RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dimarts, de març 18, 2008

15/16.03 PREPARANT LA TEMPORADA (II)
by Charlie!

Aquest cap de setmana, a l’igual que l’anterior, només hi havia Open de Barcelona, així que he aprofitat per fer una altra sessió de kilòmetres i hores sobre de la bici, aquí van les històries....

Dissabte 15.03 (MTB)
114,4 km
08:45:08 h.
3.080 m.

A mitja setmana parlo amb l’Epic i em diu que te ganes de fer la volta a Collserola que surten uns 80km... doncs per 20km no farem un lleig i posem tres dígits davant de les comes dels km’s! Doncs amb l’objectiu de fer 100km per Collserola ens trobem a les 8 del matí a la benzinera del Camp de l’Àliga amb l’Epic i el que havia de ser un sortida íntima, és converteix en una sortida amb acompanyaments de luxe del de veritat; el mític Bucles que feia temps que no veia amb un amic seu canyero dels torrats de la Penya Ciclista Martorell, el Miki i la Núria (Tnt) que a la vegada porten a la Mercé Pacios que a més d’arrassar a l’Open de Barcelona, està com la Núria preparant-se per la Titan Desert i la TransAlp.
Com que la ruta és made in Epic, com anyells l’anem seguint per on ens mana i li plau; la ruta comença molt suau i ens fem tota la Carretera de les Aigües fins a la rampa que ens porta al reperidor de St. Pere Màrtir... a partir d’aquí fins al final es podria dir que el 87,3% és per senders i trialeres, quina orgia més brutal!! Com que al final quan algú coneixia alguna delicatessen pam! la feiem, no sabria descriure per on vam passar, a més que vam anar per algunes zones de fora dels meus territoris pel Papiol que desconec. Millor un mapa que el Miki i la Núria han penjat al seu blog per ilustrar-ho (jo vull un aparell d’aquests!!!).














Amb tant senderillo i trialera el ritme no és gaire ràpid, però anem fent sense parar gaire. Cap a la meitat de la sortida el Bucles i el seu amic ens abandonen, perquè el Bucles fa estona que ha trencat el cargol que aguanta la part inferior de l’amortidor del darrera i la roda li va tocant a les baines! La resta continuem i un cop prop de Can Borrell és l’Epic que ens abandona... ara podria dir-li covarde, perdedor i alguna desagradable cosa més, però la veritat és que les seves noves responsabilitats de pare el salven!!! Ja només quedem quatre i tenim 30km per endavant, que els matem amb una altra sessió de delicatessens fins que sense donar-nos quasi compte i apunt de finalitzar la ruta amb els 100km a la butxaca, apareixem prop del Tibidabo on ens trobem a la Carol donant-li als pedals, no fa gaire que ha sortit, és el que té estudiar els dissabtes pel matí. S’uneix al que queda de l’orgia fins a la Carretera de les Aigües, lloc on ens separem del Miki, Núria i Mercé (escric això avui dimarts, així que puc dir que el dia desprès, diumenge, va anar a còrrer a l’Open de Barcelona de La Molsosa.... i va quedar segona, tremendu!!!!). Ells baixen a buscar el cotxe i jo continuo encara uns km’s amb la Carol acabant d’allargar el que ha estat una de les millors sortides per Collserola. El millor? La descoberta d’especialment d’un senderillo amb final apoteòsic on vam cridar de goig i del subidón prop de la pujada de la Sargantana, d’una trialera de baixada de la torre de vigilància del Puig Madrona i sobretot de la companyia que fa que els km’s vagin passat alegrement. El pitjor? Quants senderillos amb bona pinta vam deixar de fer... ja tenim excusa per tornar, visca!!!!!!!!

Quina agafo? La gorda o la flaca?



















L'amic del Bucles i el Bucles



















Mercè Pacios, Nuria Tnt i Miki



















La torre del Miki, ho posa al cartell!!



















Quines mirades, quins somriures,.... mmmmm... com em poseu....



















Mira el xaval, parecia tonto y se ha ligado a la rubia!!



















Quina facilitat que té el Miki per fer amics estàtics!



















Diumenge 16.03 (CTRA)
188,6 km.
07:08:41 h.
2.580 m.

Avui toca kilometrada en carretera, la idea inicial és fer part de la Brevet 200; sortint de Barcelona anar fins Calders i arribar a St. Quirze de Besona per desprès baixar per la C-17 amb algunes variants, però una trucada del dissabte a darrera hora em fa canviar de plans i és que quan et truca el Ribi no li pots dir que no, és com la Nocilla.
Amb una mica de retard per una punxada arribo a la rotonda de Montgat i com que la setmana passada vam anar per la costa, decidim entrar cap a l’interior. Creuem la Serralada Litoral per la carretera d’Alella-Vallromanes i un cop a l’altre costat li comento al Ribi que em ve de gust fer Collformic. A ell també li sembla bé, però proposa una modificació, perquè si només fem Collformic a la tornada l’hem de fer per carretera pastelona, així que proposa pujar per Sta. Fe del Montseny, baixar a Viladrau i pujar Collformic per la cara de Seva i el Brull. I això és el que fem, ens apropem a St Celoni i fem la bonica, constant i llarga pujada de 18km fins a St. Fe on dalt fem una xispa. El dia és esplèndit i no fa fred només que en la cara nord de baixada, ben poca cosa. Pasem Viladrau i un cop a Seva ens enfilem cap a Collformic que ens el ventilem amb alegria, per celebrar-ho dalt cau una Fanta de taronja i un parell de fotos del cartell. Però l’alegria no dura gaires km’s més, desprès de la llarga baixada de Sta. Maria de Palautordera fins al desviament del Col du Parpers (el Galibier és una broma al seu costat.....) en vent ve directament de cara i amb mala llet, anem fent relleus sense disfrutar gaire, per sort avui no ens plou! Finalment arribem al peu del Col du Parpers i el Ribi que té que apropar-se a la costa no té més remei que creuar-lo i jo m’atrebeixo amb la Carretera de la Roca fins a Sta. Coloma entomant amb el pit descobert com un matxo el vent de cara, jejeje! No han sortit tants km com el diumenge passat, però hem fet 1.000 metres més de desnivell, així que també visca!!!

Un troç de carretera entre Sta. Fe i Viladrau com qualsevol altre...



















La dinamo!!!



















Des de Collformic cap al mar



















Típica foto per demostrar que hem estat allí...



















I jo també volia sortir a la típica foto

3 Comments:

At 18 de març, 2008 20:20, Blogger Karpas said...

Me parece perfecto ser linkeado, lo que no me parece tan bueno es que entreneis de esa manera!! Hoy mismo me he encontrado a Miki y Isma por Sant Agnes y que si me perdido, que si solo queria comprar el pan....

Saludos!!

 
At 18 de març, 2008 21:55, Blogger CARRAS said...

Y karpas, que hacias en esos parajes...a por el periodico? je,je!

 
At 19 de març, 2008 15:19, Blogger Karpas said...

Pues entrenar!!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l