RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®

RITMO BISONTE - BisonteTEAM ®
Si vas massa ràpid i et canses aviat, o vas massa lent i perds el ritme.... és que encara no coneixes el ritmo bisonte, el que et durà lluny i no et cansarà. Visca el RITMO BISONTE!!!!!!!
20.03.2006

MARATHON OPEN ESPANYA XC OPEN DE BARCELONA COPA CATALANA OPEN ESPANYA XCM
COPA GIRONINA GP DE LA SELVA OPEN GRAN FONS CICLOCROSS BREVET 24H 29" CICLOTURISME
RAMÓN EL RODAMÓN REMEMBER STRAVA

dijous, d’agost 16, 2007

AHIR VAIG QUEDAR AMB UN TIU XUNGO..... (by Charlie!)
A les 9:00 d'ahir dimecres festiu (visca!) em vaig plantar a casa del biker més radical del Maresme i part d'Europa, un tiu xungo de veritat. Els seus gossos perillosos em van donar la benvinguda, ell ja anava vestit de ciclista i estava sobre de la bici, no em va deixar ni fer mig estirament abans de fer-me pujar per la rampa més dura de tota la Serralada Litoral; una pista de ciment posat de qualsevol manera que portava a l'inici d'un sender ple d'arrels impossibles. Portàvem 5km i el pulsòmetre ja treia fum, ja veieu, un tiu xungo de veritat.
Em va fer voltar com una baldufa per llocs desconeguts a tota merda, la tàctica era clara; em volia esgotar i desorientar, em portava per caminets amb múltiples bifurcacions, plens de pedres humides, arrels perilloses,.....
Però es va trobar amb un problema, que jo també sóc un tiu xungo i a més una mica torrat del bon rotllo, així que vaig aguantar fins a Argentona, un troç de riera amunt i un altre cop per senders i camins desconeguts fins a Dosrius.
Al veure que encara respirava em va tornar a portar per entrebosc, un puja i baixa sense parar fins a Can Bordoi i desprès per la pista candidata a ser la més odiosa del món fins al Corredor. Aquí petita parada tècnica, en totes les guerres hi ha moments per la pau i veure's una fanta!
La calma va durar poc, sender GR-92 avall a rebentar amb alguna que d'altra emboscada, com un paio amb un quad dels grans amb la dona al darrere que no ens deixava passar, segur que estàven compinxats amb el tiu xungo que no parava de pedalar posseït.
Vam arribar de nou a Dosrius i encara per més senders on m'engayava amb paraules com "a partir d'ara tot baixada".... darrere de la següent curva hi havia un rampot de collons de pujada... Argentona va aparèixer salvadora! Però no, si volia superar la prova del tiu xungo del Maresme havia de pujar quasi al Castell del Burriac i no per la pista fàcil, sinó per la que està tancada per una cadena a l'inici perquè els cotxes no passin, segur que caurien avall pels forts pendents. El ritme era infernal, la cadena cruixia a cada pedalada..... el tiu xungo esbufegava.... a veure si no serà tant xungo com el pintàven.... jo també esbufego, tampoc serè jo tant xungo, tralaralàààààà!!!!!!!!
Per fi la pujada es va acabar, però tocava patir una estona més, baixada trialera amb alguna que d'altra merda de gos a intentar esquivar.... finalment vam arribar a Cabrils i desprès a casa del tiu xungo, prova superada!!!!!!!!!!!
Bé, fins aquí la tremenda història del tiu xungo del Maresme, però la veritat és que vaig anar amb el mite d'aquelles terres, que per on passa els arbres s'inclinen en forma de reverència al "más grande" desprès de la Pantoja, el Ribi. Genial sortida a ritmillo per llocs quasi tots desconeguts, tremendu!
.
Ara no tinc les dades a mà, però éren més o menys:
58km
1.864m desnivell pos. acc.
04:10h
.
I a l'arribar a casa seva, lo millor del dia, la Noe s'havia currat un dinar de collons; albergínies plenes de carn picada i bexamel per sobre, potes de diplodocus de segon i arròs amb llet de postres, quina rebentada!!!!!

CLASSE MAGISTRAL DE COM PLEGAR UNA "TWO SECONDS" By PACO
(AH! QUE CONSTI QUE DECARTÓN NO ENS PATROCINA)
.
Aquí teniu al nostre amic Paco el primer dia de l'Ironbike. Desprès d'estar donant pel cul una bona estona amb la tenda i despertar a tot el càmping, va trobar la manera de plegar-la... les fotos són de l'intent 97.... 7 dies desprès tothom sabia plegar aquestes tendes amb els ulls tancats...

l