RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dilluns, de febrer 25, 2008

25.02 COPA CATALANA MARATHON – FALS
by Charlie!

Amb unes ganes enormes em planto a Fals, l’home del temps s’ha tornat a equivocar, de pluja ni rastre, fa un dia perfecte! Agafo el dorsal i ràpidament a rebentar el Roca.... merda! la cadena no funciona... sempre recordarè aquella cara innocent del xaval que entrava darrere meu, no em vaig atrevir a mirar la que li va quedar desprès.... Primer em trobo amb el Miki, la Núria, Ribi, Noe i ja al pàrquing aparcat quasi al meu costat el Robert, només som dos bisontes, la resta escampats pel món. Bé, més que dos bisontes un i tres quarts, avui m’han pogut més les ganes per vindre que altra cosa, haguès fet bé de quedar-me a casa dormint. Des del dijous porto un bon encostipat al damunt i el divendres vaig plegar abans d’hora de la feina, el meu nas i els meus ulls semblaven les fonts del Llobregat, quin desastre, jajaja!. Dissabte pel matí vaig sortir una estona amb l’Epic per Collserola a fer uns tremendos senders i ja no rajava i em trobaba molt millor, però els pulmons anàven carregats.
Així doncs pam! comença la cursa, no porto ni cinc minuts i ja vaig ofegat esbufegant i treient carbonilla, tothom m’avança, fins i tot vaig una estona amb la primera fémina... i encara queden 60km per davant, ufffff, avui em moro! Així que poso l’autèntic ritmobisonte i vaig fent, el circuit és molt divertit, molt sender, algún punt tècnic i res de fang, excepte un riu que el creuen un parell de cops.
Cap al km 10 atrapo avanço al Power i no per mèrits propis, sinó que el m’el trobo parat en un costat del circuit amb mala cara i una mica abans atarpo al Ribi que ha parat a recuperar un bidó que se li ha caigut, però el perdo de vista va més ràpid que jo. Em quedo sol i vaig fent, fins que a l’arribar a l’estació de Rajadell al km 30 atrapo de nou al Ribi amb una grupeta en que anava, ara tampoc vaig tant malament, a mesura que passen els km m’he anat trobant millor, però sempre a ritmillo, a la que apreto m’ofego i palmo. Rodem una estona plegats, però a la que entrem en una zona de rampots se m’escapa i ara ja si que agonitzo, estic del tot ofegat i desfondrat, em donen atacs de tos i tinc el cap com un timbal, així que en enmig d’una rampa que no se li veia el final decideixo parar, no puc més, avui em rendeixo, sembla que els ulls em vagin a saltar, sort que porto ulleres, jejeje!

Tres iaies molt entrenyable d’una casa del costat em venen a fer companyia una estona i em diuen que estem tots ben folls de pujar per aquella rampa, si sapiguès les que portem a les cames.... és el km 45 i els pregunto com tornar a Fals, i els demano (o potser els hi suplico?) si tot és baixada que estic que no m’aguanto! De seguida arribo a la carretera i no em puc estalviar la rampota d’asfalt de l’estacio de Rajadell, per on quasi sempre passen les brevets. Un petit pelotón de carreteirus m’arrenquen les pegatines, els empastes, la suor i de tot, segur que van pensar que era un puto pajarero i a sobre amb dorsal i anant amb milinillo per la carretera! Arribo a Fals i em trobo al Robert que semblava que portès els llavis pintats color barra energètica, jejeje! No està del tot segur, però ha fet un molt bon resultat, 18é de la general i 11é élit, està fent una molt bona temporada, genial!.

Desprès arriba el Miki i una mica desprès el Ribi, molt bé també per ells. Jo menjo una mica i rebento la Fanta, i de seguida cap al cotxe on comença un petit festival de tos i de treure carbonilla, realment fastigós. Tiro els trastos dintre del cotxe i cap a casa a sobar-le que és el que haguès hagut de fer des de bon matí, però tú, una cursa és una cursa i mentre pugui respirar i moure les parpelles ni que sigui una mica doncs cap a corralines, filosofia de vida! Bé, per lo menys ho he intentat i puc tenir la consciència tranquil.la, però quina merda, a la que ja estava recuperat del tot de la grip intestinal ara pillo un encostipat per sort convencional, aquest segur que passa ràpid.... i.... diumenge vinent a Sant Hilari pel Gran Premi de la Selva, a fer els 45km més salvatges de Catalunya i part de l’estranger..... això si abans no pillo el Tifus o la Malària que encara em falten, visca!!!!

Fotos de Bicicat

2 Comments:

At 26 de febrer, 2008 17:29, Blogger Jordi said...

ànims campió, aviat a arrencar enganxines.....
la foto del tub genial, sort que hi ha ciment o terra a terra!!

saluttttttt

 
At 26 de febrer, 2008 19:29, Anonymous The Psycho said...

Ei charlie, tu tranquil que lo pitjor ja ha pasat, recuperat aviat i cuidat molt!!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

l