!! siiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!VISCA VISCA!!!! Ja queda menys i miro el móvil i trobo una trucada perduda a les 16.30 d’en Charlie!. No és possible que ja hagi arribat!!!!!!!!! Quin estrés i a mi encara em queden 80!! Però contenta el truco i efectivamente em diu que ha arribat primer i que s’ha escapat en el km 90 aproximadament.
En aquest control signem i amb l’Ignasi i el Xavi bebem coca-cola (tècnica Ramonet ;) ) i menjem unes xocolates que sempre van bé. L’ignasi diu que s’espera a la gent del pc bonavista i el Xavi i jo continuem la marxa… el Charlie! Està esperant i encara li queda una bona estona… i a mi també.


Comencem a rodar…estem al km 220 i començo a tenir les cames i el cul moooolt adolorit. Sort del Xavi que m’anava marcant el ritme…. Ell suposo que anava a poc a poc per mi però jo ja no sabia com posar-me a la bici. De cop ens pita un cotxe vermell. Es la seva mare i la seva xicota que ens van seguint a trams i li van donant bocates!! Jejejejeje ¡!!!!! Ja queda poc….ja queda poc……. I sense adonar-nos ja entrem a Igualada i nomes ens quedarà pujar aquell Portet a Maians…. I ja estarem!!!!!!!!!!!!!!!! Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!! Veig el lletrero “BAGES” siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii ja hi som!!!!!!!!!!!!! I més tard el de MANRESA!! Ara ja sí que estem i per fi arribem des d’on hem sortit on el Charlie! m’està esperant i em fa una foto quan arribo
VISCA VISCA!! HO HE ACONSEGUIT!!

Bé..però tot s’ha de dir, no he acabat tan fresca com a la de 200 … he acabat molt cansada i amb molt mal de cul, xopa de suor per tenir la cremallera trencada i anar amb l’impermeable tancat durant 15 hores i amb el cos triplement adolorit en part per la caiguda de moto que vaig tenir dijous…només tenia ganes de canviar-me de roba i marxar posar-me al llit i dormir……………… i això és el que vaig fer….tot pensant si m’arriscaria o no a fer la de 400!!!!!!!! :)

Jo no tinc resum ni de temps, ni del desnivell, ni de km, ni de la meva mitja, ni sóc la més rápida, ni vaig acabar d’entre els primers…. Però sé que ara que miro enrera no me’n recordo del patiment i només recordo que va ser una molt bonica experiència!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Etiquetes de comentaris:

9 Comments:

At 21 d’abril, 2008 21:01, Blogger xavier novell said...

moltes felicitats Carol. ets una crack!

records al bisonte!

 
At 21 d’abril, 2008 21:58, Blogger RAMONET said...

Charlie! apren de la Carol el autentic esperit de brevet, es la segona que fa i ha pillat del tot la esencia finisher brevetera. ;)

 
At 21 d’abril, 2008 22:00, Blogger Noe said...

EoooEoooEoooEoooEooo

Felidades Campeona !!!!!!

Ves como puedes conseguir todo lo que te propongas?? Solo hay que entrenar "coco" y patas.jejeje

La Pedals es igual que eso. Mentaliza.

 
At 22 d’abril, 2008 08:59, Blogger CARRAS said...

Carol, em trec el barret....vui dir el casco!

 
At 22 d’abril, 2008 09:18, Blogger Blanesalcor said...

Molt bé guapi !!!! ara a per la de 400 !!!!!

(ja saps que ets l'auténtica Bisonta????)

;-)

 
At 22 d’abril, 2008 09:29, Blogger Spaghetti Power said...

Dios, espectacular!!
No hi ha paraules per descriure l'admiracio que sento.

Felicitats!!!

 
At 22 d’abril, 2008 11:43, Blogger Fcesc said...

Impressionat Carol! Enhorabona.

 
At 22 d’abril, 2008 21:40, Blogger Espaibici said...

Carol!

No en tens prou en presentar-te a la brevet300 que a més l’has fer de sortir tard amb el llum mal col•locat, fent els 75 km primers sola i rodant a sol i serena amb el gore posat? Tinc curiositat per veure com fas la 400... jajaja!!!

Enhorabona!!!

 
At 23 d’abril, 2008 19:50, Blogger carooooo said...

eeeps!

gracies a tothom! amb aquests comentaris si que donen ganes de continuar fent coses d'aquestes! em feu sentir com si hagués guanyat!!! ;)

-c

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l